Público
Público

Les editores prenen la paraula

La percepció de molta gent és que la participació de les dones en el món literari és igualitària: elles escriuen, editen i reben premis. El que mostren les xifres, tanmateix, és que en el món literari, les dones estan infrarepresentades

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Llibre de Susana Gisbert

Sílvia Sesé a Destino i Anagrama, Sílvia Querini i Maria Fasce a Lumen, Eugènia Broggi i Laura Huerga trencant motlles a L'Altra Editorial i Raig Verd, respectivament, la batallera Iolanda Batallé al capdavant de Rata Books, Elena Medel i la seva Bella Varsòvia en l'àmbit de la poesia, Ester Pujol, exdirectora de Columna i Edicions 62, Patrícia Escalona a Malpaso... Segons sembla, a primer cop d'ull, el món de l'edició té nom de dona. Petites i grans editorials confien en elles i el seu olfacte literari per dirigir les seves col·leccions i ampliar els catàlegs que omplen les llibreries, no obstant això, els llocs directius i de poder encara són masculins, ells continuen guanyant més premis i són ells els que continuen tenint més vendes.

Si bé les dones sempre han tingut un pes important en el món editorial, la seva visibilitat històrica, tret d'algunes excepcions com Sílvia Querini i Beatriz de Moura entre d'altres, ha quedat més aviat en segon pla. Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC) i directora d'Eumo Editorial, considera que "les dones poques vegades surten a la foto. Afortunadament, aquesta tendència està canviant i en part, és gràcies a la feina d'alguns mitjans, que donen veu a les dones i visibilitzen la seva feina". Per a Luna Miguel, editora de la revista Playground i poeta, les dones estan guanyant visibilitat "a causa de la fortalesa i la perseverança que han demostrat tenir durant aquests anys".

També les xarxes socials han aportat el seu gra de sorra a la visibilitat de les editores, ja que tenen força presència i generen molta comunicació digital amb la seva comunitat. Per a Escalona es tracta d'un procés natural: "Estem recollint els nostres fruits. Les dones que vam començar ara fa vint anys com a lectores i assistents editorials, ara estem començant a arribar als llocs de poder".

Aquesta tradició de dones editores és la que reivindica Elena Medel, fundadora i editora de l'editorial de poesia La Bella Varsovia, qui destaca que a Espanya hi ha una tradició molt rica d'editores de poesia. "Noms històrics d'editores de poesia com Concha Méndez, Concha Lagos, Luzmaría Jiménez Faro, Ana Santos, Amelia Romero, Trinidad Ruiz Marcellán no es poden oblidar. Actualment tens a Belén Bermejo a Espasa, Christina Linares a Renacimiento, Lídia López Miguel a Lastura, Marta Porpetta a Torremozas, Núria Ruiz de Viñaspre a Eme o María Sotomayor a Harpo. No crec que es tracti d'un boom de dones editores, sinó que la nostra visibilitat ha augmentat".

Jorge Carrión, editor, escriptor i director del Màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra, destaca el paper que han tingut les dones durant la segona part del segle XX i de principis del XXI, "en el cas de Barcelona, gràcies sobretot a dos referents: Carmen Balcells i Beatriz de Moura". Per a l'escriptor i editor català, "la normalització de la dona en el sector editorial encara és un camí llarg", però assegura que s'observa un canvi de tendència: "les agències literàries són, sobretot, femenines; i en el món editorial hi ha molts segells de prestigi amb dones al capdavant, com ara Sílvia Sesé a Destino i Anagrama, Pilar Reyes a Alfaguara o Elena Ramírez a Seix Barral".

Maria Bohigas, editora de Club Editor, no obstant afirma rotundament que la presència de les dones en nivells directius en els grans grups editorials és mínima: "Sí que és cert que el món de l'edició literària independent s'està feminitzant, de la mateixa manera que s'estan feminitzant altres professions, però hauríem de veure qui són els que dirigeixen les grans empreses editorials d'aquest país: homes".

Masclisme en el sector

Les actituds masclistes no escapen a l'àmbit literari. Només cal veure les preguntes que se solen fer a les dones escriptores i les que es fan als homes, les estadístiques dels premis literaris o el percentatge de dones matriculades a carreres d'humanitats en comparació al percentatge d'homes que ostenten el poder en el sector.

Eugènia Broggi, de l'Altra Editorial, considera que el món editorial, "tot i ser un sector de treball il·lustrat", no s'escapa de les dinàmiques masclistes. Per a Broggi, una de les situacions més freqüents en aquest sector és el mansplaining, és a dir, homes mostrant condescendència davant les dones i explicant coses, una actitud de la qual en parla en detall l'escriptora i activista estatunidenca Rebecca Solnit al seu llibre Los hombres me explican cosas (Capitán Swing, 2017)

"Estic una mica farta que els homes es pensin que se'ns ha d'explicar tot i que les dones haguem de demostrar constantment que servim. A ells se'ls exigeix menys. Durant molt temps es va comentar que a la Mercè Rodoreda, l'Armand Obiols li corregia els textos. Sempre que una dona fa la feina ben feta se la posa en dubte i això s'ha de desterrar". Patrícia Escalona assegura no haver-se trobat mai en una situació masclista en el seu entorn de treball, tot i que és conscient que "les situacions masclistes, en el món editorial es donen constantment, quan un home t'interromp en una reunió o amb un comentari fora de to".

Literatura masculina i literatura femenina?

El debat de l'existència o no d'una literatura masculina i una literatura femenina aixeca polseguera, i tant a dins del feminisme com dins del sector editorial, hi ha diversitat d'opinions, algunes oposades. Maria Bohigas, de Club Editor, ho té clar: "No combrego amb la diferenciació dels relats, en aquest cas entre l'existència d'un relat masculí i un relat femení. El que tenim és literatura escrita per homes i dones; i la literatura escrita per homes és literatura escrita per homes, només això".

En aquesta línia va el pensament de Laura Huerga, qui aposta per parlar "d'un relat humà de la història". Tanmateix, apunta que la literatura de no ficció, concretament la literatura d'assaig i pensament, i el relat de la història, continua essent feta per homes: "Els relats de guerra, per exemple, sempre han estat explicats per homes. El relat femení de la guerra encara no s'ha escrit i està clar que el que no s'escriu no existeix". La seva editorial, Raig Verd publica pròximament La guerra no té cara de dona, de la Nobel Svetlana Aleksiévitx, on l'escriptora i periodista explica la història de centenars de dones que van combatre a les files de l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Dones que no només van lluitar contra la guerra, sinó també contra la repressió i la incomprensió dels seus companys i superiors.

No pensa el mateix l'escriptor i guionista Enric Pardo que sí que creu que hi ha una diferència de relat entre la literatura escrita per homes i la literatura escrita per dones: "tradicionalment, però també avui en dia, s'educa diferent a un home que a una dona, per tant, les expectatives, les experiències, el punt de vista i la configuració de la identitat són diferents (...) i el que sí que veig és que el relat masculí està mutant i es pregunta què significa ser home avui en dia i es contagia del feminisme". Patricia Escalona no ho té clar: "No sé si hi ha un relat masculí o femení. Del que sí que m'adono és que les dones s'interessen pel que publiquen els homes i els homes no s'interessen pel que publiquen les dones. De moment i malauradament, encara hi ha literatura que s'associa al que és masculí i literatura que s'associa al que és femení. L'ideal seria que els dos discursos interessessin als dos gèneres".

Amb un catàleg marcadament femení, Marc Moreno, fundador i editor de Llibres del delicte, analitza els manuscrits que li arriben: "En el gènere negre si s'aprecia la diferència de relats. En el gènere negre, les dones fugen dels temes clàssics del gènere com els diners, el poder i el sexe i parlen més de represàlies o de la protecció de l'àmbit personal".

Més dones editores és sinònim de més dones publicades?

Es podria pensar que hi ha una correlació entre dones editores i dones escriptores publicades, però encara no hi ha dades d'aquest possible fenomen. Patrícia Escalona no creu que la proliferació de dones editores tingui com a conseqüència la publicació de més dones escriptores. "En la literatura més comercial sí hi ha força dones publicades, el problema es presenta amb el tema de la literatura més literària, on es continuen publicant més homes".

També Laura Huerga, fundadora i editora de l'editorial Raig Verd fa constar aquesta apreciació: "Fa dos anys, em vaig adonar que quan anava a les fires literàries internacionals i demanava lectures més exigents, més en clau d'assaig, els comercials anaven a una part concreta del catàleg, i en aquesta part no hi solia haver dones. Ara em passo el dia contant: tinc un catàleg més masculí que femení, però vull canviar aquesta tendència". Aquest problema no el té Eugènia Broggi, qui "miri on miri del despatx de l'Altra, només veig llibres escrits per dones".

Maria Bohigas, de Club Editor sí pensa que el fet que hi hagi més editores comporta un augment de les obres publicades de dones. "Si l'editora és una dona, s'amplia el cànon", assegura. I d'ampliar el cànon parla Enric Pardo quan se li pregunta: "està clar que hem d'incorporar noves perspectives fins ara silenciades, i espero que les noves sensibilitats editorials comportin un major nombre de publicacions femenines de qualitat".

Un dels gèneres on menys presència femenina trobem és a la novel·la negra i policíaca. En la primera edició del festival Tiana Negra, no es va convidar cap dona i en algun moment, algú es va atrevir a dir que a Catalunya no hi havia dones que fessin gènere negre. Quan Marc Moreno va sentir allò, va decidir publicar una antologia de gènere negre escrita per dones, Elles també maten (Llibres del delicte), que va comptar a la presència de Margarida Artizeta, Anna Maria Vilallonga, Esperança Camps, Núria Cadenes o Empar Fernández, entre d'altres. "El meu objectiu va ser reivindicar les catalanes escriptores de gènere negre. A nivell internacional sí tenim alguns nomes, com Patricia Highsmith, Sue Grafton o Agatha Christie, però les escriptores de novel·la negra de casa nostra són poc conegudes. A més, penso que les escriptores desenvolupen el gènere d'una manera totalment diferent a com ho fan els homes, que són més propensos a continuar amb els esquemes clàssics del gènere negre."

Elena Medel, de La Bella Varsovia, diu que la seva editorial té un catàleg més femení que masculí. "Jo publico llibres per la qualitat del text i no miro en gènere de la persona qui ho escriu, però sí que és cert que hi ha discursos que et resulten més propers. En el cas de La Bella Varsovia, el nombre de dones al catàleg és més gran que de homes, però no es tracta d'una qüestió premeditada ni respon a un tema de quotes, que he de dir que em semblen necessàries fins que assumim la igualtat com un fet natural".

Els premis literaris, el meló que no es pot obrir

En els darrers 20 anys, el premi Ramon Llull l'han guanyat 12 homes i 8 dones, el Josep Pla, 16 homes i 4 dones. Les dones no escriuen? No es presenten a premis? Montse Ayats pensa que les dones són més auto exigents que els homes, en termes generals. "De vegades tinc la sensació que les dones no aprofitem les poques oportunitats que se'ns ofereixen perquè pensem que no estarem a l'altura o que no som prou bones. En el cas dels premis, a més del tema dels jurats, on la presència masculina abunda i altres factors, hauríem de fer un estudi sobre les estadístiques de presentació de manuscrits. Amb això no pretenc culpabilitzar les dones, ni de bon tros, però sí que hem d'agafar totes les oportunitats que se'ns presentin per fer-nos més visibles".

Per a Patricia Escalona, la infrarepresentació de les dones en premis literaris és un escàndol: "Fixa't que els premis que guanyen més les dones són els de narrativa infantil i juvenil, que sol ser una literatura menystinguda i de menys prestigi". En la línia del que diu Ayats, Escalona insisteix en què caldria preguntar-se perquè les dones es presenten a menys premis literaris.

Els premis literaris continuen sent un mitjà de promoció únic que pot catapultar els autors i autores cap a l'èxit. Les editorials ho saben bé això. Segons les dades del 3r Informe de l'Observatori Cultural de Gènere del 2015 (elaborat amb col·laboració de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) i la ILC (Institució de les Lletres Catalanes), els premis continuen tenint nom d'home. L'informe evidencia la desproporció escandalosa de dones guanyadores de premis davant els homes escriptors. Tal com es comenta en el mateix informe, és probable que un dels motius d'aquest desequilibri sigui la també desequilibrada presència de dones en jurats i comitès de selecció (al voltant del 30% en dades del 2015).

Per a Elena Medel, el fet que hi hagi poques dones premiades es deu a molts factors, "aquestes dones que escriuen, han pogut publicar en editorials amb visibilitat? Han estat convidades a activitats públiques? Han hagut d'allunyar-se del món de la creació per dedicar-se a la cura de la família? Moltes autores de la generació dels cinquanta, van desaparèixer del món literari per centrar-se en la maternitat i la criança dels fills i mai van aconseguir reincorporar-se al mateix ritme que els seus coetanis masculins".

Els reptes

"La lluita feminista no només ha d'estar present en el nostre sector, sinó en tots els àmbits de la nostra vida, ja que de cada cinc passos que avancem, en retrocedim quatre. Per això no podem abaixar la guàrdia", es mostra rotunda Patrícia Escalona. Un dels mecanismes per no tornar enrere passa per la recuperació de mestres cabdals de la literatura com Mercè Rodoreda, Glòria Fuertes, Carson McCullers o Lucía Berlín, totes elles recuperades recentment de la mà d'editores i editors que creuen en la literatura de qualitat sense mirar-ne el gènere.

També hi ha el tema de les quotes, que desperta opinions contràries dins el moviment feminista però també en la societat. "Si no hi ha voluntat de corregir les coses que no funcionen, s'han de fer quotes. Fins que es normalitzi la situació seran necessàries, en el sector editorial i en tots els altres, sobretot en l'àmbit de la política. De totes maneres el que s'ha de fer és canviar la percepció de la societat", assegura Montse Ayats.

Luna Miguel fa una altra reflexió reveladora: "l'aire feminista que ens arriba al sector editorial hauria de veure-hi més enllà dels nostres nassos caucàsics. La lluita contra el racisme dins l'àmbit de la literatura, hauria d'anar de la mà del feminisme. Cada cop ho tinc més clar". Marc Moreno aposta per la diversitat d'editors i editorials "quanta més diversitat d'editors i editores i hagi, més diversitat d'obres publicades tindre. Hem de començar a sortir del que s'ha fet tota la vida perquè hi ha molts bons autors i autores, tant a casa nostra com a fora".