Público
Público

Homs diu que l'ordre del Constitucional de no celebrar la consulta del 9-N no va ser clara

"Aquesta no és la seva casa, és el Tribunal Suprem", li ha advertit el president de la Sala davant les queixes del diputat i exconseller per les preguntes del fiscal

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:
El portavoz del PDeCAT en el Congreso y exconseller de Presidencia de la Generalitat de Cataluña, Francesc Homs, en el Tribunal Supremo durante su juicio por desobediencia al Tribunal Constitucional en la celebración del 9-N. EFE/Sergio Barrenechea

Francesc Homs en la seva declaració al Tribunal Suprem, que el jutja per la celebració del 9-N. EFE/Sergio Barrenechea

El diputat del PDECat i exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs ha declarat aquest dilluns davant el Suprem, en el judici contra ell per la consulta sobiranista del 9-N, que el Govern va haver de triar entre els drets polítics dels ciutadans i una providència del Tribunal Constitucional (TC) que no prohibia clarament el procés participatiu.

A Homs se l'acusa de prevaricació i desobediència en haver desobeït l'ordre del TC de no celebrar la consulta del 9-N i, en defensa seva, ha declarat que aquella prohibició sobre el procés participatiu no va ser clara. De fet, ha recordat que la Generalitat va demanar un aclariment al TC "i aquest aclariment no s'ha produït". "Pensar que una providència era l'únic element que ens condicionava és pensar que els drets fonamentals no obliguen els poders públics", ha explicat Homs a preguntes del fiscal.

"Estaven en joc els drets fonamentals a la participació política dels ciutadans i, al costat, una providència inconcreta, que era un automatisme del Constitucional, cosa que no és estrictament una resolució judicial ... i en aquest marc el Govern ha de prendre decisions ", ha declarat Homs.

La seva argumentació tracta de defensar que, si per una banda el Tribunal Constitucional va prohibir, de manera indubtable, la consulta del 9-N, no va ser tan clara la seva anul·lació de la convocatòria posterior, el procés participatiu, el que finalment es va celebrar. En aquest context, el govern català, no tenint clar que se li prohibia de nou la celebració del procés el 9-N, va decidir posar-ho en pràctica tenint en compte altres factors.

"En aquest context, no fàcil, vam prendre la decisió de celebrar no una consulta, que havia estat prohibida per una providència anterior que sí va ser clara, sinó un procés participatiu", ha assenyalat Homs.

L'exconseller ha explicat que la Generalitat es va donar per notificada de la decisió del TC de suspendre la consulta el 4 de novembre de 2014, cinc dies abans de la celebració de la mateixa. "La consulta no es podia suspendre perquè no es pot suspendre allò que no es fa", ha apuntat Homs. "El que fèiem era un procés participatiu, amb voluntaris i aquestes coses, perquè estava en joc l'exercici de drets fonamentals", ha afegit davant la insistència de fiscal Jaime Moreno.

Homs ha respost a les preguntes del fiscal del Suprem Jaume Moreno, qui li va insistir sobre la data de coneixement pels responsables de la Generalitat de la decisió del tribunal de garanties. Homs ha assenyalat que es va assabentar primer pels mitjans de comunicació perquè la decisió del TC "era pública i notòria" i després per un correu intern de la Generalitat, si bé la providència no es va notificar personalment. "Després això ha canviat segons el tipus de provisions", ha apuntat, en relació amb resolucions posteriors del Constitucional.

El Ministeri Públic, que exerceix l'única acusació en el procés, va demanar seure a la banqueta al portaveu del PDECat a la Cambra baixa en entendre que la seva participació va resultar "crucial" i que va posar els serveis jurídics del seu departament a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). "És públic i notori que vam fer-ho", ha assenyalat Homs a l'inici de la seva declaració, en la qual també ha reconegut que el departament que dirigia va participar en el desenvolupament de la publicitat institucional per informar la població "que hi havia un àmbit deliberatiu i també que hi havia la possibilitat de poguessin exercir-lo en funció dels seus drets de llibertat d'expressió i participació política ".

Després que Homs s'hagi queixat que el fiscal Jaime Moreno l'interrompia en les seves declaracions ha pres la paraula el president del tribunal, Manuel Marchena, per assenyalar que aquesta no era "la seva casa, és el Tribunal Suprem", i que no havia de tractar "fer glossa de la pertinència o impertinència" de les preguntes del representant del Ministeri Públic.

El Suprem ha començat aquest dilluns el judici contra Homs per desobediència a l'Constitucional a la consulta del 9-N, una vista que ocuparà el matí d'avui amb la declaració de l'imputat. La Fiscalia demana per a ell nou anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius pels delictes de prevaricació i desobediència en organitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 que havia estat suspesa per inconstitucional.