Público
Público

El Parlament aprova la llei per desconnectar de l'Estat

JxSí i la CUP aconsegueixen aprovar per la via exprés la norma que ha de regir la transició de la legalitat actual a la d'una futura Catalunya independent, de matinada i després d'una altra accidentada sessió a la cambra catalana.

El Parlament de Catalunya es disposa a debatrre sobre la Llei de Transitorietat

Després de la llei del referèndum, la de la desconnexió. JxSí i la CUP han repetit aquest dimarts la tàctica que van seguir 24 hores abans amb la llei del Referèndum i han pogut aprovar per la via ràpida altra norma fonamental en la seva estratègia. La Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, que està previst que reguli la transició del marc legal actual al d'una Catalunya independent en cas de victòria del 'sí' en el referèndum ja convocat per a l'1 d'octubre. Però l'han aprovat amb molta més dificultat, i després de més de vuit hores de discussions sobre la legitimitat del procediment -més que sobre el contingut de la llei-. La demora s'ha produït pels repetits recursos de l'oposició no independentista, que ha acusat JxSí i la CUP de vulnerar els procediments i els drets de la minoria.

La llei s'ha aprovat, gairebé a la una de la matinada, per 71 vots a favor -de JxSí i la CUP-, 10 en contra i cap abstenció. Com el dia anterior, s'han retirat de la Cambra en el moment de la votació dels representants de Ciutadans, PSC i PP. I han votat en contra els diputats de Catalunya sí que és Pot, que 24 hores abans s'havien abstingut en la llei del Referèndum. La norma s'ha aprovat després d'una maratoniana i crispada jornada, i entre dures crítiques de l'oposició.

La principal amenaça de la UE

"Si mai han tingut no ja suport, sinó consideració internacional, amb aquesta agressió a l'estat de dret s'han amb en aquests moments en la principal amenaça que té la UE", ha deixat anar a JxSí i la CUP el president del PP català, Xavier García Albiol, en el seu torn abans de la votació final. El dirigent popular ha acusat els independentistes d'imposar el seu model des de la majoria parlamentària, però sense tenir la "majoria social" -usant un argument molt repetit aquests dos dies pel conjunt dels partits no independentistes- i ha opinat que amb "aquesta agressió a l'estat de dret "tot i perdut" encara més suport ".

"Que no comptin amb nosaltres", ha afegit, per justificar que el seu grup no ha participat en la votació. Albiol també ha repetit en més d'una ocasió que el referèndum "no es va a celebrar". Tot i que ha semblat tenir un lapsus quan també ha dit que ja es coneix "el resultat i la participació" del propi referèndum.

La líder de Ciutadans al Parlament i cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha semblat actuar en clau gairebé preelectoral -de eleccions autonòmiques-. Arrimadas, que 24 hores abans va anunciar una moció de censura, s'ha dirigit als sectors més tebis amb l'independentisme de l'PDeCAT -al qual s'ha referit sistemàticament com "Convergència" -. "Molts de vostès no creuen aquest engany, però no s'atreveixen a reconèixer-ho en públic", ha afirmat. I ha acusat els dirigents del PDeCAT de "anar-se'n a jugar al camp de la CUP", el que els està "desfent com a partit". En aquest sentit, ha predit que no hi haurà independència, i que "d'aquí a un any", hi haurà "noves majories a Catalunya", fins i tot amb partits "identitàriament" del mateix signe que el PDeCAT. Però que, per la seva aposta per la ruptura "vostès van a ser els únics que no podran participar" d'aquestes futures majories.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha anunciat d'entrada que no anava a entrar en el contingut de la llei -encara que ha enumerat un bon nombre d'articles de la norma "contraris a la Constitució i l'Estatut" - i s'ha centrat , com el dia anterior, en les formes emprades per JxSí. Ha repetit que no hi ha "cap norma" que pugui prescindir del Consell de Garanties, i ha interpretat que JxSí i la CUP volien evitar que aquest organisme "els ensenyés la targeta vermella". També ha recordat que la llei s'aprovarà sense la majoria reforçada de dos terços que s'exigeix ​​per reformar l'Estatut, pel que ha acusat a una "majoria parlamentària sense suport proporcional dels ciutadans" de imposar-se sobre els drets de la minoria.

"S'han polit el capital polític del sobiranisme"

El portaveu de Catalunya Sí que és Pot, Joan Coscubiela, ha criticat JxSí i la CUP per "carregar-se en 48 hores negres" l' "autoritat moral" i el capital polític del sobiranisme ", per les seves presses per aprovar" a qualsevol preu "la llei del Referèndum i la de Transitorietat. ha insistit en què comparteix que els objectius de la independència i del "procés constituent" és legítim, però ha assenyalat que la via utilitzada pels partits independentistes "deslegitima" aquests mateixos objectius. "Com han pogut ser capaços de traspassar la bandera de la democràcia al PP, el partit dels hereus de Fraga i de 'la calle es mía'", s'ha exclamat.

Per part dels grups promotors de la llei, el discruso ha estat molt diferent. Des JxSí, el diputat Jordi Orobitg ha considerat que la llei de Transitorietat pretén evitar el "salt al buit" si es proclama la independència després de l'1-O, proporcionant "seguretat jurídica" a ciutadans, empreses i funcionaris, segons ha afirmat. Orobitg ha explicat que la norma, concebuda per actuar temporalment com una Carta Magna en funcions, "no implica la independència", ni "prefigura" com ha de ser el nou Estat, sinó que això ho decidiran els ciutadans l'1-O i durant el "procés constituent ". "La decisió està en mans del poble", ha afirmat.

Des de la CUP, el diputat Benet Salellas ha explicat que la llei de Transitorietat pretén deixar clar als votants "què passarà" si guanya el 'sí' l'1-O. Ha coincidit amb JxSí en que el text "no prefigura" la nova república. I ha afirmat igualment que l'objectiu fonamental és una ruptura amb "el règim del 78, que agonitza i volem enterrar amb aquesta llei". Salellas ha al·ludit als "debats de l'esquerra" sobre la necessitat de crear un procés constituent i com fer-ho, i ha afegit que l'única via passa pel referèndum d'independència. "No hem trobat una altra forma d'exercir la nostra sobirania, no es pot fer des de la forma de comunitat autònoma", ha afirmat.

Abans del debat sobre el la llei, la sessió ha estat d'allò més accidentada. Fins en quatre ocasions s'ha suspès el ple per sengles peticions dels grups de Ciutadans, PSC i PP perquè la Mesa reconsiderés diverses qüestions de procediment sobre la inclusió de la llei en l'ordre del dia. "Si cal serem aquí defensant la llibertat fins que es congeli l'infern", ha afirmat el portaveu del grup del PP, Alejandro Fernández a les vuit del vespre, més de sis hores després que JxSi i la CUP recorreguessin de nou al article 81.3 del reglament de la Cambra per introduir en la sessió la llei de Transitorietat.

Al·lusions a Veneçuela

El portaveu popular ha estat especialment dur amb el procediment emprat de nou per JxSi i la CUP, als que ha acusat de "humiliar els lletrats del Parlament" i de "menysprear" al Consell de Garanties Estatutàries, així com de "trepitjar els drets "del" 52% de persones que no van votar opcions independentistes ". Centrant-se en el contingut de la llei, ha assegurat que aquesta pretén "suspendre la democràcia a Catalunya", i que representa una "versió de la Constituent veneçolana".

En una línia similar s'havia expressat abans el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, que, com el dia anterior, ha protestat per l'exclusió de la possibilitat que els grups sol·licitin un dictamen sobre la llei al Consell de Garanties Estatutàries. Carrizosa ha citat un nou acord d'aquest organisme, que reafirmava que l'obligació de proporcionar aquest tràmit "no pot ser limitada per cap organisme parlamentari", el que inclou al ple. Ciutadans ha demanat per aquest motiu a la Mesa que reconsiderés la inclusió de la llei en l'ordre de la comanda. I aquesta ho ha desestimat, acollint-se al fet que el Consell de Garanties, de caràcter consultiu, "no té competències per dictar resolucions que puguin obligar al Ple".

De la mateixa manera s'ha expressat el socialista Ferran Pedret, que ha recordat que el Consell de Garanties recalca que "totes les proposicions de llei, sense excepció" han de poder ser transmeses a aquest organisme. I que, en cas que no sigui així, "són susceptibles de recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, cosa que farem", segons ha avisat. Pedret també ha sostingut que el mateix article 81.3 del reglament de la Cambra usat pels independentistes no pot eximir del tràmit del debat de totalitat. I ha etzibat als grups independentistes que "no els resulta còmode" entrar a discutir de procediments "justament perquè pretenen saltar-se'ls".

Coscubiela, aplaudit per Ciutadans, PSC i PP

També sobre formes ha parlat el portaveu de Catalunya Sí que és Pot, Joan Coscubiela, però afegint un discurs més polític. Ha dit "comprendre" fins a cert punt que JxSí i la CUP forcessin el reglament el dia anterior per aprovar la llei del referèndum, perquè així ho exigia la seva agenda. Però ha lamentat que, un dia després "estan agafant-li el gust a trepitjar drets i l'autoritarisme". En aquest cas, per aprovar una llei que no entraria en vigor fins després de l'1-O.

Coscubiela, molt aplaudit per Ciutadans, PSC i PP -però no per la totalitat de la seva pròpia bancada-, ha afirmat que no tindrà mai "inconvenient" a "compartir aplaudiments amb qui sigui per defensar la democràcia", i que estava disposat a " partir-se la cara "perquè es respectin els drets d'aquests partits, però també perquè JxSí i la CUP puguin" exercir el dret a la independència ". En aquest sentit, ha recordat que el seu grup "està a favor del referèndum", i que l'ha defensat "fins i tot quan vostès el van abandonar durant un any per interessos partidistes", dirigint-se als independentistes

Per part de JxSí, el seu portaveu, Marta Rovira, ha retret als grups de l'oposició no independentista que pretenguin que la Mesa "tingui una funció política", a l'exigir-li que s'inadmeti el debat de la llei perquè "és altament inconstitucional". Ha considerat que, d'actuar d'aquesta manera, la Mesa estaria "usurpant les funcions dels parlamentaris com a representants dels ciutadans". Sobre la impossibilitat dels grups d'acudir al Consell de Garanties, ha assenyalat que és una decisió del Ple, i que el contrari seria posar a aquest organisme "per sobre d'aquest Ple". "De què democràcia estaríem parlant", s'ha exclamat.

Per la seva banda, el diputat de la CUP Benet Salellas ha recordat que la llei de Transitorietat, un cop aprovada, serà immediatament suspesa. Ha deixat anar als grups no independentistes que "tenen prou mecanismes" per a això, en al·lusió al TC, i els ha retret la seva voluntat de no debatre el contingut de la llei. "No volen que parlem de política, de com recuperem sobirania ni del procés constituent", ha afirmat. I ha acabat amb una pregunta: "L'únic que volem és donar veu a la gent Poden Ciutadans, PSC i PP dir el mateix"

Moltes hores abans, a les 14:06 de la tarda, la portaveu d'JxSí, Marta Rovira, havia demanat la paraula ... per sol·licitar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la introducció en l'ordre del dia de la llei de transitorietat, acollint-se al mateix article 81.3 del reglament de la Cambra que va permetre aprovar el dia anterior la llei del Referèndum. "Proposem el mateix que ahir, anar directament al debat i votació de la llei", ha especificat Rovira, al·ludint a la bronca -i l'allau de recursos per part de l'oposició no independentista- de 24 hores abans a la Cambra.

Sense Consell de Garanties

En aquest sentit, Rovira ha precisat que el seu grup demana "eximir" a la llei de "tràmits previs", excloent molt específicament la possibilitat que els partits demanin informes previs davant el Consell de Garanties Estatutàries, l'organisme consultiu que vetlla per l'adequació de les actuacions del Govern i el Parlament a l'Estatut i a la Constitució. L'eliminació d'aquest tràmit va ser extraordinàriament polèmica el dia anterior, com ha recordat Rovira. Que ha argumentat que la Llei de Transitorietat "clarament supera els marcs estatutari i constitucional", de manera que el dictamen del Consell és innecessari.

Rovira també ha intentat evitar els previsibles recursos i protestes de l'oposició no independentista -a la qual ahir va acusar de "filibusterisme" -, en recordar que el text de la llei "és àmpliament conegut", i que s'ha lliurat als portaveus. En aquest sentit -i a diferència de la llei del referèndum-, el projecte de llei d'avui es va registrar a la Cambra amb unes hores d'antelació.

Rovira ha explicat igualment que la seva intenció és que la llei s'aprovi avui, però que "no tindrà cap efecte jurídic" fins que entri en vigor després del referèndum de l'1-O, en cas de victòria del 'Sí' i proclamació de la independència . La portaveu de JxSí ha assegurat que la llei pretén garantir "seguretat jurídica" sigui quin sigui el resultat del referèndum, 1-O, i que els votants sàpiguen "quin efecte" tindrà la papereta que triïn.

La diputada de la CUP Anna Gabriel ha pres la paraula a continuació per recalcar el suport del seu grup a la petició, amb la qual cosa s'assegura la majoria absoluta que requereix el reglament del Parlament per modificar sobre la marxa l'ordre del dia. Gabriel també ha avisat que determinats grups intentarien "tensar" a la taula. I la primera batussa s'ha produït immediatament.

Ciutadans demana una reunió de la Mesa

El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha demanat la paraula per una "qüestió de forma", i s'ha queixat davant Forcadell que la Cambra no pot debatre una llei que vulnera la legalitat. Carrizosa ha demanat a Forcadell que convoqui la Mesa i la Junta de Portaveus. Malgrat que ja estava convocada, justament per tractar d'una petició de reconsideració a l'admissió a tràmit de la llei del referèndum. Després d'uns minuts de protestes, Forcadell ha suspès la sessió i ha convocat la Mesa a les 15: 15h.

La llei, que només entraria en vigor en cas de proclamació de la independència -amb tota seguretat, de manera unilateral-, regula la substitució gradual de la legalitat vigent a Catalunya per la de la república independent, amb l'objectiu d'evitar "buits legals" i de garantir la "plena seguretat jurídica", segons s'afirma en el preàmbul. En aquest sentit, la norma no suposa una ruptura radical amb l'ordenament jurídic espanyol. Al contrari, parteix de la continuïtat amb la regulació actual, i introdueix només els canvis "imprescindibles" per garantir el funcionament de Catalunya com a estat independent. D'acord amb el full de ruta de l'independentisme, la llei representaria la "norma suprema" de la Catalunya independent mentre aquesta no aprovi una constitució.

Doble nacionalitat automàtica

El text manté vigents totes les normes "locals, autonòmiques i estatals" que no entrin en contradicció amb la pròpia llei. En aquesta mateixa línia continuista, es mantenen vigents les normatives de la UE i del dret internacional. També es contempla la doble nacionalitat automàtica, de manera que els ciutadans de la Catalunya independent no estarien obligats a renunciar "a la nacionalitat espanyola ni a cap altra".

El text nomena la Generalitat com a successora de l'administració estatal a Catalunya, subrogant-se els contractes, convenis i acords formalitzats per l'Estat a Catalunya, i regula la integració en l'administració catalana dels funcionaris estatals. També estableix la continuació d'actes administratius com llicències, permisos o concessions, així com la subrogació de contractes. Igualment s'ocupa de l'adaptació del sistema judicial -amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya convertit en Tribunal Suprem de la Catalunya independent-.

La llei passa de puntetes sobre la sovint espinosa qüestió de la llengua -no resolta encara internament per independentisme-, però també en clau continuista, reconeixent els drets actuals als parlants de català, castellà i aranès.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?