Público
Público

El jutge imputa Narcís Serra per un forat de 720 milions a Catalunya Caixa

L'exvicepresident del Govern espanyol amb Felipe González ja té una altra causa pendent pels sobresous que va cobrar al costat d'altres directius de l'entitat partir del 2010. El rescat de Caixa Catalunya ha costat 12.000 milions a l'Estat.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:
Narcís Serra y Adolf Todó. EFE

Narcís Serra i Adolf Todó. EFE

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno investiga l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra, l'exdirector general Adolf Todó i als altres tretze alts càrrecs de l'antiga entitat financera -avui absorbida pel BBVA- per presumpta administració deslleial que hauria originat un forat a l'entitat de més de 720 milions d'euros. L'acta del titular del jutjat central d'Instrucció nº 2, Ismael Moreno, avançat per La Vanguardia, està datat el passat 1 de març, i respon a un escrit de la Fiscalia Anticorrupció, que va iniciar les diligències a instàncies del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

El jutge ha deixat al FROB l'opció d'executar accions civils o penals en la seva qualitat d'entitat pública que va comprar l'entitat
. Entre els directius investigats també hi figura Antoni Llardén, vicepresidents de la caixa el 2007 i actual president d'Enagás.

Les sospites se centren en una sèrie d'operacions immobiliàries efectuades entre els anys 2000 i 2013, en què la caixa va entrar amb una participació d'aproximadament el 50% juntament amb altres socis, i que posteriorment va instrumentalitzar a través de la seva filial Promotora Catalunya Mediterrània (PROCAM). El fiscal Fernando Maldonado distingeix dos períodes, el primer entre 2000 i 2007, quan es van prendre decisions d'inversió i d'adquisició de compromisos econòmics "rellevants", i entre 2008 i 2013, moment en el qual ja es va fer palesa la impossibilitat de desenvolupar els projectes.

La Fiscalia assenyala que els òrgans de govern de l'entitat bancària van aprovar intervenir en promocions immobiliàries a Espanya i també a Polònia i Portugal en què s'adquirien terrenys no urbanitzables o fins i tot afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d'especial interès, el que suposava "un risc en la inversió".

Crèdits desproporcionats

L'entitat hauria adquirit immobles i "compromisos econòmics rellevants" i hauria concedit crèdits "desproporcionats"; així mateix, la Fiscalia ha detectat irregularitats en els pactes de separació dels socis d'aquestes participacions empresarials. El consell d'administració, que podia aprovar crèdits amb garantia real de fins a 12 milions d'euros i sense garantia real de fins a sis milions, va elevar aquests llindars fins a 24 i 12 milions d'euros, respectivament; posteriorment, es van incrementar fins a 30 milions per a crèdits amb garantia personal i fins a 60 milions per a aquells amb garantia real.

Entre els anys 2001 i 2007 es van abordar inversions en què els avals eren la simple paraula del soci, sense informes externs independents, sense valoracions adequades i sense una anàlisi exhaustiva dels riscos. No es protegien els interessos de l'entitat amb clàusules a l'efecte, i quan si s'incloïen aquestes clàusules, no van ser executades o es van mostrar inútils.

També s'ha detectat l'existència de conflicte d'interessos
, ja que alguns dels terrenys eren propietat d'algun dels socis; en alguns casos, les operacions immobiliàries es van dur a terme sense la pertinent autorització de la Comissió Executiva. Així mateix, l'escrit fiscal apunta que la decisió del consell d'administració del 29 d'abril del 2008 separació de socis davant la situació de crisi immobiliària "va ser un error" que va suposar un major perjudici.

Serra i Todó tenen una altra causa pendent, pels sobresous que van cobrar a partir del 2010, després que la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) sol·licités el 27 de febrer passat l'obertura de judici oral contra tots dos.

Iceta l'exculpa

En una entrevista a TV3, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha posat "la mà al foc" per l'exdirigent socialista assegurant "no s'ha endut un euro a casa", malgrat que haurà d'anar a judici pels sobresous a l'entitat rescatada. "No són sobresous, són un sou massa elevat a un alt càrrec i una indemnització massa elevada posteriorment", ha matisat Iceta, que ha subratllat que se'ls jutjarà per una "gestió prou acurada, no hi ha targetes black, no hi ha enriquiment personal".