Público
Público

L'alimentació insana està vinculada a una de cada cinc morts a Catalunya

El consum excessiu de sucres i greixos saturats, molt presents en aliments processats, fa que la població mengi cada cop pitjor i s'incrementi la incidència de malalties cardiovasculars, la diabetis o l'obesitat, associades a una alimentació poc sana. Un investigació de VSF - Justícia Alimentària Global alerta de la situació i reclama mesures urgents.  

Publicidad
Media: 5
Votos: 2
Comentarios:

Exemple de menjar ràpid i no precisament sa.

Cada cop mengem pitjor i això té conseqüències directes en la salut de les persones. I, com tantes altres coses, en aquest àmbit les desigualtats, de classe i de gènere, també són notables. Són les dones de classe popular les que s'alimenten d'una manera menys sana. I és la població infantil la que té uns pitjors índex d'alimentació. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi L'alimentació insana: una epidèmia global, elaborat per VSF Justícia Alimentària Global i que es presenta aquest dimarts a la tarda a la Facultat de Biologia de la UB en el marc de la campanya "Enverina'm. L'alimentació que ens emmalalteix".

Entre les dades rotundes que aporta la investigació s'exposa que una de cada cinc persones que moren a Catalunya ho fa a causa de l'alimentació insana, segons ha calculat l'ONG basant-se en dades del Departament de Salut de la Generalitat. La raó és que aquest tipus d'alimentació és el principal factor de risc per a malalties com la diabetis, els càncers d'estómac i còlon i les malalties cardiovasculars, a banda d'estar associada al sobrepes i l'obesitat. Només tenint en compte les malalties cardiovasculars, la diabetis i l'obesitat, totes amb l'alimentació insana com a factor de risc, el cost sanitari directe suposa més de 2.200 milions d'euros anuals a Catalunya, el 26% del pressupost del Departament de Salut.

L'alimentació insana es caracteritza per un consum excessiu de sucres, greixos insalubres i sodi, bàsicament a través dels aliments processats. Actualment es dona la paradoxa que la majoria de la població sap que cal reduir el consum d'aquests aliments, però en canvi s'ha incrementat, bàsicament perquè això és un dels "grans trucs de màgia de la indústria alimentària", denuncia la investigació, ja que "són a tot arreu, però ningú els veu".

El pes de la indústria alimentària

El treball deixa clar que l'alimentació insana "no és un problema individual", sinó que és el resultat d'un "context sociopolític i econòmic que empeny àmplies capes de la societat a aquest estat". L'increment del consum d’aliments amb alt contingut de greixos saturats i hidrogenats, sucres afegits i sal, vehiculats la majoria a través dels aliments processats que han "inundat les nostres dietes", diu la investigació de VSF Justícia Global, que ho atribueix tant a la "progressiva industrialització dels aliments", com a la "progressiva desconnexió de la població amb els aliments". O, dit amb altres paraules, l'agricultura sostenible, pagesa i familiar ha hagut de cedir el pas a la gran indústria alimentària, que fabrica ara els aliments "i els processa amb una bona càrrega d'aliments insans".


L'informe atribueix a l'alimentació insana entre el 40-55 % de les malalties cardiovasculars, el 45 % de les diabetis i entre el 30-40 % d’alguns càncers com els d’estómac i còlon. En total, hi hauria "sis milions de persones malaltes els principal factor de risc de les quals ha estat l’alimentació insana". Però és que a més, les malalties vinculades amb l’alimentació insana interaccionen entre elles i es retroalimenten, el que significa que patir un d’aquests mals pot incrementar el risc de patir-ne els altres.

Si als costos directes associats al tractament d'aquestes malalties, s'hi afegeixen els indirectes (absentisme laboral i jubilacions anticipades, entre d'altres), l'alimentació insana suposa una factura de 33.000 milions d'euros anuals a l'Estat espanyol, o el que és el mateix, 702 euros per persona.

"El capitalisme globalitzat condiciona què i com mengem", diu la investigació

El document alerta que les dones pobres i les famílies sostingudes per dones pobres constitueixen els principals nuclis de l’alimentació insana, bàsicament perquè per qüestions pressupostàries tampoc poden accedir a una dieta millor. La raó és que les dietes tradicionals, més basades en aliments frescos, s'han substituït per d'altres més centrades en els processats, que han permès augmentar els beneficis de la gran indústria alimentària i que s'ofereixen als mercats a un preu més baix. , conclou l'estudi.

Mesures per revertir la situació

L'ONG considera que per revertir la situació no n'hi ha prou amb les campanyes educatives que recomanen una dieta saludable, ni els acords voluntaris de la indústria, sinó que calen "polítiques públiques encaminades a reduir el consum d’aliments processats, i anteposar la salut de la població als interessos de la gran indústria alimentària". En aquest sentit, s'afirma que «existeix consens entre les organitzacions socials, de consum, la ciència i els organismes de salut
independents, sota el paraigua de l’Organització Mundial de la Salut que les tres mesures que s’han de prendre per acabar amb el problema de la mala alimentació són: regular la publicitat dels aliments insans (especialment la dirigida al públic infantil); etiquetatge nutricional clar, i política impositiva que gravi els aliments insans i premiï els saludables.

VSF – Justícia Alimentària global subratlla que la "legislació espanyola actual no afavoreix ni el control de les grans multinacionals de l’alimentació, ni que el consumidor tingui la informació al seu abast per prevenir una alimentació insana". A través de la campanya Enverina'm, també s'ha impulsat la creació de l'Aliança per una Alimentació Saludable, iniciativa pionera a l'Estat en la qual organitzacions de defensa dels consumidors, del món de la salut, agràries, ecologistes i diferents associacions de familiars d’alumnes i ONG s'uneixen per afrontar la problemàtica i aportar alternatives.

L'Aliança està formada per la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares de l'Alumnat (CEAPA), la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU), MedicusMundi, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i VSF Justícia Alimentària Global