Público
Público

PRESOS POLÍTICS L'advocada dels 'Jordis' i Junqueras davant l'ONU preveu que els volen "fer callar per una llarga temporada"

Rachel Lindon veu falta d'independència de la justícia espanyola en el cas dels seus clients, que considera que es troben a la presó "per les seves idees polítiques" i per "exercir els seus drets d'expressió, d'opinió i de participació política"

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Rachel Lindon, advocada dels 'Jordis' i d'Oriol Junqueras en la seva petició davant l'ONU, al costat del també advocat del cas Ben Emmerson / Òmnium Cultural

L'advocada Rachel Lindon, que forma part de l'equip que va presentar el passat 1 de febrer una petició davant el Grup de Treball Sobre la Detenció Arbitrària de Nacions Unides perquè estableixi si la presó preventiva dels 'Jordis' i d'Oriol Junqueras vulnera drets internacionals, té clar que els seus clients "són presos polítics", des del moment en què "estan a la presó per les seves idees polítiques".

Lindon preveu, a més, noves vulneracions del dret de representació política dels seus clients: en cas d'una futura inhabilitació per a càrrecs públics –ja avançada des de l'Executiu central–. "Seria la forma de callar-los per a una llarga temporada", lamenta.

Lindon, en conversa amb Públic, explica que el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; l'expresident de la Assemblea Nacional Catalana Jordi Sánchez i el vicepresident cessat de la Generalitat, Oriol Junqueras, s'han limitat a "exercir els seus drets d'expressió, d'opinió i de participació política", per la qual cosa la seva detenció ha estat "arbitrària".

Exigència d'alliberament

A la petició davant l'ONU es demana que l'organisme internacional exigeixi a Espanya l'"immediat alliberament" de Junqueras i dels 'Jordis', així com que "prengui totes les mesures necessàries per posar fi a les nombroses violacions de la Declaració Universal dels Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics" que consideren que s'han produït en el cas. Els dictàmens d'aquest organisme de l'ONU no són vinculants, però Lindon precisa que "sense ser vinculants, els tribunals internacionals els tenen en compte, i Estrasburg ho tindrà en compte més endavant", avançant un futur recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa. Les decisions del TEDH sí que són vinculants per als estats membres, tot i que no de forma automàtica, i han de ser els tribunals nacionals els que les apliquin.

"S'ha parlat massa poc de les detencions"

Fins i tot abans d'arribar a Estrasburg, Lindon afirma que la decisió de l'organisme de l'ONU, que està convençuda que donarà la raó als 'Jordis' i a Junqueras, representarà un "toc d'atenció important al Govern espanyol". I també en relació a l'"opinió pública internacional". En aquest sentit, l'advocada recorda que a nivell internacional es va tractar molt al seu moment de la "violència" policial de la jornada del referèndum de l'1-O, però que "s'ha parlat massa poc de les detencions que s'estan produint des de fa mesos a Espanya", en al·lusió no només als 'Jordis' i a Junqueras, sinó també al conseller cessat Joaquim Forn, també en presó preventiva, i a la resta de consellers cessats que van passar per la presó.

"La justicia espanyola no ha estat independent"

La petició davant l'ONU va dirigida "a l'Estat espanyol", i no específicament al Govern de Mariano Rajoy. Però Lindon precisa que "en aquest cas, hem vist proves que la justícia espanyola no ha estat independent". I posa com a exemple les "inacceptables declaracions" de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría quan va afirmar que el president Mariano Rajoy havia "escapçat" l'independentisme. "Això no ens semblen proves d'independència entre poders", remarca Lindon. Que no només destaca declaracions, sinó també resolucions judicials. Com les dues del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en què denegava la llibertat provisional a Jordi Sánchez i a Joaquim Forn argumentant, entre altres motius, que tots dos "mantenen el seu ideari" sobiranista.

"El govern espanyol s'inventa una violència"

"Quina millor prova que estan empresonats per les seves idees", exclama Lindon. L'advocada també recorda que els tipus penals de la sedició i la rebel·lió que s'imputen als seus clients "necessiten violència", i que aquesta "mai" s'ha produït des del seu costat. "El Govern espanyol no ha pogut controlar el que volia controlar, que no hi hagi un moviment independentista, i s'inventa una violència", afirma, negant de fet de nou la separació de poders efectiva en aquest cas.

Quant a la violència, Lindon també s'escandalitza d'algunes resolucions del jutge Llarena quan "parla de la probabilitat de violència" en les mobilizaciones independentistes convocades pels seus clients. Recorda que aquestes resolucions vénen a dir que els acusats "havien d'haver pensat que la policia hauria de respondre amb violència" davant les manifestacions. "Està escrit", recalca Lindon. I ho està: L'última resolució del jutge Llarena que denega la llibertat provisional a Sànchez, per exemple, afirma que els líders independentistes "havien incitat els partidaris de la secessió a mobilitzar-se al carrer, amb la finalitat de reforçar les seves actuacions i forçar l'Estat a acceptar la independència", amb "coneixement de l'altíssima probabilitat que aquesta mobilització desemboqués en actes violents en defensa de la declaració unilateral d'independència, donada la fàcil inferència que l'Estat espanyol ni romandria passiu davant la vulneració reiterada de la Constitució ni acceptaria sense oposició el relleu".

"No es pot imputar per suposicions"

"Aquesta és la base de tot el dret criminal al món democràtic: no pots imputar per suposicions, ni per la probabilitat que altres persones hagin de cometre un delicte", continua Lindon. "El raonament penal no és vàlid", conclou. I afegeix que les recents resolucions del jutge Llarena "interpreten el que tenen al cap" els detinguts. En concret, es refereix a la resolució que denega la llibertat de Forn, que "interpreta", segons Lindon,  que la renúncia explícita de l'exdiputat de JxCat a qualsevol via unilateral –i fins i tot al seu escó– pot explicar-se pel seu desig d'abandonar la presó. La interlocutòria de Llarena diu textualment: "per la seva aspiració d'eludir el gravamen que suposa la mesura cautelar imposada".

Aquestes resolucions del Suprem afegeixen, com a argument per considerar que existeix risc de "reiteració delictiva", la "incertesa que existeix que la voluntat política majoritària sigui respectar l'ordre legal per aconseguir l'aspiració d'independència", en paraules del jutge Llarena. "Si queda gent que creu en la independència, els quatre seguiran empresonats", resumeix Lindon. "Això resulta xocant per a qualsevol ment ben moblada", s'exclama.

"Augmentar el nivell del delicte per poder dictar presó" 

L'advocada també considera que, en relació als casos dels seus clients, es vulneren els drets de manifestació i d'expressió. "Un bon exemple", explica, és l'ordre de detenció dels 'Jordis', "que cita les manifestacions del 20 i 21 d'octubre" davant la conselleria d'Economia. Unes manifestacions en les quals "falta la violència" que estableix el codi penal per al delicte de sedició. Lindon assenyala que, amb aquest criteri, es podria imputar sedició als participants en moltes manifestacions de tot tipus, i que aquest tipus penal s'ha aplicat en el cas dels 'Jordis' perquè, d'haver-se'ls imputat un altre delicte "no podria haver-hi presó preventiva". "Havien d'augmentar el nivell del delicte per poder dictar presó preventiva", denuncia l'advocada.