Entitats de la societat civil han decidit organitzar,  una dècada després de la concessió del projecte Castor, un judici popular per avançar-se als anys d'impunitat judicial i política que segueixen a aquesta planta d'emmagatzematge de gas, tant marítima com terrestre, que mai ha funcionat a les terres del Sènia i que va provocar l'any 2013 prop d'un miler de terratrèmols durant les proves d'injeccions de gas.

El matí de dissabte, al Col·legi d'Advocats de Barcelona, un tribunal conformat per experts en drets socials i econòmics (Miren Etxezarreta, David Bondia, David Fernàndez, Marco Aparicio i Monica Vargas) ha identificat els responsables dels delictes del projecte Castor: l'empresa ESCAL UGS (participada en un 66% per l'empresa constructora ACS de Florentino Pérez), el Govern espanyol i el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme; i el Banc Europeu d'Inversions (BEI), en aquest últim cas per emetre bons que han permès refinançar un projecte sense cap tipus d'activitat.

El veredicte provisional -ja que la sentència es farà pública a l'estiu-, demana anul·lar la compensació a l'empresa perquè “suposa frau de llei”, prioritzar el pagament d'indemnitzacions a les persones afectades pels danys del projecte, derivar les responsabilitats a l'Administració i desmantellar la plataforma Castor.

El judici, impulsat per organitzacions civils afectades (Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Associació d’Afectats i Afectades per la Plataforma Castor) i per l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), ha fet públics els testimoniatges i peritatges que han esgrimit tots aquells delictes socials, ambientals, de corrupció i endeutament il·legítim comesos pels responsables del projecte fallit.

“Volem posar de manifest la incompetència de les autoritats judicials de casa nostra”, ha explicat a Públic un dels membres del tribunal popular, David Bondia.. El professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UB opina que hi ha “complicitats molt clares entre els poders de l'Estat” i “negligències del poder judicial” que “ningú s'havia atrevit a aixecar”. “El judici vol aplicar el Dret i manifestar que hi ha normes jurídiques que, si s'haguessin aplicat, es revertiria la situació”, ha defensat. El jutjat número 4 de Vinaròs va obrir fa dos anys una causa on s'investiguen els delictes ambientals, però aquest procés judicial pot allargar-se més enllà del 2018 i no identifica cap responsable polític.

Un endeutament il·legítim

El tribunal popular considera tots els actors assenyalats durant el judici com a responsables d'un projecte que va causar un miler de terratrèmols l'any 2013, i se'ls acusa de carregar de forma il·legítima la indemnització del projecte a les factures de gas de la ciutadania des de l'1 de gener de 2016. En total, com han explicat els testimonis, la ciutadania haurà de pagar un deute il·legítim de 3.400 milions d'euros durant els pròxims 30 anys per una infraestructura sense funcionar i amb risc sísmic. Durant el judici, la doctora en Dret Aitana de la Varga Pastor ha denunciat: “No és just que siguem els consumidors els que paguem per una irresponsabilitat de l'Administració pública i dels particulars que han acabat enriquint-se amb Castor”.

El periodista Jordi Marsal, autor del llibre Castor, la bombolla sísmica, fins i tot ha denunciat davant del tribunal i d'un centenar de persones: “Quan paguem la indemnització no només la paguem a la factura del gas, sinó també a la factura de l'electricitat”. Marsal ha reconegut com “l'origen de tots els mals” la clàusula 14 per la qual quedava garantit el pagament del projecte fins i tot en cas de dol o negligència de l'empresa. Una clàusula signada pel ministre socialista Miguel Sebastián, però amb la connivència prèvia dels socialistes Joan Clos i Josè Montilla, i de l'exministre del PP, Rodrigo Rato. “Hi ha responsables polítics, tant socialistes com populars, algú s'ha de fer responsable”, ha denunciat.

Mònica Guiteras, membre de l'ODG, ha reconegut davant del tribunal popular que mentre el pagament del projecte recau sobre la ciutadania “els bonistes europeus [titulars de bons del CEI] no han perdut ni un sol cèntim en aquesta operació”. “L'Administració va tirar endavant un Reial Decret Llei per la indemnització que va contra l'interès general.

Existeix un delicte de mala administració perquè són càrrecs polítics els que estan darrere d'aquestes decisions”, ha afegit. Guiteras ha demanat que la societat civil s'ha d'organitzar per “revertir la indemnització” i recuperar els diners pagats.

Plataforma del projecte Castor davant les costes de Vinaròs (Castelló).

Els danys socials i ambientals

El geòleg Llorenç Planagumà, expert del Centre per la Sostenibilitat Territorial, ha defensat prevaricació mediambiental amb el projecte Castor: “hi havia indicis de risc sísmic”. Al llarg del judici s'ha recordat que l'empresa, amb el vistiplau del Govern espanyol, va rebutjar fer un estudi sísmic. El peritatge ha argumentat la relació d'injeccions de gas a la plataforma Castor amb terratrèmols de risc 4 i 5 l'any 2013. A més, ha defensat, contràriament a la postura del Govern espanyol, que alerta del risc sísmic que comportaria el desmantellament, que “té més risc sísmic deixar la plataforma que no pas treure-la”.

Membres de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sènia (PCDTS) han denunciat els danys socials, psicològics i ambientals sobre les localitats on es localitza Castor, a la zona entre Vinaròs i Alcanar. “La planta terrestre estava a 600 metres d'escoles”, ha defensat Juan Evelio Monfort durant el judici.

I després del judici?

L'objectiu d'aquesta iniciativa popular, segons han explicat els membres del tribunal, és fer arribar la sentència final a les administracions públiques catalanes, de l'Estat espanyol i la UE per demanar accions al poder polític i judicial. A banda d'això, es vol continuar amb la mobilització ciutadana i pressionar per acabar amb l'impunitat que des de fa una dècada acompanya el cas Castor.