Público
Público

Marta Pascal: "No hem vingut a fer la revolució, hem vingut a guanyar-nos un Estat"

La coordinadora general del PDECAT respon a 'Públic' sobre la refundació del partit, les ombres de corrupció de CDC i el present i futur de la formació i del país.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal. JORGE SÁNCHEZ

Provinent de la pedrera de les joventuts del partit, la JNC, que va encapçalar del 2012 al 2015, i després d'un breu pas com a portaveu de CDC, Marta Pascal (Vic, 1983) -que admet sense embuts la seva pertinença als sectors més liberals de la formació-, va arribar a la cúpula organitzativa del PDECat en el seu congrés fundacional del passat juliol. Un lloc des d'on s'esforça a tallar lligams amb els casos de corrupció o presumpta corrupció de Convergència. I des d'on ja pensa en clau electoral. Per això carrega repetidament -sense necessitat de preguntar-l'hi- contra el "populisme" dels Comuns i contra la "revolució" de la CUP, així com marca les diferències amb els seus socis d'ERC. Sense oblidar-se de repetir, no obstant, que la seva màxima prioritat és "un referèndum que s'ha de guanyar".

Com creu que poden afectar el PDECat les múltiples sospites de corrupció sobre CDC?
Jo sóc la coordinadora general del Partit Demòcrata i responc pel Partit Demòcrata. Som una formació política que té una arrel en CDC, però no només. Tots aquests casos no afecten el PDECat. Estem en una fase de construir un partit sostenible des de tots els punts de vista, molt transparent pel que fa al seu finançament. Fem les coses ben fetes i d'una altra manera, i no em sento interpel·lada en aquest sentit. Per exemple, el cas Palau té relació amb el finançament de CDC, però el cas Palau no és el cas Convergència. Crec que en això s'ha de ser rigorós per separar el gra de la palla. Als senyors Millet i Montull se'ls acusa de coses molt greus, i són els delictes dels senyors Millet i Montull. Igual que en el cas Pretòria hi ha implicada molta gent de moltes sensibilitats diverses. El PDECat no té cap causa judicial oberta referent a la corrupció. Sí que en tenen alguns dels seus associats, pel fet d'haver posat les urnes

La creació del PDECat buscava justament trencar amb aquest passat?
Dir només això seria una visió molt de curt termini. CDC sap llegir en aquell moment que el procés polític del dret de decidir suposa un canvi molt important en el sistema de partits, i que hi ha sobre la taula una crisi entre la política institucional i la ciutadania. Això de la vella política i la nova. CDC el que fa és anticipar-s'hi, una vegada més. El que vam fer és començar a posicionar una força política de centre, moderada, de carril central, com acostumo a dir, que estigui a punt per al post-procés i que ens situï com a força política majoritària. Per tant, la lectura de dir que van fer això perquè CDC això i CDC allò... crec que és una lectura molt petita respecte a l'envergadura del que estem fent

El propi president Mas va abonar aquesta tesi la setmana passada al Parlament, quan va dir que es tractava de crear un projecte "sense taca".
Reconec que, probablement, era necessària la refundació de CDC, però no només per això. El president Mas posa sobre la taula un dels arguments, però n'hi ha d'altres. A mi m'agrada mirar el futur. Com a coordinadora general tinc la responsabilitat d'aquest projecte, i crec que, si ha d'anar cap endavant, ha de ser capaç de mirar horitzons i donar resposta als reptes que té la societat catalana. El repte de com es financen els partits polítics és un repte existent ara mateix, però, en tot cas, no és l'únic.

"No hi ha cap debat intern al partit de si el senyor Mas ha de continuar o no"

No creu que les paraules de Mas, que el mateix dia va obrir també la porta a deixar les seves responsabilitats al partit segons com anés el judici del 3%, la posen en una situació difícil a vostè, que sempre ha procurat deslligar el PDeCAT del passat de CDC?
Per res del món. Sempre he dit que una societat sana creu en la presumpció d'innocència i no genera constantment dubtes sobre el sistema. El millora quan té debilitats. El que puc garantir és que el PDeCAT, en termes interns, està fent les coses molt ben fetes. També he dit sempre que no ens deixarem ni una sola escletxa, ni una sola ombra de dubte de si aquesta gestió està ben feta o mal feta. Això parteix d'una convicció molt íntima que tenim: que, per una part, som gent honesta, i per l'altra, que si algú ha fet una cosa mal feta, el que haurà de fer és demanar perdó i anar-se'n. Però ara no estem en aquest punt, perquè no hi ha una sentència ferma, i perquè estem un context polític d''Operación Cataluña', de fiscals que afinen i de ministres que es posen a disposició de fer les barbaritats que calgui. El senyor Mas va ser molt contundent, i li agraeixo la seva contundència, sabent que, en aquests moments, no hi ha cap debat intern al partit de si el senyor Mas ha de continuar o no. Una home que ha donat el que ha donat per aquest partit i per aquest país, que fins i tot ha fet un pas al costat quan ha tocat, quan en termes d'ambició política tenia tot el dret a seguir endavant, que ha fet el 9N... No existeix en cap cas aquest debat, i per tant no em sento amb cap problema.

Sí que hi ha debat sobre si Mas ha de ser el proper candidat a la presidència?
Crec que ens equivocaríem si féssim ara un debat obert sobre els nostres lideratges electorals. Hi ha un gruix de gent molt potent, tant al partit com a les institucions, que crec que estem fent molt bona feina. Tindrem un procés de primàries, que CDC no tenia i que sí que tindrà el PDeCAT. I quan estem en un context electoral, tenim tot el dret de fer el debat intern i que la gent triï. Però, abans d'arribar-hi, i quan estem a les portes d'un referèndum que s'ha de guanyar, posar-nos en la típica dinàmica de picabaralles internes, de si tu ho faràs més bé que jo, o si tu tens més agrupacions locals que jo, això sí que em sembla vella política. Faig meva la frase del president Pujol: això ara no toca.

Fa un moment deia que el partit se situa en el centre polític. Hi ha hagut algun canvi ideològic respecte CDC, en l'eix esquerra dreta?
Segur que sí, perquè la societat catalana s'ha fet molt més complexa. Crec que CDC va ser una eina molt útil com a grans constructors de la Catalunya que surt del franquisme. El PDeCAT va molt més enllà, volem ser constructors d'una societat que aspira a tenir un Estat. Agafem l'herència del projecte convergent, el sacsegem i li donem un tint de segle XXI. Ens erigim claríssimament com la gran alternativa al populisme que existeix a casa nostra, la senyora Colau, per posar un exemple. Entre aquells plantejaments més conservadors, que no es volen moure d'on són, i aquells plantejaments o populistes, o més situats en un mon socialista que s'ha quedat sense respostes per a una societat com l'actual, nosaltres, des del carril central, volem fer una proposta política. Li diria que anem molt mes enllà dels plantejaments que en el seu dia va fer Convergència en un context d'autogovern.

Dins de CDC sempre hi ha hagut diversos sectors. També en el PDECat, i a vostè l'acostumen a situar en el sector més liberal.
Sí. Nosaltres som un punt de trobada. Segueixo pensant que, en la mesura que la societat s'ha fet molt més complexa, els grans corrents de pensament es van quedant curts, perquè no hi ha respostes tancades a reptes i plantejaments que son molt polièdrics. A mi m'han posat més en aquesta línia, jo si m'he de definir m'agrada definir-me més en un context del social-liberalisme, per tant amb una gran sensibilitat social. Crec que l'Estat té l'obligació de donar segones oportunitats a tot aquell que les necessiti i les mereixi, i no només segones, sinó terceres i quartes. Això no vol dir que hem de subsidiar. No vol dir que, per néixer, t'hagin de donar una renda. Crec en la cultura de l'esforç i la meritocràcia. Però, en paral·lel, des de la perspectiva de les llibertats de l'individu i de donar suport al teixit econòmic, de no estrangular les classes mitjanes amb impostos, si que em situo en una banda més liberal. Tinc aquesta vessant, la part més liberal i la part més social, que és el que vol representar el PDeCAT.

Fa no gaire van ser polèmiques unes declaracions seves en què va dir que apujar l'IRPF a les persones que guanyaven més de 60.000 o 100.000 euros l'any era esclafar les classes mitjanes. Ho segueix pensant?
Jo no vaig parlar de xifres, va ser des de la CUP que van afegir-hi la quantitat, i molt després de les meves paraules. El que no comparteixo és que hi hagi sectors de la societat que hagin de quedar exclosos de la construcció de la Catalunya del segle XXI, i això és el que vol la CUP. La CUP diu: "aquests, això no ho poden fer". Aquesta pretesa superioritat moral de determinades formacions polítiques no ens fa cap favor. Crec que aquest país no pot suportar un augment d'impostos, i que el govern de JxSí això ho va blindar molt bé. Ara mateix, la ciutat de Barcelona està governada per una formació política, els Comuns de la senyora Colau, que fa tot el que pot per torpedinar l'activitat econòmica. En termes, per exemple, de llicències urbanístiques o de temes turístics, està minvant la nostra capacitat de ser una economia encara més potent en termes no només de la UE sinó del món. No vull formar part d'un país que es resta oportunitats. El que ha de fer la política és posar totes les eines sobre la taula perquè els nostres ciutadans, tant des d'un punt de vista de capacitats personals com professionals, es puguin desenvolupar. Si a això hi haguéssim sumat un augment generalitzat d'impostos, francament, en aquest país hauria estat molt difícil viure, perquè tot és més car i tenim un estrangulament per part del finançament que ve de l'estat. Crec que estàvem castigant els nostres ciutadans d'una manera molt contundent. Em reafirmo al 100% en el que vaig dir.

"Crec que aquest país no pot suportar un augment d'impostos, i el govern de JxSí això ho va blindar molt bé"

En el que portem d'entrevista ha esmentat dos cops els Comuns, sense haver-l'hi preguntat. Són el gran rival polític del PDECat?
Ells estan plantejant un model de societat molt restrictiu, amb un cert adoctrinament, molt basat en ideologies molt antigues, i nosaltres estem en un altre plantejament. No seré jo qui digui si competim només amb ells o amb molts d'altres. El que intento és que, des de la centralitat política, la ciutadania ens vegi com una formació capaç de vertebrar tots els reptes que té aquest país. És evident que, entre el model de societat de la senyora Colau i el senyor Iglesias, i el model del senyor Mas i la senyora Pascal -o qui més vulgui dir-, doncs hi ha un abisme. Més que parlar d'ells, volem parlar de nosaltres, però és obvi que tenim moltes diferències. I això s'anirà accentuant, perquè ells van amb una mentalitat d'un Estat molt gran, amb la societat molt petita, i nosaltres anem amb la mentalitat d'una societat civil molt potent, d'un país amb instruments d'estat i un estat propi, però amb un estat dimensionat, que no constrenyi els ciutadans.

Marta Pascal

Li preguntava més aviat des d'un punt de vista electoral.
Quan arribem a la normalitat electoral, evidentment competirem amb el món dels Comuns, que s'està vertebrant i, a més, lluiten per una certa hegemonia en el món de l'esquerra. Des d'una formació com la nostra que, des del carril del mig vol picar l'ullet al centredreta i al centreesquerra, evidentment que hi tindrem confrontació electoral. Però no només amb ells. Entenem que el país és millor quan incorpora matisos, i si incorpores matisos tens frontera amb molts.

"ERC estava per l'augment de l'IRPF, nosaltres, no. ERC està per la renda mínima garantida, nosaltres, no. Hi ha molts punts de diferència"

Es veuen capaços de competir també amb ERC?
Ens veiem capaços de tot, perquè creiem que el que van fer el juliol passat, que és anticipar-nos a aquest nou sistema de partits, ens farà estar a punt en el moment de la normalitat electoral. Amb ERC compartim JxSí i tant ells com nosaltres fem esforços ingents per posar-nos en comú en la feina que tenim, que és guanyar el nou Estat. Però és evident que en polítiques socials o gestió econòmica no hi tenim res a veure, i crec que això no fa mal al procés. ERC estava per l'augment de l'IRPF, nosaltres, no. ERC està per la renda mínima garantida, nosaltres, no. Hi ha molts punts de diferència, però crec que ens hem entès bé.

Creu que ERC els ha pres l'espai de força central de l'independentisme?
Crec que aquesta mesura de forces l'haurem de veure en el moment de les eleccions. El nostre és un projecte que va naixent i es va consolidant. Nosaltres sabem on volem anar, on volem portar aquest país, i crec que això ens anirà ressituant. Estic molt convençuda de la viabilitat, la capacitat i la fortalesa d'un projecte com el que representem, que va néixer amb unes dificultats molt evidents. Estem satisfets i molt convençuts que podem anar a unes eleccions i que sortirem de totes totes a guanyar.

El PDeCAT encara no ha competit com a tal a les eleccions, però CDC sí que ha baixat continuadament des del 2012, quan va abraçar l'independentisme. A què creu que es deu?
És evident que, del 2012 cap aquí, hem patit una davallada electoral, però no crec que sigui per l'independentisme. Això puc garantir que també ho hem analitzat internament, no només a nivell de les enquestes que es poden fer públiques. El 2012 veníem del 2010 i de la sentència de l'Estatut. Aquest país tenia la convicció que l'engany de l'Estatut només se solucionava amb la capacitat que poguéssim decidir el nostre futur polític. El president Mas fa aleshores un exercici d'honestedat molt gran, i recull molt bé el sentir de la societat catalana, que té el dret a decidir com a pilar fonamental, i que ara fa pivotar tot el sistema de partits. Això ha tingut unes conseqüències sobre el mapa polític català, ha ressituat majories, i això també ho hem de tenir en compte.

Pot ser que la davallada es degui a tot el contrari, que part de l'electorat sospiti que la conversió del partit a l'independentisme no és del tot clara i sincera?
Crec que aquest debat de l'original i la còpia es malintencionat. Deu formar part de la picabaralla en el món independentista, que crec que es pròpia de P3. Perquè, al final, és ben absurd que dos independentistes competim a veure qui ho es més. Hi ha una data assenyalada al calendari, 9/11 del 2014. Hi ha quatre persones amb noms i cognoms, -Joana Ortega Francesc Homs, Artur Mas, i Irene Rigau-, i un govern al darrere que va permetre que dos milions i mig de persones votessin respecte al seu futur polític. I la pregunta era molt clara respecte si Catalunya havia de ser un estat o no. Com comprendrà, desprès del que ha passat, després d'aquell vot i la resposta desmesurada de l'Estat, el debat de l'original i la còpia és més malintencionat que real. Aquesta síndrome de si nosaltres serem prou contundents o no, arribats en aquest punt, al març del 2017, amb quatre imputats per haver posat les urnes, no em fa ni pessigolles.

"Hi ha forces polítiques que han entès aquest procés com a la capacitat d'excloure. És preocupant el missatge de la CUP quan veta el president Mas"

A què es deu, doncs, aquesta sospita, que realment existeix en part de l'independentisme?
Hi ha forces polítiques que han entès aquest procés com a la capacitat d'excloure. És preocupant el missatge de la CUP quan veta el president Mas. Està dient que, en aquest procés polític, ells decidiran els que hi poden ser i els que no hi poden ser, i quan s'està construint un Estat no ens podem despendre de ningú. Estem molt tranquils i molt convençuts amb el que estem fent, amb una acció política diària enfocada a que aquest país pugui votar. Ara, nosaltres del que volem ser garants és que aquest procés acabi bé. Aquí no hem vingut a fer la revolució, hem vingut a guanyar-nos un Estat. I per guanyar-nos aquest Estat hem de guanyar una majoria social, i que aquesta majoria social es pugui expressar en un referèndum.

Creu que hi haurà referèndum?
Sí. El president Puigdemont li va fer un encàrrec molt clar al vicepresident Junqueras, que tingués a punt la logística per si no ens en sortíem amb el Govern del PP. Em consta que el senyor Junqueras hi treballa sense descans. La feina dels partits és que el referèndum es guanyi. Imagini's que ara l'independentisme bada, no és capaç de convèncer, i el referèndum no el guanyem. Pot passar, va passar a Escòcia i va passar al Quebec. Per això cal tenir els dos ulls oberts i posar arguments sobre la taula. I aquí, una formació política com la nostra, que està pendent de la gent que encara té dubtes, i que ho vol fer des de la moderació i donant molts arguments, hi té molt a dir.

El referèndum es farà, si cal, de forma unilateral?
Recordo fa uns mesos, molt al començament d'aquest procés, que el debat era sobre la unilateralitat o no del referèndum, i recordo posar sobre la taula que l'important era que el referèndum fos vinculant. Nosaltres ja ens hem demostrat, logísticament, que som capaços de posar les urnes. I l'Estat ja ens ha demostrat que li molesta que exercim la democràcia. Per tant, intentem-ho fins al final. Ara estem en aquest punt, i a la resta hi arribarem si és que hi hem d'arribar. Aquest és un tema que interpel·la tots els demòcrates, els que votaran que sí i els que votaran que no. En aquest país, fins fa no tant, no es podia votar. Jo em resisteixo a pensar que, en el segle XXI, no ens deixaran posar les urnes. Com que m'hi resisteixo, des d'una convicció democràtica molt íntima, lluitaré fins al final.

S'està eixamplant o reduint la base independentista a Catalunya?
Si entenem que el que estem fent és molt ampli vol dir que renunciem a revolucions ideològiques i a revolucions de classes i que anem a guanyar una majoria. Si ho fem des d'aquests termes, entenem que això s'eixamplarà. Si, com fan alguns, primer volem fer la revolució, ens costarà molt d'eixamplar res, perquè això empetiteix. Cal inundar el carrer d'arguments per al sí, molt pràctics i molt pedagògics, perquè el fet de tenir un Estat o no forma part de la quotidianitat, i crec que això s'ha d'explicar. Si ho fem així, crec que la base per guanyar el referèndum anirà creixent.

"Si, com fan alguns, primer volem fer la revolució, ens costarà molt d'eixamplar res, perquè això empetiteix"

Quan diu que alguns volen "primer fer la revolució" es refereix a la CUP?
Sí, sí. La meva diferència d'idees respecte al PP es abismal, és evident. Però començar la campanya del referèndum, per part de la CUP, empaperant la seu d'un altre partit, això exactament a qui convenç? Per això ho vam condemnar nosaltres i totes les formacions polítiques, perquè aquest no és el registre. El registre ha de ser didàctic, d'arguments, no ha de ser un registre d'empetitir, de fins i tot tensionar. Estic encantada que la gent que pensa que Catalunya no ha de tenir un Estat vagi a votar, això ha de ser així, Això és tenir una salut democràtica extraordinària. El que no pot ser és que alguns, en comptes de treballar per eixamplar el 'sí', treballin perquè els del 'no' s'espantin.

Fa poc vostè va dir que apostava per una Catalunya independent amb exèrcit i integrada a l'OTAN. Creu que això també ajuda a eixamplar la base de l'independentisme?
Crec que sí que ajuda, en el sentit que, quan els ciutadans d'aquests país s'imaginen una futura Catalunya independent se la imaginen com un Estat de ple dret de la UE. Volem formar part de la Unió, volem tenir euro, volem estar a Schengen, volem formar part de les institucions de la governança mundial. No volem ser una causa perduda del món, volem ser un país normal. Hi haurà gent que pensarà d'una altra forma, però, pel que intueixo, aquest sentir és bastant majoritari.

Hi ha qui proposa que el debat sobre l'exèrcit es deixi sense concretar fins tenir una Constitució catalana, entre d'altres coses per no crear divisió.
Com a PDeCAT, defensarem que aquest país formi part de la UE, que formi part de l'OTAN i que tingui un exèrcit. Però no un exèrcit com l'espanyol, que té molt de recursos humans, però que està a la cua en inversions de recerca i ciberseguretat. Un exèrcit punter, que tingui capacitat de ser motor econòmic. Que hi ha exemples de països que no en tenen i els hi funciona? Probablement, però em sembla que n'hi ha molts més que han demostrat que tenir un exèrcit no és dolent, perquè garanteix la seguretat dels seus ciutadans i perquè dóna un missatge que en termes de model de societat per a nosaltres és molt important: que la seguretat ha de ser la primera de les llibertats dels ciutadans. Si no podem garantir als ciutadans un context de seguretat, davants els països externs i també les dificultats internes, doncs aquest país no és viable. Nosaltres ho volem explicar sense complexos, i no creiem que, encara que hi hagi gent que no comparteix aquest plantejament, no es pugui expressar.

"Volem formar part de la Unió Europea, volem tenir euro, volem formar part de les institucions de la governança mundial. No volem ser una causa perduda del món, volem ser un país normal"

Juga algun paper Artur Mas en el Govern actual? Participa en reunions amb el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras?
El 129è president de la Generalitat, evidentment, ha de tenir alguna relació amb el 130è. A Artur Mas li van encarregar que expliqués, a nivell extern, la seva experiència i el procés democràtic que estem vivint. Per tant, i actuant com a ex-president, és un home que políticament té coses a dir. Però, naturalment, els consellers fan la seva feina i el president en actiu és el president Puigdemont. El president Mas va fer un pas al costat i crec que ha trobat el seu encaix de forma exquisida. No hi veig més tema que aquest.

En un futur, s'hi veu vostè mateixa, com a candidata a la presidència? Ii agradaria?
A mi em van encarregar fer un partit, i és el que faig. Ja en tinc prou feina. Tinc un mandat de quatre anys, i no hem trobat cap manual d'instruccions de com es fa un partit. El repte és majúscul i em concentraré en això. I el futur, quan hi arribem, ja l'hi diré.