Público
Público

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ Estrasburg condemna Espanya per vulnerar la llibertat d'expressió de dos joves catalans que van cremar fotos dels reis

El Tribunal Europeu de Drets Humans estima que la crema de fotografies dels monarques va ser un acte de legítima "crítica política". Condemna a Espanya a reintegrar els 2.700 euros de multa que els va imposar i a indemnitzar-los amb 7.000 euros.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Crema de les fotos dels reis el 2007, a Girona. EFE

Cremar fotos dels monarques és un acte de crítica política i, per tant, queda englobat dins el dret a la llibertat d'expressió. Així ho ha dictaminat el Tribunal Europeu de Drets Humans per unanimitat aquest dimarts, quan ha condemnat Espanya per vulnerar la llibertat d'expressió de dos joves catalans que el 2007 van cremar fotos dels monarques i van ser condemnats a pagar 2.700 euros de multa cada un ells per un delicte d'injúries contra la Corona.

El cas va arrencar l'any 2007 durant una visita dels monarques Joan Carles I i Sofia a la ciutat de Girona. Stern Taulats i Roura Capellera, els dos recurrents, van participar en una protesta independentista i van cremar imatges dels reis. Els joves van ser condemnats per això a quinze mesos de presó, tot i i que després la sanció quedaria reduïda al pagament de 2.700 euros de multa. El Tribunal Constitucional els va negar l'empara i va explicar que Taulats i Capellera havien comès un delicte d'odi en incitar a la violència contra els monarques.

No obstant això, la Justícia europea ha estat contundent i, per unanimitat, ha establert que la crema d'imatges dels monarques emèrits formava part d'una "crítica política a la institució de la monarquia" i "al Regne d'Espanya", de manera que és completament legal i entra dins el dret a la llibertat d'expressió de tots els ciutadans. Per tot plegat, el TEDH condemna Espanya a tornar els 2.700 euros de multa que va imposar als recurrents i a indemnitzar-los, a més, amb altres 9.000 euros.

El text també recorda a Espanya que la llibertat d'expressió no només és per a la informació o les idees inofensives, sinó també, i especialment, per a aquelles que puguin generar escàndol, "commoció" o "preocupació".

Així mateix, la sentència d'Estrasburg ha estat contundent perquè assenyala que de cap manera aquests actes poden ser enquadrats en un nou tipus de delicte d'odi, tal com va estimar el Tribunal Constitucional, i assegura que entendre-ho d'aquesta manera "seria perjudicial per al pluralisme , la tolerància i l'esperit que permet que hi hagi una societat democràtica ".

En aquest sentit, el TEDH recorda a Espanya que el delicte d'odi es va crear per protegir minories discriminades per la seva raça o la seva condició sexual, i no pas la Corona. L'explicació de la Justícia europea, per tant, deixa en entredit la polèmica interpretació que el Constitucional va realitzar el 2015 quan va estimar que cremar fotos del rei suposava una incitació a la violència contra la Corona.

El TEDH posa en el punt de mira les injúries a la Corona

Aquesta sentència no és la primera contra Espanya per vulnerar la llibertat d'expressió d'un ciutadà condemnat per injúries a la Corona. El TEDH ja va donar la raó a l'exportaveu de Batasuina Arnaldo Otegi enfront d'Espanya quan el primer va ser condemnat a un any de presó després d'afirmar que el rei Joan Carles I era el cap dels torturadors.

En aquella ocasió, la justícia europea ho va deixar ben clar a Espanya: protegir de manera especial el cap de l'Estat, és a dir el rei, en matèria d'injúries i calúmnies no s'ajusta a l'esperit del Conveni Europeu de Drets Humans que va subscriure Espanya.

Cremar fotos del rei, "un acte normal"

L'advocat dels dos joves, Benet Salellas -exdiputat de la CUP-, ha explicat que la decisió del TEDH "reafirma el caràcter no violent de l'independentisme". Ha afegit que la sentència representa una esmena a la totalitat a la doctrina del Tribunal Constitucional, perquè "desmenteix" que una performance com una crema de fotografies es pugui considerar com una incitació a la violència, en contra del que va dictaminar el TC el 2015. 

En aquest sentit, Salellas ha afirmat que cremar fotos del rei "ha de ser un acte normal en una societat democràtica", i que, "davant el fals discurs d'atribució de violència dels tribunals espanyols, Estrasburg dóna la raó a l'independentisme".

El representant d'Alerta Solidària Martí Majoral, per la seva banda, ha considerat que la sentència del TEDH és un retret a l'Estat espanyol per "manca de cultura o pràctiques democràtiques". Seguint l'argumentació d'Estrasburg, ha afirmat que les vulneracions de drets fonamentals que ha apreciat la sentència ocorren en estats que "entenen que han de sobreprotegir les seves figures, com la monarquia, per sobre del dret d'expressió". 

Justament aquest dimarts es debatrà al ple del Congrés una proposició de llei d'Erc per despenalitzar les injúries a la Corona i l'ultratge a Espanya. Ciutadans ja s'hi ha posicionat, i el seu portaveu a la Cambra Baixa, Juan Carlos Girauta, s'ha mostrat a favor de mantenir el tipus penal de les injúries al rei. "Són un delicte, existeixen", ha afirmat, a la vegada que ha considerat que la sentència del TEDH només refereix a un "cas concret"

La condemna del TDEH a Espanya arriba gairebé a la vegada que un informe d'Amnistía Internacional que denuncia "l'ús abusiu" de la legislació antiterrorista a l'Estat, que vulnera la "llibertat d'expressió". Segons recull aquest informe, que porta el significatiu títol de 'Piula... si t'atreveixes. Com les lleis antiterroristes restringeixen la llibertat d'expressió a Espanya", des de l'any 2011 hi ha hagut 119 condemnats per enaltir el terrorisme o humiliar-ne les víctimes, amb 70 condemnes en els darrers dos anys.

L'ONG considera que aquest augment de les condemnes és "part d'un atac constant contra la llibertat d'expressió a Espanya". Ressalta que les condemnes han recaigut en usuaris "corrents" de les xarxes socials, així com en "artistes musicals, periodistes o fins i tot titellaires". Critica una llei "draconiana" de "redacció imprecisa", que causa un "efecte paralitzant" de la crítica social, i considera que "ningú hauria de ser processat penalment només per dir, piular o cantar alguna cosa que pugui ser desagradable o escandalosa".