Dilluns de la setmana passada es coneixia la notícia de l'empresonament de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i de Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Dimarts, però, ja se sabia qui en seria el seu relleu: el periodista Marcel Mauri passaria a ser la nova cara d'Òmnium mentre que l'historiador Agustí Alcoberro representaria l'ANC.

Ambdós qualifiquen els fets de la setmana passada com a "moments difícils i inesperats". De fet, segons Alcoberro "teníem bitllets de tornada per als Jordis perquè estàvem segurs que dormirien a casa". Tot i així, tant Mauri com Alcoberro han assumit els càrrecs de representants de les dues entitats. "El primer que vaig pensar va ser: què li estan fent al meu amic?", explica Mauri, que afegeix que assumida la situació "cal seguir lluitant i, en el meu cas, fer-me càrrec del paper que m'ha tocat".

Alcoberro, un històric de l'independentisme

Agustí Alcoberro, militant independentista i de partits d'esquerra des de molt jove, és també un escriptor i historiador de renom especialitzat en la història de Catalunya. Va ser la seva trajectòria en partits com les Joventuts Revolucionàries Catalanes, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional (PSAN-P) o Independentistes dels Països Catalans el que va avalar el seu paper en l'ANC, fundada l'any 2011 després de la sentència que retallava l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

El dissabte 14 d'octubre, en les eleccions per escollir el vicepresident de l'assemblea, la candidatura d'Alcoberro va ser la guanyadora per una àmplia majoria, imposant-se per més de dos terços a la candidata Àngels Folch. "La lectura que cal fer d'aquesta votació és que l'ANC aposta per una unitat plural, que engloba moltes veus diferents però amb un missatge clar i únic", assegura Alcoberro.

Mauri, política sense partit

D'altra banda, el periodista Marcel Mauri, portaveu d'Òmnium Cultural, explica que "mai he vinculat la meva acció política a la militància a un partit". Tanmateix, a partir de la seva presidència de l'entitat a la ciutat de Badalona, Mauri va treballar en el departament de Comunicació de l'alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú (partit vinculat a Catalunya en Comú). "Es tracta d'un partit d'esquerra i que aposta per la democràcia amb un ambient en què m'he sentit còmode", explica Mauri, que aplaudeix l'actitud de condemna als empresonaments de Sánchez i Cuixart que ha tingut aquest partit. 

Òmnium Cultural, entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1961 i que actualment compta amb més de 70.000 socis, va ser creada per fomentar la cohesió cultural a Catalunya i defensar-ne els drets nacionals. Tot i que va ser clausurada dels anys 1963 a 1967 durant la dictadura franquista, l'entitat va seguir treballant en la clandestinitat. Aquesta és però la primera vegada que un dels seus presidents és empresonat.

Els dos nous representants de les entitats independentistes coincideixen que no tenen por a les conseqüències que els pugui portar els rols que han assumit recentment, tot i que Mauri puntualitza que "veient el que ha passat als nostres companys, no es pot descartar que hi hagi més represàlies d'aquest tipus".

Davant les actuacions polítiques que es preveuen els propers dies, ambdós han coincidit a no fer prediccions i "deixar aquestes decisions al Govern". Han reafirmat però, la seva aposta per l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència i la seva voluntat de seguir mobilitzant-se com han fet fins ara, demanant especialment l'alliberament dels líders de les seves entitats.