Público
Público

Memòria de l'exili republicà amb la vista posada en els refugiats d'avui

Més de 600 persones es traslladen a La Jonquera, al Coll de la Manrella i Argelers de la Marenda per recordar el drama humanitari que es va viure en aquests llocs el febrer de 1939 i manifestar solidaritat amb les víctimes dels actuals desplaçaments forçosos. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Argelers. Jornada en Memòria de l'Exili i la Deportació

ARGELERS DE LA MARENDA. "El seu infortuni, haver lluitat per defensar la democràcia i la República, contra el feixisme". "Home lliure, recorda-ho". Aquestes paraules es poden llegir a la platja d'Argelers i això han fet aquest diumenge: recordar, centenars de persones, convocades per entitats dedicades a la recuperació de la memòria històrica.

En aquestes dates, finals de gener i primers de febrer, ara fa 78 anys, van passar per camins i carreteres del Pirineu català, camí de l'exili, més de mig milió d'homes i dones, amb les seves criatures, la major part de les quals van ser conduïdes cap a camps de concentració com el de la platja d'Argelers, on les condicions de vida eren especialment inhumanes. 

La trobada d'aquest 5 de febrer en aquest camp ha estat un dels actes d'una jornada de record dels republicans exiliats i de presa de consciència sobre el drama humanitari que pateixen les persones de la regió mediterrània avui obligades a buscar refugi a Europa, per poder sobreviure a les guerres, la repressió i la misèria.

Laura Benesey tenia 15 anys quan va anar a Argelers a amb la seva mare. Jorge Rosell en tenia 8. Lluisa Miralles que va passar amb la seva mare a Port Bou i el seu marit deportat a Mauthausen. Ells, com altres supervivents, han tornat avui a Argelers i han explicat experiències d'una infància o d'una adolescència marcades pels bombardejos mentre fugien, l'extrema necessitat, les malalties i per un futur incert; molts obligats a iniciar nova vida en altres països i altres buscant la manera de retornar.

Laura Benesey amb Raül Romeva


La commemoració d'aquells fets ha començat a la Jonquera, on es troba el Museu Memorial de l'Exili (MUME), a la vora d'escenaris significatius de l'èxode republicà, com Más Perxers, on van buscar allotjament els presidents de Catalunya i Euskadi, Lluís Companys i José Antonio Aguirre, al costat de Carles Pi i Sunyer, Mercè Rodoreda, Pau Vila, Joan Oliver, Pompeu Fabra i altres figures de la intel·lectualitat catalana; el poble d'Agullana, que durant unes setmanes va acollir representants del govern i l'exèrcit republicà, així com algunes ambaixades, on hi ha una mostra especialment dedicada a l'exili cultural; Port Bou, on es va refugiar, va morir i es troba enterrat Walter Benjamin; Cotlliure, on es troben les restes mortals d'Antonio Machado; o Elna, on hi ha la maternitat que va posar en funcionament Elisabeth Eidenbenz i on van nèixer centenars de fills de refugiades de la guerra d'Espanya.

Al Coll de la Manrella, on hi ha un monument dedicat al president Companys, centenars de participants a la jornada, acompanyats de representants de les entitats d'exiliats,  d'alcaldes d'un costat i altre del Pirineu i del conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals de la Generalitat, Raül Romeva, han travessat caminant la frontera, per retre homenatge, han dit, "als que ho van haver de fer fugint de la guerra i en record  dels que avui han de superar fronteres pel mateix motiu".

La pluja, el vent i el fred han dificultat el desenvolupament de l'acte a dalt de La Manrella, la qual cosa ha servit una mica per fer presents les condicions de la retirada el mes de febrer del 39, ja que són molts els testimonis que van descriure el patiment dels que s'exiliaven, agreujat per haver de caminar entre el fang, carregats amb el que podien i a molt baixes temperatures.

Casa nostra, casa vostra


"Nosaltres hem estat refugiats i estem al costat de tots els que ho són avui", ha assegurat el conseller, que en les seves paraules adreçades als participants ha recordat la campanya Casa nostra, casa vostra, organitzada per denunciar les actituds de les institucions i governs europeus en relació a qui avui demana refugi i manifestar la voluntat d'acollida de molts sectors socials. "Si no sóm capaços de tractar-los com nosaltres voldriem, haurem fracassat", ha reconegut Romeva a Argelers.

Coll de la Manrella. Memòria de l'Exili


Per manifestar aquesta voluntat d'una manera més clara, els organitzadors de la jornada en Memòria de l'Exili i la Deportació han donat la paraula en aquests actes a una refugiada bosniana, Alma Sahinpasic, i un sirià d'Alep, que es van veure obligats a deixar el seu país com a conseqüencia de les guerres i avui viuen a Catalunya.

Antoine Parras, alcalde d'Argelers de la Marenda, ha reconegut que el 1939 la seva població "va esdevenir el cor d'un dels exilis més importants de la Història contemporània", ha recordat que moltes persones no van sobreviure i que a la vora de 10.000 exiliats que es trobaven en aquest poble van ser deportats als camps de concentració del règim nazi.

"Estem orgullosos de que la Generalitat de Catalunya hagi triat Argelès per celebrar la primera commemoració del Dia Nacional de l'Exili i la Deportació", ha proclamat l'alcalde.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que també s'ha desplaçat aquest diumenge a Argelers, ha parlat de l'acollida que França va donar als exiliats i ha distingit entre els qui col·laboraven amb l'Alemanya nazi, que "consideraven els republicans com a monstres" i "l'altra cara, la solidària, la del Socors Roig i la Maternitat d'Elna".

Forcadell ha tingut, com tots, paraules dedicades als refugiats d'avui: "No ens hem d'aturar fins poder-los acollir".