Público
Público

Mallorca també diu prou al negoci dels lloguers turístics

Arran del col·lapse que va patir l'illa per l'arribada rècord de turistes el darrer estiu i l'increment dels lloguers vacacionals, la ciutadania ha començat a mobilitzar-se per posar fre a la pujada dels preus de l'habitatge i tot el conjunt d'efectes nocius que la turistificació de Mallorca comporta.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Pintada contra el turisme de masses a Palma. REUTERS

PALMA.- Per primera vegada els mallorquins es plantegen que el turisme no és la solució a la seva supervivència sinó més bé el que l'està posant en perill. Després d'un estiu que va batre tots els rècords imaginables -rècord de consum de recursos hídrics, de vols, de creuers (en un dia hi va haver 8 creuers al port de Palma), de lloguer de cotxes (90.000) i de quantitat de gent dins d'un metre quadrat- el veïnat de Mallorca comença a veure que l'arribada massiva de turistes no només dóna diners, sinó també un munt de problemes que amenaça la tradicional calma de l'illa i la solidesa del seu teixit social.

De la mà de Tot inclòs, una organització que va néixer en 2014 amb la intenció de qüestionar el fins ara "intocable" turisme a través de publicacions periòdiques que investiguen a fons el seu impacte sociolaboral, mediambiental i polític a Mallorca, els veïns es van trobar per primera vegada el passat setembre per compartir la crispació i la preocupació que el desbordament de l'activitat turística als seus barris els ha generat. "Abans sí que hi havia consciència ecològica a l'illa però no es vinculava això amb el turisme. En canvi ara que les conseqüències estan afectant capes més amples de la població s'està començant a reaccionar", explica Bernat Amorós, membre de Tot inclòs.

L'èxit de convocatòria que van tenir les jornades "La ciutat és de qui l'habita, no de qui la visita" va ser gairebé una sorpresa i, potser, signe d'un canvi a la mentalitat de l'illa. "Van venir diferents associacions de barri que era la primera vegada que es trobaven, totes s'explicaven els seus problemes i totes hi coincidien: pujada de lloguer, pèrdua de la veïns, problemes de convivència, manca d'espais de trobada perquè les places estan invadides per terrasses o, fins i tot, no trobar una ferreteria al teu barri perquè només hi obren bars pels turistes", diu en Bernat.

El monopoli turístic de l'habitatge

Un dels punts que els ve de nou als mallorquins i que està generant gran polèmica és el de la descomunal pujada de lloguers turístics, sobretot, als últims dos anys. Mentre una part de la població aprofita per treure diners dels seus pisos amb aquest nou tipus de lloguer vacacional, una altra veu amb preocupació com molts dels seus vells veïns han d'abandonar les seves cases per no poder pagar els nous lloguers que se l'imposen. "Molta gent diu que n'és una manera de guanyar-se la vida però el 70% dels propietaris que lloga la seva casa té un altre tipus d'ingressos, és a dir que no estem parlant de gent que no tingui recursos, a més que cal tenir en compte que d'aquest 70% una gran part és d'immobiliàries que es disfressen", afirma el portaveu de Tot inclòs. "A Mallorca podem veure com els barris amb més desnonaments de lloguer són aquells amb més pisos turístics. Això va tot junt".

"A Mallorca podem veure com els barris amb més desnonaments de lloguer són aquells amb més pisos turístics"

Aquesta nova realitat a la ciutat de Palma s'afegeix a una altra que els mallorquins sí que ja coneixen bé: la transformació de les cases pageses a l'interior de l'illa que, com que no són sostenibles econòmicament, es converteixen en agroturismes i xalets amb piscina per lloguer turístic. "D'això sí que n'hi ha molt i des de fa molt d'anys, i la gran majoria no està regularitzat. Patim la banalització de la pagesia mallorquina", adverteix Amorós.

El resultat de la combinació d'aquestes noves i velles eines per treure benefici extra de l'habitatge s'està traduint, de la mateixa manera que a Barcelona i d'altres grans capitals, en el ressorgiment d'una bombolla immobiliària que cada vegada dificulta més l'accés a un sostre. "Existeix una bombolla immobiliària també a Mallorca i no solament pels lloguers de pisos turístics", assenyala Miquel Obrador, president de la Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma. "El sòl assequible per a la joventut ha de ser fora del centre perquè els preus estan pels núvols i es van reduint les zones pels treballadors. El millor se l'està quedant (sobretot, des de fa quatre anys) el públic de Finlàndia, Noruega i Suècia perquè ningú no pot competir amb les seves ofertes i la gent d'aquí ho veu com l'oportunitat d'arreglar amb això a tota la seva família", admet Obrador.

La regularització que proposa el Govern

El Govern de les Illes també es va fer ressò de la inquietud creixent pel desenfrenament del lloguer vacacional i el passat 17 de desembre va presentar un avantprojecte de llei per regularitzar aquesta activitat. El text -encara en tramitació- deixa en mans dels veïns de la comunitat de propietaris la decisió d'admetre o no que hi hagi habitatges destinats al lloguer turístic a l'edifici; i si no ho volen, no serà possible la seva comercialització, tampoc si els estatuts de la comunitat de propietaris ho prohibeixen expressament.

D'altra banda, les pàgines web que comercialitzen estades turístiques solament podran anunciar aquells habitatges que estiguin registrades legalment i la nova normativa imposarà sancions a les webs que incompleixin aquests requisits. El Govern balear, a més, ha dit en un comunicat que "per evitar el perjudici a la societat d'una comercialització indiscriminada d'estades turístiques en habitatges que no són legals, s'augmentaran ostensiblement les sancions a l'oferta il·legal". Així, les administracions podran imposar sancions per infracció greu en el marge més elevat: de 20.000 a 40.000 euros.

Als carrers ja apareixen mostres del rebuig a la turistificació. REUTERS

Les crítiques dels moviments socials

Tant des de l'organització Tot inclòs com des de la històrica associació ecologista GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) que treballa des de fa més de 40 anys a les Illes, les noves mesures del govern que formen el Partit Socialista, Podem i Més es veuen només com "un rentat de cara". "Aquesta llei no limita, no prohibeix els lloguers turístics dels habitatges plurifamiliars, que és el que per a nosaltres s'hauria de fer. És una llei en diferit perquè traspassa la decisió a les comunitats de veïns, a l'ajuntament i al Consell però, en cap cas, garanteix la protecció de l'habitatge. A més, no són els veïns que sofreixen el problema els qui decideixen, sinó els propietaris", adverteix Margalida Ramis, portaveu del GOB a Mallorca.

"Nosaltres demanem que es limiti el lloguer turístic perquè a un mercat que ja està totalment saturat pels beneficis que sempre se li han atorgat als hotelers, no se li pot afegir ara les places turístiques dels habitatges plurifamiliars. Cal una moratòria de noves llicències (com s'ha fet a Barcelona): no donar ni una autorització fins que no s'ordeni tot el desori que hi ha, sobretot, arran de l'increment de lloguers de pisos per al turisme en qüestió de dos anys, juntament amb una inspecció sense escrúpols per penalitzar als lloguers il·legals", declara Ramis.

Les primeres valoracions, per tant, no han estat positives pel que fa a l'entorn dels moviments que reivindiquen el respecte al medi ambient i la justícia social. Els representants del col·lectiu Tot inclòs creuen, de fet, que el lloguer turístic és negatiu estigui regulat o no, i els fa por que finalment es reguli perquè potser això signifiqui un pas enrere, donat que ja "estarà normalitzat". "El que digui una llei no és tan rellevant perquè després pot venir un altre govern i canviar-la. Per això, com que el lloguer turístic en si és nociu, regulat o no, el rebuig hauria de vindre directament de la societat, no de cap llei", exposa Bernat Amorós.