Público
Público

L'herència de la lluita antifranquista que aposta pel nou espai dels Comuns

Exdirigents del PSUC, CCOO i altres organitzacions de l'esquerra històrica demanen al nou partit lluitar per la unitat de les esquerres per no caure en els errors del passat.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

L'acte d'aquest divendres ha congregat antics activistes de l'antifranquisme. @ErnestUrtasun

Exdirigents i militants del PSUC, CCOO i altres organitzacions de l'esquerra antifranquista s'han retrobat la tarda del divendres per reivindicar la seva herència política amb l'objectiu de donar suport al nou espai polític dels Comuns, després de signar un manifest que crida a la participació en aquest procés de confluència de les esquerres catalanes. En un acte organitzat a l'aula Capella de la Universitat de Barcelona, sota el nom d''Una esperança és possible', els opositors al franquisme han demanat no cometre els errors del passat i lluitar per la unitat de les esquerres en el procés de construcció del nou partit dels comuns, que aplega Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i Equo.

L'exmilitant del PSUC i feminista Laura Tremosa ha recordat els errors que va patir el PSUC com a “lliçó a vendre” al nou projecte dels Comuns, que també neix amb una vocació d'unitat de les esquerres (tot i les disputes internes que està vivint el procés). “No caigueu en els mateixos errors que vam viure nosaltres en un moment determinat”, ha raonat Tremosa, i ha posat com a exemple la pèrdua de contacte amb la societat que va viure el PSUC una vegada van entrar a les institucions.
“L'esquerra té una vocació especial en dividir-se”, ha alertat. Antònia Jover, represaliada durant el franquisme i defensora de la memòria històrica, ha aplaudit que “una altra vegada l'esquerra lluita per la seva unitat”. Per això, ha demanat “fer un gran esforç per aconseguir i per lluitar per aquesta unitat”.

Davant d'un públic fonamentalment d'edat avançada, vinculat a les diferents lluites antifranquistes, els impulsors de l'acte -i que formen part del grup promotor del manifest, que ja aplega més de 200 persones- han recordat les experiències polítiques de l'esquerra del passat com a model pel procés que enceta el projecte d'Un País en Comú, que viurà la seva assemblea constituent el pròxim mes d'abril.

Xavier Domènech, portaveu reconegut del nou espai dels comuns, ha comparegut per reconèixer el llegat dels lluitadors antifranquistes com a “responsabilitat històrica” per a la construcció del nou partit, i ha defensat la necessitat de comptar amb la seva implicació en el projecte. “Necessitem la lluita franquista”, ha defensat.

Els Comuns han fet possible el retrobament entre les famílies trencades del PSUC”, ha defensat Joan Busquet, impulsor del manifest i membre de la coordinadora de Barcelona en Comú. Inserit internament en la construcció del nou subjecte, ha defensat que els Comuns “han entès que la unitat és imprescindible” i ha fet valdre el que ell considera “la llavor” de l'esquerra transformadora catalana: la transversalitat, l'horitzontalitat, la democràcia interna, l'ètica, la fraternitat i la feminització de la política. Busquet, coincidint amb l'esperit de l'acte, ha expressat: “Ens han regalat l'esperança”.

L'històric dirigent sindical, Carlos Vallejo, ha demanat “contribuir a construir un espai d'esquerres, plural i arrelat socialment”, i “fer valdre la tradició i el patrimoni”. Per això, ha apostat per “dignificar el treball” i “la tasca del sindicalisme” en aquest nou espai. L'historiador i comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, ha recordat que totes les lluites del franquisme (veïnals, polítiques, sindicals, obreres) que van lluitar per la democràcia en el passat són “un esplèndid model per donat suport a la confluència” dels comuns. “Volem la confluència per girar les coses”, ha afirmat.

El manifest que ha donat peu a aquest acte crida a la participació en el procés de construcció del nou partit dels comuns, reivindicant que “connecti amb l'esperit de la lluita antifranquista”. “Volem contribuir modestament a reforçar i ampliar la confluència”, s'indica en el text, amb l'objectiu de “construir una alternativa mobilitzadora”. Entre els centenars de persones que han donar suport al manifest, es troben Jordi Borja, Francesc Baltasar, Eulàlia Vintró, Lluís Medir, Andreu Mayayo, Mercedes García Arán, entre d'altres.