Público
Público

EXTRADICIÓ DENEGADA La justícia belga rebutja la petició de lliurament a l'Estat espanyol de Comín, Serret i Puig

L'advocat dels responsables polítics exiliats, Jaume Alonso-Cuevillas ha assenyalat que la resolució judicial del tribunal belga posa de manifest que el Suprem espanyol ha actuat "forçant els tipus penals" i sense tenir en compte "les més elementals garanties processals".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret s'adrecen als mitjans després de conèixer la decisió de la justícia belga de rebutjar l'euroordre d'extradició / EFE STEPHANIE LECOCQ

Els consellers de la Generalitat destituïts per Mariano Rajoy i exiliats a Bèlgica, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, no seran lliurats  a les autoritats espanyoles per un defecte de forma en l'euroordre de detenció emès pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Així ho ha explicat el propi Comín en declaracions als mitjans, juntament amb Serret i Puig, després de conèixer la decisió del tribunal belga que s'ha ocupat del cas.

"Volem mostrar la nostra satisfacció rotunda, més absoluta, perquè avui efectivament s'ha fet justícia. La Cambra del Consell de Bèlgica ha decidit que no s'executarà l'ordre europea de detenció perquè és una ordre irregular, una ordre que no compleix amb els requisits que determina el sistema europeu que regula les euroordres", ha afirmat Comín.

"Ja n'hi ha prou d'abusar del dret penal i del sistema europeu d'euroordres", ha dit el conseller de Salut de l'equip de Carles Puigdemont. "Tot aquest problema es deriva de l'error d'haver judicialitzat un conflicte polític", ha afegit.

En el mateix sentit, Meritxell Serret ha demanat que "es resolgui democràticament aquest conflicte, sempre per la via pacífica". "Volem la llibertat dels nostres companys".

I Lluís Puig ha expressat la seva confiança en el que ha decidit la justícia belga serveixi per a que a tota Europa el cas es resolgui en el mateix sentit.

Euroordre tècnicament inadmissible

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha explicat que tant la defensa dels polítics catalans com la Fiscalia de Brussel·les han coincidit a assenyalar que existeix un defecte de forma que fa que l'euroordre contra ells no sigui "tècnicament" admissible. La resolució judicial del tribunal belga, segons ha dit,  posa de manifest que el Suprem espanyol "imputa greus delictes per fets que no són delictius i això ho fa forçant els tipus penals" i sense tenir en compte "les més elementals garanties processals".

Segons han explicat els advocats, el problema de forma de l'euroordre emesa pel magistrat Pablo Llarena és que es basa en la que va ser emesa mesos abans per l'Audiència Nacional, però els delictes no es corresponen.

El tribunal belga ha decidit rebutjar la petició de la Justícia espanyola per aquest motiu i sense entrar a valorar el fons de la qüestió, segons han assenyalat els advocats. El jutge Llarena podria emetre una nova euroordre contra els tres responsables polítics catalans exiliats a Bèlgica.

El Suprem carrega contra la Justícia belga

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha acusat aquest dimecres a la Justícia belga d'"absència de compromís amb la col·laboració judicial" en rebutjar el lliurament dels responsables polítics catalans exiliats Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig  i assegura que només el "desconeixement" de l'ordre jurídic espanyol permet obviar l'ordre de processament del passat 21 de març en el qual es motiva els fets pels quals són acusats del delicte de rebel·lió.

Fonts de la mateixa sala han reaccionat a la decisió adoptada pel tribunal belga i afirmen que no es comparteix la motivació per la qual es denega el lliurament dels polítics catalans. Això "podria interpretar-se com una absència de compromís amb prestar la col·laboració judicial demanada", destaquen.

Així mateix, recorden que l'ordre de processament del jutge Pablo Llarena, que investiga els fets relacionats amb el denominat 'procés', adoptava la mesura cautelar de presó contra Serret, Comín i Puig.

Quim Torra creu que altres tribunals seguiran l'exemple

El president electe de la Generalitat, Quim Torra, ha manifestat la seva "alegria" per la decisió de la Justícia belga i ha mostrat la seva convicció que succeirà el mateix a Alemanya, Regne Unit, Suïssa i al final també a Espanya.

Torra ha expressat a xarxes socials la seva "alegria" per aquesta decisió i ha remarcat: "Com a Bèlgica, la justícia acabarà guanyant a Alemanya, Escòcia i Suïssa. I sí, no tinc cap dubte, també a l'Estat espanyol".

Per la seva banda, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha qualificat a la mateixa xarxa social la decisió de la Fiscalia belga com una "nova victòria internacional" i ha afegit: "La justícia i la veritat s'imposen on no hi ha ingerències polítiques"

Colau demana als jutges espanyols que rectifiquin

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat que la justícia espanyola consideri retirar l'acusació per rebel·lió i alliberi als polítics soberanitsas presos, després que la Justícia belga ha pres aquest dimecres la decisió de no lliurar als exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig per un error de forma en l'ordre de detenció.

"L'estratègia de judicialització segueix sumant fracassos a Europa. Ara que sembla que tindrem govern a Catalunya, és bon moment per avançar cap al diàleg. Però també és necessari que la justícia consideri retirar l'acusació per rebel·lió i alliberi a les persones a la presó provisional", ha expressat en una piulada a xarxes socials.

Pedro Sánchez proposa canviar el codi penal per castigar el sobiranisme

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha proposat "actualitzar" el delicte de rebel·lió en el Codi Penal, perquè pugui ser aplicat als "responsables polítics que utilitzen la seva posició per subvertir l'ordre constitucional".

Sánchez ha explicat, en entrevista a TVE, que el delicte de rebel·lió tipificat en 1995 està vinculat a cops militars i que "no es correspon al tipus de rebel·lió soferta aquests últims mesos" per part del Govern català, per la qual cosa ha defensat que cal adaptar-ho a la "defensa d'un bé jurídic com la Constitució", davant "fets inimaginables fa anys" dels secessionistes catalans.

El líder socialista ha apuntat que, si el Govern planteja aquesta reforma del Codi Penal, el PSOE la recolzarà, i que, si no, serà el seu grup parlamentari el que la porti al Congrés.

Un dia després de la seva reunió en Moncloa amb Rajoy per abordar la situació després de la investidura de Quim Torra, Sánchez s'ha mostrat convençut que el desafiament secessionista serà "llarg" i es mantindrà durant "molts anys" i no ha descartat intervenir Tv3 i els Mossos, si cal aplicar de nou el 155: "caldria contemplar tots els escenaris, aquests també", ha dit.

Després d'advertir a Torra i a Carles Puigdemont que, si vulneren la legalitat, es trobaran amb el "mur" de l'Estat de dret, ha considerat també essencial que es mostri a Europa el "veritable rostre xenòfob del secessionisme a Catalunya".

A aquest respecte, ha afirmat que li agradaria que el president del Govern, Mariano Rajoy, i el líder de Cs, Albert Rivera, fessin com ell i expliquessin per la UE que el moviment que lidera l'expresident Carles Puigdemont té els mateixos "tints xenòfobs i supremacistas" que els d'altres països europeus.