Público
Público

Més de mitja dotzena de plataformes intenten canalitzar el rebuig a la independència

Tots els moviments han nascut els darrers tres anys i, en funció del cas, s'ubiquen a l'òrbita de PSC, Ciutadans, PP o Unió Democràtica. Més enllà d'una important presència mediàtica, la seva capacitat de mobilització ciutadana ha estat, fins ara, reduïda. 

Membres de Societat Civil Catalana. / EFE

MARC FONT

BARCELONA.- Un exministre del PP, un exministre socialista i un dels fundadors de Ciutadans s'alternaran a la presidència del patronat de ThinkCat, que segons va informar fa uns dies Crónica Global es presentarà properament com un think tank (laboratori d'idees) per combatre l'independentisme. Sempre segons aquesta informació, al capdavant hi haurà l'exministre d'Aznar i expresident del PP a Catalunya, Josep Piqué; l'exministre de Felipe González i dirigent socialista Josep Borrell; i el catedràtic de Dret Constitucional i fundador de Ciutadans Francesc de Carreras.

ThinkCat, que en principi es dedicarà a fer informes, organitzar debats i encarregar estudis, és el nou intent dels partidaris de la unitat d'Espanya d'articular un moviment que contribueixi a fer baixar el suport a la independència de Catalunya. Des que, fonamentalment a partir de 2012, l'independentisme és hegemònic a nivell de carrer i marca l'agenda política catalana, han sorgit més de mitja dotzena de plataformes i organitzacions partidàries de no qüestionar la unitat d'Espanya, la majoria impulsades per persones de l'entorn de PP, PSC, Ciutadans i, darrerament, també Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

La majoria tenen en comú refusar el referèndum com a via de solució del conflicte polític i que, malgrat les notables plataformes mediàtiques que han comptat en alguns casos, han demostrat una capacitat de mobilització més aviat limitada. A partir d'aquí presenten diferències, ja que n'hi ha que defensen clarament el federalisme, mentre que d'altres se situen en l'immobilisme més absolut. Més enllà de la futura ThinkCat, quines són? Les repassem breument.

Societat Civil Catalana (SCC)

Sense cap mena de dubte, és l'entitat que ha aconseguit més ressò mediàtic. Fundada l'abril de 2014, actualment el seu president és el lleidatà Mariano Gomà, mentre que el vicepresident és l'exdiputat de Ciutadans José Domingo. Bona part dels membres de la seva junta col·laboren habitualment en diversos mitjans de comunicació, com l'actual vocal Joaquim Coll, que n'era el vicepresident i és columnista d'El Periódico de Catalunya, o Francesc Moreno, editor del digital Crónica Global.

En la qüestió nacional la seva posició és clara, defensa inqüestionable de la unitat d'Espanya i alineament total i absolut amb PP, Ciutadans i els sectors més immobilistes del PSC -avui clarament majoritaris al partit-. Malgrat la presència de militants socialistes, des de la seva fundació SCC ha basculat clarament cap a la dreta en els seus pronunciaments polítics i, tal com ha documentat el periodista Jordi Borràs, no ha pogut amagar certs vincles amb l'extrema dreta.

Malgrat comptar amb menys d'un centenar de socis, l'entitat ha destacat per l'elevat nombre d'anuncis que ha encarregat a importants mitjans de comunicació. De fet, novament Jordi Borràs va encarregar-se de mostrar l'opacitat dels seus comptes, amb un gruix d'ingressos que prové de donacions privades. Durant un temps, ara ja superat, va intentar jugar la carta de mobilització al carrer de les persones contràries a la independència, en certa manera com a torna de l'ANC, però amb un èxit limitat. La seva major mobilització va ser quan unes 38.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van concentrar-se a la plaça Catalunya de Barcelona el 12 d'octubre de 2014, amb una destacada presència d'elements d'ultradreta i de líders polítics de PP i Ciutadans.

Federalistes d'Esquerres

Si SCC bascula entre el centredreta i la dreta, Federalistes d'Esquerres es posiciona clarament en el centreesquerra i defensa una reforma de la Constitució "que permeti desenvolupar un sistema federal en base als principis de la cooperació, la lleialtat institucional i la solidaritat entre els pobles d’Espanya". A banda, també aposta perquè el model polític i institucional de l'Estat sigui "més democràtic i participatiu", a més de "respectuós de les parts i de la plurinacionalitat d'Espanya".

Nascuda el 2012 -es va presentar en societat el novembre d'aquell any-, actualment compta uns 3.000 socis i el seu president és Joan Botella, degà de la facultat de Ciències Polítiques de la UAB. A diferència de la resta d'entitats d'aquest article, Federalistes d'Esquerra no rebutja el referèndum com a via per decidir el futur polític de Catalunya. A la seva junta hi figuren com a vocals d'honor l'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i el filòsof Manuel Cruz, que en va ser president fins que al maig va renunciar al càrrec per convertir-se en diputat al Congrés pel PSC. A la junta també hi figuren l'exdiputada socialista al Parlament Carme Valls i l'exregidor del mateix partit a Barcelona Francesc Trillas Gené. Més enllà de tribunes diverses a mitjans, la seva tasca s'ha centrat sobretot en l'organització de tertúlies i debats.

Associació Tercera Via

Sorgida el 2014, aquesta entitat advoca per "trobar una sortida realista a l’actual situació de bloqueig en la relació institucional i política de Catalunya amb la resta d’Espanya". I en el seu manifesta fundacional afirma que "volen decidir", però "no per dir si marxem o ens quedem on estem, sinó sobre la base d’allò que no només és possible sinó desitjable i necessari: un acord que renovi profundament el compromís democràtic del conjunt d’Espanya amb Catalunya i de Catalunya amb la resta d’Espanya".

El president de Tercera Via és l'advocat Mario Romeo, també militant del PSC. Entre els adherits al seu manifest hi ha l'escriptora Rosa Regàs, novament l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, el periodista Enric Sopena, l'economista i tertulià Gonzalo Bernardos, la periodista Anna Balletbò i excàrrecs socialistes -el PSC és el partit amb més presència- com Katy Carreras-Moysi, Jordi Pedret, Josep Maria Sala, Josep Maria Reñé o l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu. També hi ha Josep Ramon Bosch, expresident de SCC i antic militant del PP. Fonamentalment, l'entitat s'ha dedicat a impulsar debats i a explicar-se a través de tribunes a mitjans. A més a més, s'ha reunit amb nombrosos càrrecs institucionals, com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, o del Parlament, Carme Forcadell.

Construïm

El març del 2015 va presentar-se a través d'un anunci d'una pàgina a La Vanguardia Construïm, una plataforma impulsada per l'aleshores líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. Volia presentar-se com a «nova política», malgrat comptar amb la signatura de persones de llarga trajectòria, com l'exconseller i activista ultracatòlic Josep Miró i Ardèvol, el professor de l'IESE i exsecretari d'Estat amb Felipe González Alfredo Pastor o el professor d'Esade Carlos Losada. La realitat, però, és que l'activitat de la plataforma ha estat gairebé nul·la i durant el 2016 no se'n va saber res més.

Lliures

El passat octubre va presentar-se la plataforma Lliures, que va néixer amb la voluntat d'ocupar l'espai del catalanisme conservador. Molt crítica amb el procés independentista, advoca per una administració més petita, totalment business friendly. Els seus impulsors són l'exconseller i diputat convergent Antoni Fernández Teixidó, que no va sumar-se al PDECat per la seva aposta independentista, i Roger Montañola, exdiputat d'Unió al Parlament la passada legislatura. A diferència dels altres moviments, Lliures pretén convertir-se en un partit polític, que bascularia entre la política pactista del pujolisme, aparcant qualsevol aposta per l'autodeterminació, i el liberalisme econòmic a ultrança del primer govern de Mas.

La plataforma sorgida d'exmembres de CDC i UDC ha mantingut reunions amb Josep Antoni Duran i Lleida i l'actual líder del partit, Ramon Espadaler, segons ha admès Fernández Teixidó. Unió, però, arrossega un deute colossal, que gairebé amb tota seguretat l'abocarà a la liquidació, fet que pot convertir el projecte de Lliure en una via de sortida pels seus càrrecs.

Portes Oberts del Catalanisme

Abans de l'anunci del think tank de Borrell, Piqué i De Carreras, l'última plataforma contrària a l'independentisme que va presentar-se va ser Portes Obertes del Catalanisme. Va saltar a la llum pública al novembre amb un acte a l'espai Francesca Bonnemaison que va reunir unes 200 persones. L'espai aposta pel "diàleg" i entre els impulsors hi ha l'exlíder del PSC Pere Navarro, l'antic alcalde de Barcelona Jordi Hereu, l'exdiputat del PP Jordi de Juan o l'exdirigent d'Unió Fèlix Riera. Fonamentalment reuneix membres o antics dirigents del PSC i UDC, però també en menor mesura persones provinents del PP o de l'antiga CDC.

Tant Construïm com Tercera Via es presenten com a embrions d'aquesta nova plataforma, fins al punt que un dels seus impulsors és Mario Romeo, president de Tercera Via. A la presentació van assistir-hi l'actual líder del PSC, Miquel Iceta, l'expresident català José Montilla o Josep Antoni Duran i Lleida. Queda clar, doncs, l'orientació ideològica d'una plataforma que tampoc defensa el referèndum per superar l'actual situació política.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?