"No renunciaré a les meves conviccions democràtiques, i les acusacions no deixaran de perseguir-me per elles". L'exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha rebutjat aquest dijous contestar a les preguntes de les acusacions en el judici del procés, que va arrencar aquest dimarts al Tribunal Suprem [Aquí, tota la informació de la jornada en directe].

Junqueras ja havia anticipat que no respondria a les preguntes de la ultradreta de Vox, si bé avui ha dedicat les primeres paraules a explicar per què tampoc contestarà a la Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat. Com han fet la majoria de les defenses dels 12 processats fins avui, el president d'ERC i candidat per aquest partit a les eleccions europees de maig -malgrat fer un any i 4 mesos que és a la presó provisional- ha defensat que està davant un "judici polític", i s'ha reivindicat com a "pres polític": "Estic convençut que se m'acusa per les meves idees".

Aquesta fórmula ha servit com a armadura de tota l'exposició, molt política i emocional, i en cap moment ha volgut abandonar-la. De fet, Junqueras ha incidit que continuarà treballant pel "dret d'autodeterminació" de Catalunya, passi el que passi al judici, i en què la seva "proposta de trobar una solució política" continua avui "vigent".

Ha recuperat la figura de la "cadira buida", ja emprada en altres ocasions, i ha recorregut a ella diverses vegades, per acusar l'Estat de no haver buscat una solució política per a Catalunya, malgrat la voluntat "majoritària" dels catalans per exercir el dret d'autodeterminació. Aquesta qüestió, deia "no es resol posant a la gent en la presó", encara que hi haurà "qui vulgui", deia.

També ha posat l'accent en què no ha incomplert cap llei -"Res del que hem fet és un delicte"-, i en què "treballar pacíficament per la independència de Catalunya no és un delicte". "El marc constitucional ha de poder assumir el dret d'autodeterminació"; "Votar no és delicte. Impedir per la força que es voti sí", apuntava, en referència a les càrregues policials de l'1-O.

L'exvicepresident filava així dos arguments clau: que no va haver-hi cap delicte i que tampoc va haver-hi ni es va plantejar si més no -"Mai, mai, mai"- el recurs a la violència o a la intimidació. "No som enemics de ningú", incidia, insistint en el caràcter "pacífic" i "cívic" del procés, sempre responent a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde. De fet, també ha posat l'accent en què hauria prioritzat el pacifisme a la independència i hauria desistit de buscar-la, d'haver estat necessària la violència per arribar a l'objectiu.

Si va haver-hi o no violència és una de les claus del judici. Tenint en compte que és el màxim representant de la Generalitat a la banqueta -l'expresident Carles Puigdemont està processat però ha estat declarat en rebel·lia, ja que segueix a Bèlgica-, Junqueras s'enfronta a una petició de pena de 25 anys de presó per part de la Fiscalia, pels presumptes delictes de rebel·lió i malversació, i de 12 anys per part de l'Advocacia de l'Estat, per sedició i malversació.

Les ganes d'explicar-se de Junqueras eren evidents, fins al punt que, una mica abans que el president del Tribunal, Manuel Marchena, anunciés un recés de mitja hora, l'exvicepresident es disculpava per la "passió" que ha posat en el seu discurs: "És perquè porto any i mig sense poder parlar", deia, somrient.