“Sempre m’ha agradat tenir un hortet. La considero una activitat que m’omple, amb la qual estalvio diners i em permet gaudir de l’aire lliure amb la família”. “M’he passat la vida tancat a l’oficina i ara he descobert una forma diferent de relacionar-me amb la natura”. Són les reflexions de la Míriam i el Vicenç, dues persones que han trobat en el conreu de verdures i hortalisses en una parcel·la de 50 metres quadrats a Cabrera de Mar (Maresme) un incentiu més pel seu temps d’oci.

El cas de la Míriam i el Vicenç no és l’únic. De fet, el fenomen dels horts urbans de lloguer està creixent de forma espectacular durant els darrers anys. Fonts no oficials confirmen a Públic que existeixen més de 2.000 empreses a Catalunya que els lloguen. Si es circula per la N-II a la comarca del Maresme resulta fàcil topar-se amb un cartell on posi: ‘Parcel·les en lloguer’. Aquests espais, després convertits en horts, solen ser terrenys privats que es lloguen a particulars.

D’aquest fet es desprenen alguns dels buits legals que presenten les parcel·les. El responsable de Política Territorial del sindicat agrari Unió de Pagesos (UP), Josep Cuscó, introdueix l’element clau d’aquest boom. “La normativa deixa molts interrogants sobre com gestionar els terrenys. A més, nosaltres com a professionals no podem permetre que es perdin espais de conreu”. Cuscó va més enllà i comenta que el col·lectiu d’agricultors aficionats suposen una competència deslleial pels que viuen de la terra.

Produir aliments o passar l’estona

“Malauradament, els horts il·legals són una activitat que va en augment”, lamenta Cuscó. Per al responsable sindical, les instal·lacions incompleixen la normativa d’unitat mínima de cultiu, establerta en una hectàrea, la regularitat i la uniformitat de les construccions i la concentració parcel·laria. “Cada vegada hi ha menys terres fèrtils i aquestes haurien d’estar destinades a produir aliments, no a passar-hi l’estona”. Per Cuscó, la gestió dels horts hauria d’estar en mans públiques i així s’evitaria que fos una operació comercial entre un propietari privat i un particular.

La seva consideració com a espais d’oci és el que va impulsar el Ferran Torva a posar en lloguer part dels terrenys que té a Cabrera de Mar, als dos costats de la N-II. Torva, encarregat de l’empresa Els Hortets, recorda el principi bàsic que orienta l’activitat per rebutjar les crítiques dels pagesos professionals. “Són productes per consum propi i mai es destinen a la venda”. Els prefereix anomenar com “espais d’oci” que en cap cas representen una amenaça pels agricultors.

Parcel·la d'hort a Cabrera de Mar. DAVID RODRÍGUEZ

Les 140 parcel·les de 50 metres quadrats que s’ofereixen des dels Hortets es lloguen per 35 euros mensuals. “Acostumem a trobar-nos amb dos perfils diferenciats: els jubilats, que venen els dies laborables, i les famílies, sovint acompanyades de nens petits, que apareixen els caps de setmana i els estius”. Per aquestes últimes, suposa una forma d’interactuar tots plegats i que els més petits tinguin un acostament i una interacció amb la natura.

Sense rendibilitat agrària

Torva insisteix que el conreu d’aquest tipus de parcel·les mai es pot plantejar com una activitat que generi rendibilitat econòmica. “Partint de la base que els usuaris han de pagar 35 euros mensuals pel lloguer, els seus ingressos mensuals en cas que comercialitzessin la verdura se situarien entre els 30 i els 40 euros. No es fa per diners, sinó per convicció”. Malgrat això, Els Hortets admet que s’està produint un boom en aquests tipus terrenys. “Fins i tot, hi ha hagut restaurants que s’han interessat per comptar amb els nostres productes en els seus plats, però és inviable perquè tenim poca producció i només podríem subministrar verdura de temporada”.

Un altre de les empreses present en aquest sector, Lloguer d’Horts, ubicada a la N-II a Cabrera de Mar, davant de l’Hotel Calipso, va un pas més enllà. A part d’oferir les parcel·les de conreu, promociona la venda directa de productes de temporada, com el cas dels calçots. Aquest aspecte és el que torna a aixecar sospites per parts dels agricultors professionals. Competència deslleial i buit legal són els conceptes que esgrimeixen.

El gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat, Raimon Roda, mostra la seva disconformitat de què es puguin autoritzar els horts en zones agrícoles. “Només un 45% de les terres conreables estan explotades pels propietaris, mentre que la resta està en mans d’arrendataris”. Roda alerta que els cultius il·legals són una tendència a l’alça sobre els quals l’Administració ja ha començat a obrir expedients sancionadors.

Una necessitat social

“Els projectes d’horts lúdics amb caràcter social només es poden entendre si la iniciativa parteix dels poders públics, especialment des de l’àmbit municipal”. Roda afegeix que en aquest cas “els ajuntaments ho podrien promoure sobre parcel·les que siguin de la seva propietat”. D’aquesta manera, cada localitat o població podrà destinar als seus veïns un espai reservat al cultiu i resoldre una necessitat social.

La tramitació de la Llei de Territori, encara pendent, inclou una ponència sobre el tractament del Sòl Urbanitzable. Algun dels interrogants que es proposen segueixen debatent-se. Els representants dels agricultors reivindiquen que els horts lúdics formen part d’una activitat de serveis i que l’Administració els hauria de tractar amb una fiscalitat diferent. Volen que se’ls exigeixi una llicència urbanística per exercir. “La pràctica respon a una necessitat social que s’ha de gestionar des del consens”, comenten.

La proliferació d’horts urbans al Maresme, destinats a l’oci, ja ha sigut objecte d’un estudi per part de la Universitat de Barcelona (UB). En el seu treball, el Ferran Cirac defensa la tesi que “els municipis rurals tenen més horts que no pas els costaners”. Així, es desmunta en part la creença de que aquesta activitat té un caràcter exclusivament lúdic. En els costaners, l’agricultura és més d’aprenentatge, mentre que els rurals, que disposen de les entitats municipals al darrere, el tipus d’activitat se centra en la subsistència.

Cirac assegura que els horts municipals i de lloguer acompleixen una funció social, que ajuda a solucionar situacions d’exclusió i de marginació. A més, planteja els avantatges que aporta per mantenir un comerç de proximitat i una agricultura més sostenible. Agricultors, usuaris dels horts, investigadors i administracions coincideixen en enumerar els trets positius d’aquest tipus de pràctiques. Ara, només falta que es posin d’acord en com definir-la i delimitar-la dins de la normativa perquè tothom en surti beneficiat.