Público
Público

Jubilats tornen al carrer per demanar una pujada de les pensions

Uns 300 manifestants han denunciat la bretxa entre la pujada de les pensions i la pujada de la inflació, que els fa perdre capacitat adquisitiva. Els pensionistes han cremat les citacions de la Seguretat Social on se'ls comunicava que la revalorització de les pensions seria d'un 0,25%, el mínim permès.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Pensionistes manifestant-se aquest dimarts a Barcelona, davant la delegació del Govern central a Catalunya. Maria Rubio.

Uns 300 jubilats s'han concentrat davant la Delegació del Govern espanyol per protestar contra la bretxa entre la revalorització de les pensions i la inflació calculada. Al crit de "No al 0,25", els pensionistes denuncien la pèrdua adquisitiva provocada per una pujada de les pensions mínima, del 0.25%, molt inferior a l'IPC de 2017 d'un 1,7%.

"Us heu ficat amb la generació més lluitadora d'aquest país", diu pel megàfon Rafael Hordes, un manifestant. Fa només dues setmanes els pensionistes ja es van concentrar a les ciutats d'arreu de l'Estat, arribant fins i tot a trencar el cordó policial per arribar a les portes mateixes del Congrés de Madrid. En aquesta ocasió, els manifestants de Barcelona han cremat les citacions de la Seguretat Social on se'ls comunicava la revalorització del 0,25% que qualifiquen d'insuficient per tenir una pensió digna. També han entregat el manifest del moviment a la Delegació, dirigit a Enric Millo.

"Que la gent hagi rebut una carta de Rajoy dient que li pugen menys d'1 euro la pensió és indigne", ha declarat el secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya, Camil Ros. Els pensionistes estan determinats a seguir mobilitzant-se fins a aconseguir una pujada de les pensions que es correspongui a la pujada dels preus. El Govern del PP va deslligar el 2013 la revalorització de les pensions del cost de la vida, i des d'aleshores, s'han apujat només un 0,25% anual -el mínim que marca la llei-. Això no va comportar problemes els dos primers exercicis, quan la inflació va ser negativa (2014) i es va quedar en el 0% (2015), però sí els dos darrers anys, quan la inflació ha estat molt superior a aquest 0,25%.

Les previsions dels jubilats no són bones. Si la revalorització de les pensions només s'apuja el mínim permès i les previsions d'inflació d'entre el 2% i el 3% es mantenen, els pensionistes no pararan de perdre capacitat adquisitiva. Els pronòstics més catastrofistes auguren que, amb aquesta dinàmica, l'any 2035 la bretxa podria arribar fins a una diferència del 6% entre la revalorització de les pensions i la pujada dels preus.

Tant els sindicats majoritaris, Comissions Obreres (CCOO) i la UGT, com la Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya fa mesos que recullen firmes per demanar un sistema de pensions dignes que entregaran el proper 17 de març a la seu de la Seguretat Social de Barcelona, amb una concentració prèvia el 15 de març a la Plaça Urquinaona. Les tres organitzacions han escenificat una demostració d'unitat per a les pensions, on s'han cridat consignes contra Rajoy entre llaços grocs i alguna bandera republicana espanyola.

PENSIONS EN PERILL


La famosa guardiola de les pensions, creada pel govern de José María Aznar per fer front a la jubilació de la generació del baby boom, ha quedat molt malmesa durant la gestió de l'executiu de Rajoy. Dels més de 66.500 milions d'euros que hi havia l'any 2011, ara només en queden 11.600, comptant amb el préstec que el Govern espanyol va fer a la Seguretat Social per poder complir amb els pagaments de l'any 2017. El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, assenyala l'executiu de Rajoy: "El problema del sistema de pensions no és la demografia, és el Partit Popular".

La baixada de capacitat adquisitiva no és l'únic mal de cap dels pensionistes. L'Agència Tributària ha començat a remetre requeriments amb propostes de sancions a emigrants retornats que cobren a Espanya pensions de jubilació generades en els països on van treballar, reclamant la regularització, amb amenaces de multes de milers d'euros. Cal recordar que el mateix Govern va aplicar una amnistia fiscal declarada il·legal pel Tribunal Constitucional, que va permetre que 31.500 evasors d'impostos regularitzessin 40.000 milions d'euros pagant-ne només 1.200.