Un informe elaborat per l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) assegura que un 43% de les 10.000 llars que atén actualment l'Ajuntament de Barcelona per problemes relacionats amb la pobresa energètica quedarà desamparada amb el nou bo social de la factura de la llum de l'Estat.

Aquesta bonificació, que va ser aprovada el passat mes d'octubre pel Reial Decret 897/2017, amplia el marge de descomptes a famílies vulnerables fins al 40% de la factura (abans es quedava en el 25%) i dóna sis mesos a les persones afectades per renovar-lo. El problema és que molta menys gent podrà acollir-s'hi: "El nou bo només permet que no es talli la llum a persones amb una renda summament baixa i que ja depenen de serveis socials", explica Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).

A banda, aconseguir aquest nou bo social és molt més complicat que abans. En el cas d'Endesa (la comercialitzadora elèctrica més important a Catalunya) ja no es pot fer de manera presencial i només es pot demanar online, amb el perjudici que això suposa per al col·lectiu més afectat per pobresa energètica: la gent gran, que té grans dificultats per defensar-se amb un ordinador connectat a Internet. És per això que aquest matí l'APE ha dut a terme una acció sorpresa de protesta a l'oficina comercial d'Endesa de la Gran Via de Barcelona, a tocar de plaça Universitat.

Els primers a entrar a l'oficina, sense aixecar sospites, han demanat informació per tramitar el nou bo social. El grup estava comandat pel José Luís Jacas, un veí de Sants que va passar, ara fa tres anys, 400 dies sense llum al seu domicili, havent-se de dutxar a casa d'un amic. Tot fins que va conèixer l'APE i el van assessorar amb el seu problema. Després, en José Luís no només ha continuat vinculat a l'Aliança, sinó que s'ha convertit en un dels membres més vehements del col·lectiu i acompanya les persones amb dificultats per pagar les factures a les oficines de les empreses, per ajudar-los i assessorar-los igual que van fer amb ell ara fa dos anys, quan va entrar a l'APE.

Impossible sol·licitar el bo presencialment

Quan en José Luis està ajudant l'Alfredo, un altre membre de l'APE, a tramitar el bo, una trentena de famílies, membres de l'APE han irromput a les oficines. Per al personal de la sucursal, que l'Aliança ocupi el local per protestar no és gens nou. Una de les treballadores, la Marta, és la més habituada a tractar amb la gent de l'APE. Li comenta al José Luis i a l'Alfredo que el bo social no és pot tramitar a les oficines i un altre membre de l'Aliança li recorda que "l'article 7.2 del Decret possibilita la tramitació presencial". La resposta de les treballadores no satisfà els manifestants: "El nostre aplicatiu encara no ho permet, ho sentim, potser d'aquí a alguns mesos, sí". Els manifestants demanen llavors fulls de reclamació de la Generalitat per oficialitzar la seva queixa.

Per a l'APE, l'aprovació del Decret 897/2017, és una oportunitat perduda per protegir les famílies vulnerables dels talls de subministrament a tot l'Estat Espanyol, ja que a Catalunya aquest extrem ja està prohibit per la Llei 24/2015. "Gràcies a la llei catalana hem aconseguit –explica Campuzano– evitar els talls de llum en general, un 4.000 només a Barcelona des de principis d'any, però les famílies continuen sense poder pagar les factures i els deutes s'acumulen".

La Llei 24/2015 –de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica– va ser aprovada pel Parlament de Catalunya l'agost de 2015, arran de la ILP promoguda per la PAH, l'Observatori DESC i la mateixa APE. El govern –aleshores en funcions– del PP va recòrrer la llei al Tribunal Constitucional i aquest en va suspendre alguns articles, referits a qüestions d'emergència habitacional, i no pas a pobresa energètica.

El nou bo social trasllada la responsabilitat del pagament de les factures de les persones insolvents a l'administració, mentre que la Llei 24/2015 obliga a assumir els impagaments a les subministradores energètiques. D'aquesta manera, segons informa l'Ajuntament de Barcelona, implementar el nou bo social tal i com està definit obliga les administracions a pagar la meitat d'aquestes factures, el que suposaria un cost addicional mínim d'1,67 milions d'euros anuals, segons les dades de l'informe elaborat pel IMSS. Davant d'aquesta cohabitació de legislacions, l'Ajuntament de Barcelona ha encarregat als serveis jurídics municipals un informe sobre la compatibilitat de la llei catalana i el bo social de l'Estat. Les conclusions són clares: "Les disposicions en matèria de protecció contra la pobresa energètica de la Llei 24/2015 són plenament vigents i el seu compliment per part de les companyies és exigible a tot Catalunya", informa el consistori.

Des de dins de l'oficina comercial d'Endesa ja no es pot veure la Gran Via a través de l'aparador. Els manifestants l'han empaperat amb fulls din-A4 en què s'hi llegeix "Endesa engaña" i "Endesa estafa". A l'interior, el rebombori és notable i les moltes persones que ja feien cua per demanar el bo abans que hi desembarqués la protesta de l'APE estan una mica confuses, no saben què passa. Una d'aquestes persones es presenta al col·lectiu i explica que aquest mateix matí li han tallat la llum. Rapidament, la Lucia Delgado, membre de l'APE i la persona que ha organitzat, micro en mà, la protesta, s'atansa a ella i l'informa de què pot fer. Aquesta persona afectada, que es presenta com a Paqui, quan s'assebenta que només pot demanar el bo a Endesa per internet –altres companyies sí permeten fer-ho presencialment–, s'indigna i exclama, visiblement afectada: "Si no tinc llum, com volen que ho demani per internet?".