Público
Público

La manca de sancions contra l'homofòbia enfronta entitats i Generalitat

Des que es va aprovar la llei contra la LGTBIfòbia, només una denúncia ha acabat en sanció.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

El Parlament de Catalunya després d'aprovar la Llei contra la LGTBIfòbia. PARLAMENT

La Llei 11/2014 per eradicar la LGTBIfòbia es va aprovar l’octubre de 2014 amb els vots de tots els grups del Parlament de Catalunya excepte els del PP i els diputats d'Unió en els punts claus. Una de les característiques d’aquesta normativa pionera a l'Estat és que incorporava un règim sancionador, dotat d’eines que havien de servir per penalitzar les discriminacions que pateix el col·lectiu. Però a dia d’avui, dos anys i mig després de l’aprovació de la llei, només s’ha produït una única sanció administrativa que s’ha saldat amb una multa de 300 euros. Les entitats es queixen que la Generalitat no desplega el règim sancionador, mentre que l’administració, per la seva banda, exposa les dificultats de posar-lo en pràctica.

Des de l’octubre de 2014, l’Observatori contra l’Homofòbia ha fet arribar a la Generalitat més de 100 casos de possibles denúncies per agressions i discriminació envers el col·lectiu de persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals. El Síndic de Greuges, per la seva banda, fins a dia 31 de desembre del 2016, havia rebut un total de 33 queixes per part de diferents entitats i particulars. De totes les que s’han transferit a l’administració, sigui per via de l’Observatori, d’altres entitats o de persones físiques que s’han personat a l’administració, la Direcció General d’Igualtat ha iniciat una investigació en 63 casos, que es tractaven de denúncies administratives. També n’ha rebut de penals i laborals que les ha derivat al departament o organisme pertinent. Només una única denúncia ha acabat en una sanció.

Al respecte, la directora general d’Igualtat, Mireia Mata, aclareix d’una banda, que no totes les comunicacions que els transmeten les entitats poden ser considerades com a denúncia, i per això hi ha aquest ball de xifres. “Una denuncia és un document en el qual una persona identificada dona coneixement a l’administració d’uns fets amb prec que obri una investigació per veure si això és sancionable o no. En general es fa servir el verb denunciar com es podria fer servir el verb comunicar o posar en coneixement”, matisa Mata.

Sobre l’escassetat de sancions, concreta que sovint, “les dificultats per aportar alguna prova documental o testimonial és el que fa que no puguin acabar en sanció”, perquè sense proves “és la paraula d’un contra l’altre”. “El nostre sistema judicial que és molt garantista, i quan passa això tendeix a no fer sancions, perquè deixaria la presumpta part agressora amb indefensió jurídica”.

Denúncia contra Hazte Oír

Un dels casos que s’ha comunicat a l’administració i respecte al qual l’entitat Famílies LGTBI s’ha personat com a denunciant és contra la Plataforma Hazte Oír. La setmana passada va tornar a ser noticia després que fes circular un autobús amb el lema "Els nens tenen penis, les nenes tenen vulva. Que no t'enganyin"  com a part d’una campanya contra la transsexualitat. Però no és la primera vegada que les entitats denuncien aquesta associació utracatòlica. A principi de curs ja van comunicar a l’administració que la plataforma havia enviat a escoles de tot l’Estat, i a 1.772 centres de Catalunya, un llibret titulat Saps el que volen ensenyar-li al teu fill al col·legi? Les lleis d’adoctrinament sexual i que tenia a la portada un dibuix de dos menors fent la salutació feixista a una bandera de l’arc del Sant Martí. A criteri de Katy Pallàs, presidenta de Famílies LGTBI, “el contingut era esgarrifós, un pamflet homòfob que atemptava contra els drets del col·lectiu”.

Famílies LGTBI va presentar llavors una queixa formal a la Direcció General d’Igualtat, a l’Oficina per la no discriminació, a Fiscalia i al Síndic de Greuges. “Des de la Direcció General d’Igualtat ens van enviar una carta dient que la Generalitat treballava d’acord amb la llei contra la LGTBIfòbia per prevenir qualsevol discriminació”, continua Pallàs, “però pel que fa a l’àmbit educatiu, considero que s’ha fet més aviat poc al respecte”.

També el regidor de Polítiques LGTBI, de Ripollet, Fran Sánchez, explica que al municipi hi va haver queixes per part de les AMPEs per aquest llibret i que per això van decidir trametre el cas a la Generalitat, però considera que l’administració hauria d’haver sancionat la plataforma. “És una actuació totalment sancionable”, assegura el regidor, “ i si no s’ha fet ha estat per falta de voluntat política”.

Però per la seva banda, des de la Direcció General d’Igualtat, recorden que quan van rebre les queixes van obrir un expedient per fer el seguiment del cas, “però els juristes ens van dir que l’infractor era de Madrid i el dia 3 de febrer vam enviar-ho allà, que tenen una Àrea LGTBI i una llei contra la LGTBIfòbia”, exposa la directora general d’Igualtat, Mireia Mata. «És un tema competencial”, conclou.

Des que es va aprovar la llei, la Generalitat ha destinat més de dos milions d’euros a implementar-la i és per això que Mata considera “injust l’argument que la llei s’ha guardat en un calaix o que algú pugui dir que l’administració no fa res al respecte per manca de voluntat política”.

Representants d'entitats LGTBI amb diputats després de l'aprovació de la llei el 2014.

Bullying homòfob a un nen de nou anys

Un altre dels casos que han arribat a la Generalitat és el d’un nen de nou anys que havia patit bullying homòfob per part dels seus companys d’escola, que sospitaven que l’infant tenia una orientació sexual diferent que ells. En una carta publicada per El Periódico, el nen explicava que li molestava que els altres alumnes se’n burlessin, que escrivissin “coses lletges de mi” i sobretot “que us en rigueu de mi”.

La seva mare ha accedit a parlar amb Públic i recorda que “va arribar un punt que el meu fill estava amb atacs de nervis i d’ansietat, que s’amagava dins l’armari perquè no volia anar a classe”. També explica que va comunicar a l’escola el malestar de l'infant en diverses ocasions, de forma verba i escrita, però es queixa que no va trobar cap resposta. Finalment va haver de canviar el nen de centre “per la seva pròpia salut mental”.

La família, que considera que la gestió de l’escola “va ser nefasta”, va posar una queixa a través del Síndic de Greuges “i el Síndic ha fet una resolució a favor nostre reclamant una sèrie de mesures que s’han de prendre al centre i que ha de prendre el Departament d’Ensenyament”, explica, “però de moment no tenim constància que hagi fet res”. “Jo busco una sanció exemplar a l’escola, perquè penso que han actuat molt malament”.

Des de la Generalitat asseguren que el Departament hi està treballant, però que malgrat que la família vulgui un càstig exemplar “perquè ho ha passat molt malament, això no és el que pertoca fer”.

Des de l’aprovació de la llei i fins el passat juliol, quan es van actualitzar els protocols a la sanitat pública, una de les denúncies més recurrents que rebia l’Observatori era la de dones sense parella o parelles de dones que havien vist vulnerat el seu dret a l'accés a les tècniques de reproducció assistida. Una de les queixes que es va trametre a la Generalitat va ser la de la Guiomar, que va adreçar-se a l’entitat per denunciar que l’Hospital de Sant Pau havia denegat el seu accés i el de la seva dona a aquests tractaments pel fet de ser una parella homosexual.

Van veure’s forçades a seguir el procediment per la via privada “perquè no teníem una altra opció i a més, ens vam quedar destrossades psicològicament”. Ara volen exigir que se’ls reemborsin els diners, ja que “se’ns va negar un dret que estava recollit per la llei”. A més, també volen denunciar altres obstacles que han hagut de trampejar pel fet de ser una parella de dones lesbianes. “Per registrar la nostra filla al Registre Civil ens van obligar a anar-hi les dues i a portar la signatura del consentiment informat de la Clínica de Reproducció assistida, si no, no podíem registrar-la”, recorda Guiomar, “i a banda, en tots els documents que hem hagut d’omplir hi posava sempre ‘nom de la mare i del pare’...Vam haver de tatxar-los tots”.

Reglament pendent

Malgrat que les entitats lamentin que en tot aquest temps només s’hagi produït una sanció, perquè creuen que això podria esdevenir exemplificador i prevenir futurs casos d’agressions, Mireia Mata considera que l’eina sancionadora “és important però més accessòria”, sobretot perquè des del seu punt de vista “és il·lús” pensar que l’homofòbia s’eradicarà a cop de sanció. És per això que la Generalitat posa l’accent en “actuar multidisciplinarment”. “El primer és a través de l’educació i formació en la diversitat sexual”. Però aquest és justament un dels punts més calents de la llei. Sobre això, part de la comunitat LGTBI s’ha queixat que la llei no s’ha desplegat al 100% en els centres escolars, però Mata destaca les passes que s’han dut a terme en aquest sentit, “com el tema dels protocols d’actuació contra el bullying per LGTBIfòbia, que era una cosa que fins el curs 2016-2017 no havia existit i ara s’ha incorporat als centres, la formació de inspectors d’ensenyament o les xerrades de Mossos als centres de secundària sobre el tema”.

La no existència d’un reglament, que havia d’estar finalitzat en el primer any des de l’aprovació de la llei, també dificulta, a criteri de les entitats, que s’imposin més sancions. Al respecte, la Generalitat assegura que el té redactat i “molt apunt”, i si bé coincideix que això farà més àgil el procés administratiu, també adverteix que “el primer que cal fer és conscienciar la gent perquè tingui prou sang freda com per recollir testimonis o trucar els Mossos quan se sent agredida”, perquè sense proves, “amb el reglament estarem igual”.