Público
Público

L'Audiència Nacional imputa a Trapero un nou delicte de sedició

La jutge Carmen Lamela atribueix a l'exmajor dels Mossos d'Esquadra un a "pla premetidat" per no actuar l'1-O, i el cita a declarar aquest divendres. Trapero ja estava imputat per sedició per la manifestació davant de la conselleria d'Economia del 20 de setembre, juntament amb els 'Jordis' 

L'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero (c), a la seva arribada a la Audiència Nacional el passat 16 d'octubre, per declarar com a imputat de sedició. EFE/ J.J.Guillén

Nova imputació de sedició per a l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero. La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela l'ha citat a declarar aquest divendres com a investigat en considerar que tenia un "pla predeterminat" per "evitar" l'actuació dels Mossos en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre. 

La policia catalana, el cos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tenien ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'impedir l'ús de locals públics per a la celebració del referèndum, i Lamela considera que, "lluny d'això l'actuació dels Mossos va anar dirigida dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència". En el seu moment, els Mossos van argumentar que van optar per actuar amb "proporcionalitat", i no recórrer a la força davant l'elevat nombre de ciutadans que protegien els col·legis amb resistència pacífica.

En la interlocutòria en què el cita a declara com a investigat, Lamela considera que els Mossos "no van fer res per desallotjar els col·legis" fins a les sis del matí de l1-O, i que tampoc van adoptar mesures per impedir que els ciutadans els ocupessin hores abans. Es dona el cas que ni Policia Nacional ni Guàrdia Civil van intervenir fins després d'oberts els col·legis electorals, i que els Mossos, sense l'ús de la força, van clausurar més centres de votació, prop de 500, que la suma de Policia Nacional i Guàrdia Civil, 92, segons xifres de cada cos policial.

Ja abans de l'1-O, des de la Generalitat i des dels Mossos es va advertir que els agents actuarien segons els principis de "congruència, oportunitat i proporcionalitat" a què obliga l'article 5.2c de la llei estatal de Forces i Cosso de Seguretat. Lamela, no obstant, aprecia que la conducta dels Mossos entre el 20 de setembre i l'1-O va ser "de total inactivitat", "emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat".

La jutge Lamela considera que aquest "pla predeterminat" per evitar actuar "procedia de la cúpula policial de Mossos d'Esquadra, cúpula comandada per Trapero i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic", del procés independentista. 

"La finalitat immediata de Trapero en els fets descrits estava orientada a facilitar la celebració del referèndum i amb això la proclamació d'una república catalana, independent d'Espanya, sent conscient que desenvolupava una actuació al marge de les vies legals, desatenent el mandat rebut des del TSJC i en contra de les decisions adoptades pel TC", argumenta la jutge Lamela. 

La mateixa jutge de l'Audiència Nacional ja va imputar Trapero per sedició per la manifestació del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia -en protesta per l'escorcoll del departament i la detenció d'una dotzena d'alts càrrec de la Generalitat-. Per aquella manifestació també van ser imputats de sedició la intendent dels Mossos Teresa Laplana, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?