Público
Público

REFERÈNDUM DE L'1 D'OCTUBRE Junqueras: "Que ningú ens impedeixi assumir la màxima responsabilitat el 2 d'octubre"

El vicepresident de la Generalitat presumeix davant els empresaris de xifres positives de l'economia catalana i diu és prou sòlida com per obtenir finançament dels mercats i abandonar el del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)

Publicidad
Media: 5
Votos: 3
Comentarios:

Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat, s'adreça als empresaris de les Cambres de Comerç

L'Estat no podrà impedir, l'endemà d'un hipotètic referèndum amb resultat de 'sí', que el Govern català "assumeixi les seves responsabilitats". Així s'ha expressat aquest dilluns el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, davant d'una audiència especialment sensibilitzada davant de qualsevol fet que pugui alterar l'estabilitat: una audiència d'empresaris, alguns d'ells de grans companyies catalanes. Junqueras, això sí, ha expressat aquest missatge de forma notablement críptica, evitant qualsevol expressió explícita, gairebé a la vella manera convergent. A més d'afegir un altre missatge en clau tranquil·litzadora: que l'economia catalana va més que bé.

Junqueras, en un dinar-conferència organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, i a la pregunta d'un dels assistents sobre què passaria l'endemà del 2 d'octubre -la data anunciada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per al referèndum sobre la independència-, ha mesurat molt les paraules quan ha assegurat que el Govern català "assumirà les seves responsabilitats", i que "ningú" -en més o menys velada al·lusió a l'Estat- ho impedirà. I que si "algú" ho impedeix, "ni que fos de forma temporal", això "els perjudicaria més a ells". Donant la volta a l'argument, ha interpretat que "els més interessats" a "no posar pals a les rodes" són "ells", perquè fer-ho seria un "error".

Junqueras ha fet aquestes declaracions gairebé al final d'un acte en què, de fet, havia procurat mantenir tota l'estona un discurs merament tècnic i econòmic, amb molt poc espai per a la política -ha entrat en qüestions polítiques només a preguntes del públic-. I en què s'ha dedicat a dibuixar un panorama magnífic. Tan magnífic, que Catalunya estaria en condicions d'abandonar el finançament extraordinari a base de préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i tornar així a recórrer als mercats, segons ha sostingut. Tot i això, el cap econòmic de l'Executiu català també ha assenyalat alguns riscos que s'albiren en el futur. Però que, en tot cas, serien també de tipus estrictament econòmic, i en cap cas fruit del procés independentista.

Els assistents

Junqueras, que ha parlat al costat del president de la Cambra, Miquel Valls, i de la periodista de La Vanguardia Isabel García Pagan, que ha exercit de moderadora, s'ha trobat amb una audiència d'unes 250 persones, formada bàsicament per empresaris, entre els quals hi havia el conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola; el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga; el president de La Farga, Oriol Guixà; el conseller delegat de Saba, Josep Martínez Vila, el president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart o el president de la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, Josep González, a més de l'expresident de la Generalitat José Montilla, entre d'altres.

El vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i el president de la Cambra de Barcelona Miquel Valls. / CB

En l'acte, Junqueras ha destacat que l'economia catalana està creixent a bon ritme, amb increments "del 3,5%" del PIB. Unes xifres que, segons ha subratllat, suposen "un creixement molt significatiu si el comparem amb el del nostre entorn", i que "doblen el creixement mitjà de la zona Euro i de la UE". El número dos del Govern ha ressaltat encara més com a dada positiva la reducció del dèficit de la Generalitat en els darrers exercicis, que va passar d'un 3% el 2015 a un 0,9% l'any anterior, segons ha recordat. I ha il·lustrat aquest esforç comparant-lo amb el del conjunt de l'Estat quan ha afirmat que "del conjunt de reducció del dèficit de totes les administracions de l'Estat, de tots els ajuntaments, tots els ministeris i totes les agències governamentals, el 85% l'ha fet la Generalitat".

"Som una economia que creix a un nivell quatre cops superior al seu dèficit", ha dit Junqueras

"Som una economia que creix a un 3,5% i tenim un dèficit del 0,9%. Som una economia que creix a un nivell quatre cops superior al seu dèficit", ha tret pit Junqueras. Que considera que, amb aquests números, és perfectament possible prescindir dels mecanismes de finançament del FLA. "Hem reduït el deute amb proveïdors, farmacèutics, i ajuntaments, i el termini mitjà de pagament s'ha rebaixat i ara està per sota dels 30 dies", ha afirmat també Junqueras. "La nostra economia està en condicions d'afrontar els mercats", ha assegurat el vicepresident. I ha deixat veure que els podria afrontar encara millor que el conjunt de l'Estat, on "el dèficit duplica el creixement", segons ha destacat.

El risc d'una pujada dels tipus

Un missatge molt optimista i tranquil·litzador. Però que també ha inclòs una part de riscos. Especialment davant la possibilitat real de "futurs canvis" en la política de crèdit fàcil del Banc Central Europeu. En aquest sentit, Junqueras ha advertit que un més que possible increment dels tipus d'interès pot ser molt perjudicial per a economies altament endeutades, i ha recordat que "l'Estat espanyol té un deute de més del 100%" del PIB.

Junqueras tampoc no s'ha oblidat de mencionar altres dificultats per a l'economia catalana que es poden interpretar com a greuges cap a l'Estat. Tot i que no ho ha explicitat d'aquesta forma, limitant-se a enumerar els problemes. Com ara el preu de l'energia, perquè "produïm un dels mix elèctrics més barats del continent i paguem una de les factures elèctriques més altes". O com ara el "cost del transport de mercaderies", associat a una "manca d'inversions en el Corredor Mediterrani" que "estrangula els nostres marges de beneficis". Preguntat sobre si el procés independentista pot afectar d'alguna forma l'economia catalana, ha assenyalat que "fins ara és evident que no ha estat així", amb l'argument que en els darrers exercicis "estem batent" any rere any "rècords històrics d'exportació".

"Convençut" que s'entendrà amb els Comuns

Sobre la reunió que ha mantingut tot just abans de l'acte amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb el coordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, simplement s'ha mostrat "convençut" de "trobar molts àmbits de col·laboració" amb els Comuns -als quals ha evitat citar pel seu nom- "en la defensa de la democràcia, la participació ciutadana i el dret dels ciutadans a decidir el seu futur", al·ludint força crípticament al referèndum anunciat per al 1 d'octubre. I ha evitat igualment l'enfrontament amb l'Ajuntament de Barcelona quan, preguntat per la política del consistori en relació al turisme, ha afirmat que "és un sector que contribueix molt a la riquesa de la nostra economia i a la creació d'ocupació". Però que, a la vegada, s'ha de procurar que "altres factors" relacionats amb el turisme es desenvolupin "en les millors condicions".

"El PSOE no ha destacat mai en el respecte a la plurinacionalitat", diu  el vicepresident

Més concret ha estat Junqueras quan li han preguntat pel fet que el PSOE -a qui sí que ha citat pel seu nom- assumeixi la plurinacionalitat de l'Estat en la ponència política del seu proper Congrés. Junqueras ha mostrat el seu "escepticisme", basat en "l'experiència històrica". "El PSOE no ha destacat mai en el respecte a la plurinacionalitat. Per les seves obres els coneixereu", ha afirmat.

En l'acte davant d'empresaris, Junqueras no ha renunciat al seu habitual to professoral. Com quan ha dedicat ben bé un quart d'hora de la seva intervenció a il·lustrar -amb un precís vocabulari científic- sobre els darrers avenços en comunicacions cuàntiques, afegint-hi que Catalunya té "algunes expectatives d'èxit en aquest camp". O com quan ha dissertat sobre el percentatge de creients entre els científics de diverses matèries. O en la seva intervenció final, en què, sense pregunta prèvia, ha deixat anar una reflexió sobre la "dignitat" de Sòcrates davant del seu judici, quan va declinar fugir del seu destí perquè "no se sentia culpable". Una reflexió que potser -i forçant una mica la interpretació- es podria llegit en clau de paràbola sobre el procés.