Público
Público

La indignació per la sentència de 'la manada' arriba als carrers

Concentracions a ciutats d'arreu de l'Estat de rebuig a l'Audiència de Navarra que absol del delicte d'agressió sexual els cinc acusats, i només els condemna per delicte continuat d'abús sexual.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Concentració a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona en rebui de la sentència que absol 'La Manada' de violació | @CDR_EsqEixample.

Aquest dijous s’ha conegut la sentència del cas de ‘la manada’: nou anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual pels fets del passat 7 de juliol de 2016. La decisió judicial ha provocat una gran indignació que s'ha canalitzat als carrers, amb convocatòries aquest vespre davant els ajuntaments d'innumerables ciutats arreu de l’Estat. El que aixeca més polèmica d’aquesta decisió és l’absolució dels cinc acusats dels delictes d’agressió sexual, el que es coneix popularment com a violació. També han estat absolts d’un delicte contra la intimitat i només un d’ells ha estat condemnat a 900€ de multa per un robatori de mòbil. A més, l'únic vot particular dels membres del tribunal, ha demanat l'absolució dels cinc acusats.

A Barcelona, el punt neuràlgic de les protestes ha estat la Plaça de Sant Jaume, que ha quedat desbordada pels manifestants, que han omplert també els carrers adjacents. Els concentrats han mostrat pancartes amb lemes com "jo sí que et crec", en referència a la víctima, o "no és no". També s'hi han sentit lemes com ara "escolta, germana, aquí hi ha la teva manada".

"Aquesta sentència reprodueix el masclisme", ha afirmat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en declaracions des de la concentració. "T'han de trencar els ossos, t'han de trencar les cames, t'han d'arrencar la pell, t'han de matar perquè sigui una violació", ha lamentat. "Cinc homes contra una dona és una violència reiterada, de primer nivell", ha assenyalat.

Madrid, València, o Bilbao o San Sebastià han estat altres de capitals de l'Estat amb concentracions populars de rebuig a la sentència que han tallat diversos carrers del centre de la ciutat. Especialment significatives han estat les protestes a Pamplona, on es va produir l'agressió -als Sanfermines del 2016- i a Sevilla, d'on són originaris els cinc condemnats. A la capital andalusa, la protesta ha tingut lloc a la Plaza Nueva, on s'han mostrat pancartes amb lemes com 'Ni oblit ni perdó per a 'la Manada'"

"Una via molt perillosa"

"S’ha obert una via molt perillosa", explica Carla Vall, advocada especialitzada en violència masclista de l’entitat Dones Juristes. "Assimilar que una situació tan inherentment violenta i humiliant pot ser considerada sexe consentit, tal com indica el vot particular, és molt perillós". Per a Vall, aquesta interpretació dels fets no és més que el resultat d’una lectura sense perspectiva de gènere, que obre les portes a opinar sobre si el relat de la víctima és constitutiu de prou duresa o no per ser considerat una agressió sexual.

L’advocada opina que hi ha una "incoherència" entre els relats dels fets i els tipus delictiu que s’aplica: "Si llegeixes els fets provats, es descriu una situació clarament intimidant, amb un llenguatge angoixant, de gran intensitat. El que s’explica allà és una situació intimidatòria, però en canvi no se’ls ha condemnat per intimidació".

Un dels punts clau d’aquest procés és el paper del consentiment. Segons recull l’article 181.3 del Codi Penal, l’absència d’aquest és el que marca el fet delictiu d’abús sexual. Vall creu que, amb el cas de 'la manada', s’ha obert un debat jurídic: "L’article parla del consentiment de manera viciada. No explica si el consentiment se sobreentén. Això vol dir que si no ens oposem de manera explícita a la pràctica sexual, jurídicament es podria entendre que existia aquest consentiment?".

Que el vot particular d’un dels magistrats que composen la Secció Segona de l’Audiència de Navarra hagi demanat l’absolució dels cinc acusats podria estar entenent el que Vall tem. "Hi ha sentències que tracten de manera molt directa el consentiment. Aquest cas tenia una particularitat: es veia molt clarament que no hi havia consentiment però l’agredida no va dir ‘no'", diu l’advocada, que explica que la gran batalla de la defensa de la denunciada i la Fiscalia era que s’entengués de manera tàcita que no n’hi havia, de consentiment.

El que es fa més evident per l'advocada és la manca de “reparació” cap a l’agredida que ha mostrat el sistema judicial en el cas de ‘la manada’, i que posa de relleu les falles de la institució: "Ha sigut un procés molt victimitzador. La reparació només s’ha enfocat a factors econòmics i a posar distància". Al seu entendre, la via judicial no està tenint en compte la dimesió que proposa reparació en drets humans: "És una reparació més complexa. Requereix una intervenció comunitària: fer dels espais llocs on les dones puguin viure, puguin habitar. No es tracta només de l’absència de por, es tracta del dret a la ciutat". L’advocada considera que cal una "revolució" del sistema judicial basada en una relació entre les institucions jurídiques i la comunitat: "Li estem dient al sistema que tenim una capacitat d’intervenció altíssima i un poder molt fort. Hem d’aconseguir una protecció efectiva de les víctimes, també pel que fa als mitjans”.

La mediatització del cas també ha jugat un paper molt important al llarg d’aquests quasi dos anys des de que es va cometre l’agressió: "Hem pogut llegir amb tot detall l’agressió, hem conegut dades íntimes de l’agredida, fotos d’esquenes, fins i tot la universitat on estudia. El que hem vist és el que es podria anomenar un procés adoctrinador de gènere". Vall es refereix als debats que s’han generat arran les informacions que diferenciaven entre què és ser "una víctima dolenta" i què és ser “una bona víctima”, tal com diu l'advocada. En aquesta línia, la defensa de ‘la manada’ va presentar un informe sobre la vida privada de l’agredida per demostrar la normalitat amb la qual emprenia la seva vida i, així, minimitzar la dimensió dels fets.

Per a Vall és totalment necessari capgirar el sistema judicial i reparar els espais, per tal que els carrers se sentin com un espai segur: "Necessitem més mesures per garantir que els homes no poden agredir. Les campanyes també han d’anar dirigits a ells. Perquè d’aquí quatre dies es tornaran a celebrar les festes de San Fermines i tornarem a estar en la mateixa situació".