Público
Público

CAUSA CONTRA EL SOBIRANISME Josep Rull etziba al jutge Llarena que actua al dictat del govern del PP 

Els consellers Rull, Romeva i Forn, cessats per Mariano Rajoy i empresonats a Estremera, denuncien davant el jutge la manca d'independència del poder judicial, la vulneració dels seus drets fonamentals i la criminalització de l'independentisme, caracteritzat per l'acció no violenta.  

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Arribada al Tribunal Suprem del vehicle policial amb el qual han estat traslladats Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva. EFE/Zipi

Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva han explicat amb tota claredat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre els motius que creuen que hi ha darrere el seu empresonament i de la repressió contra polítics independentistes.

Josep Rull, que exercia com a conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya fins que Mariano Rajoy el va destituir, ha retret de forma contundent al magistrat Llarena la falta de separació de poders a Espanya i la politització del Poder Judicial. Pensa, i així ho ha declarat, que el judici que se celebrarà contra ell i la resta d'investigats per la seva implicació en el procés sobiranista serà "un mer tràmit". "La sentència ja està escrita", ha denunciat.

Un procés sota pressions polítiques

Llarena els ha comunicat aquest dimarts el seu processament pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics.

Cap d'ells seria jutjat en aquest procediment si l'independentisme no hagués guanyat les eleccions a Catalunya, ha assenyalat Rull. La justícia a Espanya, segons ell, actua moguda per pressions polítiques, i ho ha argumentat recordant que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha vaticinat successivament el que passaria amb els processaments, les dates de les decisions de l'instructor i fins i tot han avançat termes de la sentència.

Rull ha acusat el magistrat de seguir el full de ruta del ministre Catalá i li ha dit que seguirà essent independentista, pels seus fills, per a que no visquin en un país en el qual vas a la presó per les teves idees.

Vulneració de drets

El conseller de Relacions Internacionals, Raül Romeva, ha denunciat la vulneració dels seus drets fonamentals i la "criminalització" de l'independentisme, que s'expressa per vies pacífiques. 

Romeva s'ha proclamat avui "un demòcrata" compromès amb la cultura de la pau i com a tal ha ha afirmat que Catalunya té "legitimitat" per exercir el dret d'autodeterminació.

Al Parlament, ha recordat, s'ha de poder discutir sobre qualsevol idea política i els diputats estan emparats per la "inviolabilitat".

Romeva també ha criticat davant Llarena l'actuació policial per impedir el referèndum de l'1 d'octubre, que va ser una votació popular "massiva" i que no podia reprimir-se per la força, tenint en compte a més que la celebració de la consulta no era delictiva.

El conseller, a més, ha explicat que el Tribunal Suprem no té competències per investigar-ho i ha denunciat els problemes que troba constantment per accedir a les actuacions i treballar en la seva defensa.

Romeva també ha criticat que estigui essent investigat paral·lelament pel jutge de Barcelona que indaga els preparatius de l'1-O, qui la setmana passada va ordenar registrar la seu del Diplocat -entitat de la Generalitat que depenia de la seva consellería- per seguir el rastre dels pagaments a observadors internacionals del referèndum de l'1 d'octubre.

El ex-conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha demanat un cop més al jutge Llarena que revisi la seva presó incondicional.

Ha defensat el seu arrelament personal per tirar per terra l'argument del risc de fugida i el seu allunyament de la política per destacar l'absència de reiteració delictiva, dues hipòtesis sobre les quals el jutge basa la seva decisió  de mantenir-lo empresonat "provisionalment".

Forn, que es troba privat de llibertat des del passat 2 de novembre a la presó madrilenya d'Estremera, ha recordat la seva decisió d'abandonar la vida política, fins i tot la municipal, però ha assegurat que manté les seves conviccions i que el fet diferencial del procés independentista ha estat la no violència.