El 25 de març de 2015, Aràbia Saudita, al capdavant d'una coalició de deu països àrabs, llançava l'ofensiva aèria que donava inici a la guerra al Iemen contra els rebels houties. Per comprendre els esdeveniments que van motivar la guerra cal remuntar-se a 2011 amb la Primavera Àrab. A semblança dels seus països veïns, una gran quantitats joves universitaris iemenites provinents de les àrees urbanes van sortir als carrers per protestar contra el president Saleh després de més de tres dècades en el poder.

Tot i les similituds amb els governants tirànics de la zona (Líbia, Egipte o Tunísia) i les dinasties monàrquiques (Aràbia Saudita, Bahrain o Qatar), el Iemen sempre ha estat l'avançada del món àrab pel que fa a l'experimentació de diferents sistemes democràtics ; i gaudia de més llibertat d'expressió i d'institucions parlamentàries. El descontentament també es va manifestar pel suport decisiu de Saleh als Estats Units en la seva lluita contra el terrorisme d'Al-Qaida. La CIA va utilitzar des de 2009 al territori com a laboratori dels atacs amb drones.

Ofensives d'avions no tripulats que, com recull Javier Jordán -professor titular de Ciència Política de la Universitat de Granada-, han passat totalment desapercebudes tot i igualar en nombre als atacs aeris al Pakistan. Com en tot règim autoritari, la corrupció i l'intent d'acaparar més poder va portar al fet que la gent omplí les places de les tres principals ciutats: Aden, Sanà i Taiz.

En aquestes tres ciutats -com en l'experiència egípcia, líbia o tunisiana- van passar de demanar més reformes democràtiques a exigir el cap de Saleh. Després d'un intent d'assassinat que li va abrasar la meitat del cos, el 2012 el Consell de Cooperació del Golf liderat pels saudites obliga a dimitir Saleh en favor del seu vicepresident Abdi Cua Mansur Hadi.

El ja expresident acusa els Estats Units i l'Aràbia Saudita d'estar darrere del seu enderrocament, tot i que fins llavors els dos països eren el seu principal suport. Saleh passa un segon pla i comença a moure els fils d'una futura aliança inèdita amb els houties, enemics històrics del líder iemenita.

Dues dones caminen carregades a Sanà, Iemen. REUTERS/Khaled Abdullah

Els zaidíes, branca del moviment xiïta, van lliurar aferrissades lluites contra Saleh. La més decisiva va ser el 2004, quan l'assassinat del seu líder a l'Houthi per part del govern va motivar el canvi de denominació pel de houties.

Aquesta aliança és pròpia de la idiosincràsia del Iemen, un país en el qual històricament les aliances i les enemistats estan en constant canvi per la seva naturalesa tribal. El paper de Hadi serà clau, incapaç de canalitzar la transició i d'acabar amb les lluites intestines entre tribus i faccions político-religioses. En aquest caos apareixen amb força els houties des del nord del país que, aliats amb Saleh i amb la major part de l'exèrcit a favor seu, arriben a la capital Sanà al setembre de 2014.

L'avanç dels zaidíes cap al sud desencadena la intervenció immediata de la coalició àrab, davant el risc que els rebels arribin a Aden on s'assenta el president Hadi. En els dos anys que s'acaben de complir l'inici de la guerra, el conflicte es manté pràcticament inamovible.

Per a Ignacio Gutiérrez de Terán, catedràtic del departament d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid, s'està vivint una espècie de guerra de trinxeres: "Encara que sí que és cert que en un primer moment la coalició àrab aconsegueix frenar l'avanç dels houties perquè no entraran a Aden, no aconsegueixen expulsar cap al nord i la batalla se segueix lliurant entre Taiz i Sanà".

El repartiment de territori segueix mantenint-se amb els houties assentats des del nord fins a la capital Sanà i Hadi amb l'estratègica ciutat meridional d'Aden, que alberga el principal port del país i impedeix l'entrada de qualsevol ajuda humanitària des de fa ja dos anys. La campanya de la coalició encapçalada per l'Aràbia Saudita ha estat centrada des dels seus inicis en bombardejos aeris sobre infraestructures estratègiques. L'aeroport de la capital Sanà, el port de la ciutat d'Al-Hudayda, ponts i hospitals -com el de Metges Sense Fronteres al nord-oest de Iemen han estat objectiu de les bombes saudites.

"La força de tots dos bàndols és molt desigual i abasta estratègies diferents. La coalició de països àrabs disposa d'una àmplia capacitat aèria, però no tenen forces terrestres capaces d'enfrontar els houties. Aquests porten lluitant contra el govern des de 2004 i té molta pràctica en enfrontaments terrestres, a més de l'exèrcit fidel a Saleh, milícies i tribus armades", detalla Ignacio Gutiérrez de Terán.

Partidaris del moviment Houthi en una protesta a Sanà.REUTERS/Khaled Abdullah

"És una guerra i els dos bàndols estan intentant camuflar les atrocitats que s'estan cometent. Els houties han bombardejat també residències, escoles i hospitals. Els desvaris i excessos són per les dues parts, uns atacs aeris més agressius i indiscriminats i altres per terra de menor intensitat ", afegeix per no portar-nos a engany.

L'estudi realitzat pel grup humanitari Iemen Data Project constata que un de cada tres bombardejos realitzats per la força aèria saudita han anat dirigits contra la població. Des de l'inici del conflicte la coalició ha llançat 8.600 bombardejos, dels quals 3.150 anaven destinats a objectius civils. Les Nacions Unides han documentat el reclutament de 762 nens des de l'inici del conflicte, el 72% pertanyen al bàndol Huti.

Aquest estudi de fa un any també recull els assassinats durant la guerra: el 20% total dels assassinats corresponen al bàndol Houti, el 80% restant correspon al bàndol saudita. A més, Amnistia Internacional ha documentat l'ús de bombes de dispersió prohibides internacionalment per part de la coalició. Aquesta situació ha desencadenat una autèntica crisi humanitària en un dels països més pobres de la zona abans de l'inici del conflicte.

La guerra ha acabat amb la vida de 12.000 civils, ha generat 3 milions i mig de desplaçats interns i el 83% de la població iemenita necessita ajuda humanitària. L'única ONG espanyola present al país del sud de la Península Aràbiga -fundada per tres dones barcelonines- ha repartit ajuda a 10.000 persones, gràcies a la tasca d'una dona iemenita extreballadora d'una companyia aèria.

La seva presidenta Eva Erill denuncia la catàstrofe humanitària que està vivint el país amb el beneplàcit de l'ONU: "L'organisme ha pres partit descaradament a favor dels Estats Units que dóna suport a l'Aràbia Saudita en la guerra. Hauria d'haver declarat la fam al Iemen fa molt temps i no l'està declarant per interessos polítics. Les Nacions Unides és un organisme nord-americà, amb socis americans i que té com a director de drets humans a l'Aràbia Saudita". Els atacs de la coalició compten amb el suport militar i logístic dels Estats Units i el Regne Unit, i amb el beneplàcit de les Nacions Unides a través de la resolució 2216 del Consell de Seguretat d'abril de 2015 (per omissió de la Xina i Rússia). Decisió que també imposa únicament un embargament d'armes al bàndol dels houtíes.

Una dona té en braços un nen que pateix desnutrició. REUTERS / Khaled Abdulah

El professor Gutiérrez de Terán resumeix així la posició de l'organisme en el conflicte del Iemen: "El que fa l'ONU és mantenir-se al marge. No es posiciona contra la intervenció externa, però dóna un suport tàcit a aquesta, amb crítiques de tant en tant als bombardejos de civils i hospitals per part dels dos bàndols. Els nord-americans han neutralitzat la seva possible capacitat de reacció, sense que els russos demostrin més interès, perquè al seu torn volen que els deixin fer a Síria". Des dels mitjans certs analistes han tractat de mostrar la guerra del Iemen com un escenari més de confrontació entre les dues potències regionals, Iran i Aràbia Saudita.

Segons l'opinió d'Eduard Soler -investigador per als assumptes de l'Orient Mitjà de la fundació CIDOB- aquesta afirmació dista de la realitat ja que el suport de les dues potències és clarament asimètric: "Hi ha una implicació dispar de l'Aràbia Saudita i l'Iran pel mateix paper que dos països donen al Iemen en la seva lluita geopolítica. Per als iranians és un conflicte a una certa distància del seu territori i en el qual no participen amb tropes sobre el terreny, però Aràbia Saudita té una implicació total en el conflicte perquè Iemen està en el seu jardí. Si els houties perdessin la guerra no suposaria un revés vital per als aiatol·làs, però Aràbia Saudita ha fet una aposta molt forta en un moment de successió dinàstica. Per això, les decisions que ha pres l'Aràbia Saudita són més desesperades i comporten molts riscos".

Aràbia Saudita sent una mena de psicosi col·lectiva pel paper preponderant que està prenent l'Iran a la regió, encara que tot sembla indicar que comptaran amb el suport decisiu de Donald Trump durant el seu primer mandat.

De fet, el primer atac exterior de l'era Trump ha estat al Iemen mitjançant l'ús de drones. "Els saudites miren el mapa i veuen com els iranians han anat prenent influència al Líban amb Hezbollah, a l'Iraq amb el govern xiïta tenint un paper actiu en l'ofensiva de Mossul, al Iemen amb els houtíes i a Síria amb la guerra afavorint a Assad. A l'Iran li interessa que l'Aràbia Saudita estigui el més distreta possible al Iemen i que estigui prou feble perquè no sigui una amenaça, però tampoc té interès en veure's obligada a implicar-se militarment", opina l'investigador del CIDOB per Orient Mitjà.

Armes "made in Spain" al Iemen

Al costat del suport de la coalició dirigida per Aràbia Saudita, Estats Units i el Regne Unit s'han postulat en el conflicte liderant el rànquing de venda d'armes als Saud. Amnistia Internacional, que porta denunciant aquesta situació des de 2015, va aprofitar el segon aniversari de la guerra iemenita per recordar les vergonyoses xifres darrere de la guerra: "Els Estats Units i el Regne Unit junts han transferit armes per valor superior als 5.000 milions a l'Aràbia Saudita. Xifra deu vegades superior als 450 milions de dòlars que els dos països calculen que han gastat en ajuda humanitària per a Iemen".

El portaveu de l'organització Carlos Escó llança un missatge clar a tots dos països: "Els estats han de garantir que no subministren armes a cap de les parts en el conflicte armat i la comunitat internacional ha d'imposar un embargament de venda d'armes a totes les parts , no només a una". Entre 2014 i 2016 la venda d'armes espanyoles a l'Aràbia Saudita va aconseguir el seu rècord històric amb 900 milions d'euros en armes com granades de morter, torpedes i míssils; situant-se com el tercer exportador mundial d'armes a la monarquia saudita.

En els últims temps, la implicació espanyola s'ha fet visible causa de l'anunci de la fabricació de cinc corbetes a les drassanes de Cadis per part de l'empresa Navantia (a punt de culminar la venda). Des d'Amnistia Internacional i Solidaris Sense Fronteres coincideixen a assenyalar que aquests vaixells de guerra, i la seva posterior venda a l'Aràbia Saudita, serviran per mantenir el bloqueig naval i aeri al que té sotmesa la coalició àrab a la població iemenita.

Les corbetes seguiran impedint l'entrada de combustibles, aigua, aliments i assistència mèdica, i obligarà a ONGs com Solidaris Sense Fronteres a haver de seguir depenent del mercat negre i dels petits comerciants per proveir la població a les ciutats i en camps de refugiats improvisats com el d'Amran.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau dedica gran part de la seva activitat a desvetllar les entitats financeres que s'amaguen darrere del comerç mundial d'armes. En el seu estudi de l'anomenada 'banca armada' han detectat el finançament oculta de la guerra. "El crèdit de Bankia a Navantia per un muntant de 30 milions, o de BBVA per 81 milions, van a mans de l'empresa en un moment en què estan tancant un acord amb l'Aràbia Saudita per a la venda de cinc corbetes", detalla Jordi Calvo.

La fi del conflicte al Iemen, un horitzó llunyà

Si bé els dos anys de conflicte han generat un gran nombre de morts, desplaçats i 19 milions de persones que necessiten ajuda humanitària, el conflicte ha estat silenciat per l'opinió pública occidental.

Els experts subratllen el factor de proximitat com la principal clau per entendre perquè Iemen no té la transcendència de Síria en els informatius. "Iemen no suposa un maldecap per a la Unió Europea, com sí ho ha estat Síria per l'arribada de refugiats i els atacs gihadistes. La tragèdia humana és comparable, però estem davant d'un desplaçament intern de refugiats i quan hi ha refugiats estan tan desesperats que intenten arribar a un país tan inestable com Somàlia ", explica Eduard Soler del CIDOB.

Per a Eva Erill, presidenta de Solidaris Sense Fronteres, hi ha un element pervers i és considerar refugiats únicament als que toquen el nostre estat del benestar: "El iemenita, a diferència del sirià, era molt més pobre abans de la guerra i la relació amb Europa era inexistent. En canvi, Síria era un país turístic amb frontera amb Turquia i hi havia una classe mitjana que és la que està intentant arribar a Europa. Un iemenita és tan pobra que no pot permetre pagar a màfies i Europa és una destinació impossible".

A l'horitzó, el Iemen sembla estar abocat a ser un conflicte enquistat més a la regió. Amb aspecte de semblar-se més a Líbia que a Síria, països com Rússia o Iran no tenen interès en una baralla a cara de gos amb Aràbia Saudita, la guerra romandrà latent si no es produeix algun avanç o succés que soflame les nostres consciències. Com un possible desenvolupament d'Al-Qaida a la Península Aràbiga (AQBA), sosté el professor Ignacio Gutiérrez de Terán: "La intervenció saudita està generant una adhesió a les seves files, que era suposadament una de les raons per la qual deien que calia intervenir al Iemen.

L'organització terrorista està trobant un caldo de cultiu en aquelles regions que tradicionalment han estat al marge del poder central, on manen les tribus i els clans armats que controlen territoris ".