Público
Público

Investidura Torra omple de mencions republicanes un discurs per convèncer la CUP

El candidat a la investidura insisteix que pretén ser un "president republicà", a l'espera de poder restituir en el càrrec Carles Puigdemont. Posa èmfasi en la voluntat d'impulsar un procés constituent "de baix a dalt" i en complir el mandat de l'1-O, és a dir, "construir un estat en forma de república".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Quim Torra, arribant a l'hemicicle del Parlament en la seva sessió d'investidura | Parlament de Catalunya.

Quim Torra pretén ser el president "provisional" d'un govern de la Generalitat que "repari" els efectes de l'aplicació del 155 i que vol "fer República". En el discurs de la primera sessió del nou debat d'investidura, que viurà un segon capítol dilluns perquè aquest dissabte no compta amb la majoria absoluta necessària per ser escollit, Torra ha posat molt èmfasi a recalcar que Carles Puigdemont és el "president legítim" de Catalunya i que un dels reptes fonamentals del seu executiu serà restituir-lo en el càrrec. No ha detallat com fer-ho. La intervenció de Torra també ha estat marcada per les al·lusions a la pretensió d'avançar cap a la consecució de la República catalana: "serem lleials al mandat de l'1 d'octubre, que és construir un estat en forma de república".

El diputat, que tot just va estrenar-se com a càrrec electe després de les eleccions del 21 de desembre, ha intentat vestir amb pinzellades republicanes el discurs clarament autonòmic que fa un mes i mig va pronunciar Jordi Turull, durant el ple de la seva fallida investidura. Amb tot, no ha dubtat a "fer-se seu" aquell programa de govern. Les al·lusions constants a la república i una major insistència en garantir la igualtat social són gestos que busquen teixir una major complicitat amb la CUP, que dumenge decidirà en un consell polític si manté l'abstenció –el que permetria la investidura de Torra per majoria simple– o vira cap al no, com volen diverses assemblees territorials.

El primer dia que s'ha convertit en l'epicentre de totes les mirades, Torra s'ha dirigit a l'hemicicle flanquejat per Elsa Artadi i Eduard Pujol, dos dels diputats de Junts per Catalunya que formen part del nucli dur de fidels a Puigdemont i que també havien sonat com a hipotètics candidats a la presidència. Sense mostrar-se especialment nerviós en els poc menys de 50 minuts que s'ha allargat el seu discurs, Torra ha començat saludant als familiars dels "presos i exiliats polítics" i ha afirmat que "qui hauria de ser avui aquí és el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont". A partir d'aquí ha defensat la necessitat de formar govern, "perquè és la millor manera de lluitar contra el 155 i refer el país", la "millor manera de lluita pels presos" i la "millor manera que el país avanci en tots els fronts". En aquest sentit, ha recuperat una cita clàssica de Joan Fuster: "tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres".

Ara bé, si una cosa ha quedat especialment clara és que Torra pretén ser un president provisional –"jo no voldria ser aquí", ha assegurat, per afegir que "fer govern és la millor manera de seguir el fil republicà"–. "He acceptat tirar endavant provisionalment aquesta legislatura, però persistirem i investirem Carles Puigdemont el més aviat possible", ha manifestat. El repte, però, en qualsevol cas va molt més enllà i passaria per avançar cap a la república, si bé en cap moment ha parlat obertament de desobediència a les institucions espanyoles. "Ens caldrà un govern i un país fortíssim i unit per encarar junts els reptes que se'ns presenten", ha assegurat. S'ha mostrat confiat que "en uns dies s'aixecarà el 155", de manera que "ja no hi haurà excuses per treballar sense descans per la república". En aquest sentit, ha volgut resumir en cinc paraules la seva intervenció: "excepcionalitat, provisionalitat, responsabilitat [que passa per fer govern], diàleg –"estem disposats a dialogar des de demà mateix"– i vida -"hem de passar de la repressió i l'autoritarisme a rescat la vida i afirmar el respecte als altres per damunt de tot".

Fer república, reobertura d'ambaixades i comissionat sobre el 155

A l'hora de remarcar les prioritats del seu govern, Torra ha assegurat que "farem república", un dels mantres que repeteix darrerament bona part de l'independentisme, si bé el significat de l'expressió varia força en funció de qui la pronuncia. Per a Torra es tracta de fer un "republicanisme entès com a societat de ciutadans lliures i iguals, no subordinats. Sense ciutadans lliures no hi ha república". Segons ell, la "construcció de la república de tots ha de ser una oportunitat de canvi real, per tal de garantir els drets de tots" i ha destacat que la "igualtat" ha de ser "l'eix central de les polítiques públiques", juntament amb altres qüestions com la "perspectiva de gènere" i la lluita "contra la violència masclista". Un altre element que ha volgut prioritzar Torra és l'impuls d'un procés constituent, que en la versió ideal hauria de permetre "que a través d'un procés participatiu que hem de fer entre tots, de baix a dalt, dissenyar el país en el que volem viure i com hi volem viure". Aquest procés hauria de culminar amb l'elaboració d'un projecte de constitució.

Torra ha declinat fer una descripció detallada del seu pla de govern i s'ha limitat a fer seu el pla que va exposar el març Jordi Turull, just el dia abans que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'enviés novament a la presó d'Estremera. Això sí, ha afirmat assenyalat quatre grans eixos bàsics d'actuació: restauració democràtica de les institucions catalanes i front comú contra la repressió,
cohesió social, "volem un país on ningú no quedi enrere, on se situï la persona al centre. I l'Estat espanyol ens condemna a la residualització, a ser un país de segona, a deixar persones enrere"; endegar polítiques de prosperitat econòmica, "que ens permetin la creació de riquesa i fer polítiques de redistribució"; i, finalment, "situar Catalunya al món" i insistir amb la "internacionalització del cas català". Amb relació a aquest darrer punt, una dels objectius serà mantenir un "diàleg permanent amb actors, institucions i organismes internacionals" i recuperar la presència exterior de la Generalitat amb el "restabliment, consolidació i ampliació de la xarxa de delegacions a l'exterior". Precisament, una de les primeres estructures que va desaparèixer amb l'aplicació del 155.

Sobre aquest article, ha anunciat la intenció de nomenar un comissionat que s'encarregui d'elaborar un pla de xoc per "avaluar i reparar" els efectes de la seva aplicació, a banda d'afirmar que té la intenció de retirar la demanda contra els impulsors del procés participatiu del 9N, a l'hora que ha enviat l'"agraïment i reconeixement a Artur Mas, Irene RigauJoana Ortega i Francesc Homs, per haver-lo fet possible". Entre d'altres qüestions, també ha defensat la voluntat que les "polítiques de gènere, diversitat sexual i contra la violència sexual" siguin un dels "fonaments de la República justa, igualitària i feminista que volem i ha posat èmfasi a donar "tot el suport als mitjans de comunicació públics".

Finalment, s'ha adreçat a la gent, fonamentalment els independentistes, per assegurar que "la llibertat de Catalunya no serà obra d'aquest Parlament, ni d'aquest govern. Us l'heu guanyat vosaltres, defenseu-la com sempre l'heu defensat, pacíficament, radicalment. Així és com els pobles guanyen les victòries més belles. I la vostra victòria és la derrota d'un estat que mai ha volgut negociar i que l'1-O va emprar la violència". "Obrim un nou futur. Volem l'impossible ens cal i no que mori el desig", ha conclòs.