Público
Público

La mesquita de Nou Barris resisteix la islamofòbia

Després de mesos d'atacs d'extrema dreta i alguns veïns del barri, les entitats del districte barceloní de Nou Barris han aconseguit que les protestes disminueixin i la comunitat superi la islamofòbia

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Interior de la mesquita del carrer Japó de Barcelona | noubarris.net.

- Però aquí poden entrar dones?
- És clar, aquest espai és de tothom.

La resposta surt pacient d'Abdelaziz Elblout, membre de la mesquita de Nou Barris que ha suportat des de cassolades fins que li pengessin xoriços de la persiana d'entrada des d'abans d'obrir les portes. Aquest divendres celebra amb la resta d'entitats veïnals l'obertura d'una mesquita de la qual la comunitat és ja un exemple de resiliència. Les manifestacions islamòfobes se succeeixen diàriament des de fa mesos i, encara que creuen que el pitjor ha passat, un dispositiu de seguretat dels Mossos vigilarà que no tornin a repetir-se episodis de violència amb nazis com els viscuts en els últims temps.

La pregunta la fa María Ángeles, una veïna del carrer Japó, al barri de Prosperitat, on es troba la mesquita. Ella és, sense saber-ho, un exemple de com ha evolucionat la situació. Quan es va assabentar que els musulmans del barri volien obrir allí el seu temple, s'hi va posicionar en contra: "aquest carrer és molt fosc i la idea de trobar-me un munt de barbuts al carrer a la nit no em feia gràcia". En aquesta veïna va calar el discurs de la por al desconegut. "Però després he vist que no fan rebombori, que són tranquils, he parlat amb ells i són simpàtics i ara la meva postura és neutral", diu tranquil·la. Fins i tot acompanya Públic al centre de culte per conèixer-lo, tot i que en la seva opinió "uns quants veïns" li negaran la salutació quan ho sàpiguen.

Una desena de pancartes que resen "mesquita no" als balcons dels tres edificis que són just davant del temple són tota una agressió verbal. "I ara són poques", comenta Lourdes Ponce, de la Xarxa Nou Barris Acull. Les entitats del barri, al costat de la comunitat musulmana, són les grans responsables que el centre pugui obrir les portes i que moltes veïnes com María Ángeles hagin comprovat que els tòpics no són reals i que, encara que no fes falta dir-ho, els musulmans donen tants o tan pocs problemes com qualsevol altre grup social.

Les zones nord i sud de Nou Barris tenen mesquita des de fa anys, però no pas el centre. Els musulmans del barri van decidir el novembre del 2016 començar a organitzar-se i buscar un local on tenir el seu propi espai per resar. S'hi van ajuntar més de 300 persones, compta Elblout. "Quan els sentien parlar o anaven a veure un local, de seguida els deien que no", explica Ponce. El propietari dels baixos en els quals es troba la mesquita ara els va admetre, però apujant-los el lloguer de 450 a 800 euros perquè així "s'assegurava que no tinguessin problemes amb l'escala".

Tot i acceptar l'extorsió, el conflicte va esclatar des del primer dia. Van signar el contracte de lloguer a mitjans de gener del 2017 i van decidir celebrar una reunió amb els veïns de la finca per explicar-los el que anaven a fer. "Un procés que no segueixes quan obres un altre negoci privat, com un bar", aclareix Ponce. "Però necessitem i volem tenir una bona relació", puntualitza Elblout. Encara que hi van anar un tècnic de l'Ajuntament, representants de totes les entitats del barri i la comunitat musulmana explicant que el que volien era tenir un lloc on resar, la resposta dels veïns va ser "no".

En una altra reunió que va organitzar l'Ajuntament amb els cinc blocs "afectats" per l'obertura de la mesquita, Albert Recio, membre de l'Associació de Veïns de Prosperitat, va assenyalar que ningú s'havia queixat d'un altre centre religiós protestant que s'havia obert al barri. La resposta que assegura que li van donar va ser: "però és que no són moros".

Manifestació 'Nou barris per la convivència', al maig del 2017, de suport a la mesquita de Prosperitat i contra els atacs a la mateixa. | Xarxa 9 Barris Acull.

Les demostracions de força, sempre pacífiques, de diferents i molt diversos actors del barri, han aconseguit que a poc a poc es vagi calmant l'ambient a Nou Barris. "És curiós el paper que han exercit en aquest procés els diferents partits polítics", apunta Ponce. El PP, que en un principi hi estava en contra, va acabar signant un comunicat del Consell de Districte defensant la legalitat de la mesquita. Els veïns creuen que es va veure obligat després que fessin aparició partits d'ultradreta com Plataforma per Catalunya o Democracia Nacional. La presència de nazis en les concentracions va portar fins i tot que el capellà de l'església catòlica del barri llegís un manifest de suport a la comunitat musulmana durant el sermó d'una missa.

Parlem de racisme. D'atacs a la llibertat religiosa. De delictes d'odi. Són les principals raons que s'amaguen en denúncies d'aspectes tècnics. Des de les primeres manifestacions, el març de l'any passat amb la mesquita encara en obres, hi ha hagut actituds que creuaven totes les línies vermelles. Primer, les cassolades diàries que duraven més de mitja hora; després, un parell de veïns que les entitats identifiquen com els més radicals van dir que cridarien "els seus amics de Badalona". Els més radicals. I després dels principals enfrontaments amb membres de Democracia Nacional i altres persones d'ideologia nazi, les agressions verbals. Durant aquests mesos, la persiana de la mesquita ha aparegut amb creus cristianes pintades, amb taques de pintura vermella que simulaven sang de porc i fins i tot xoriços penjant de la porta. Els enfrontaments més greus han estat amb gent que no és del barri i que no ha de seguir veient-se en el dia a dia. Vuit persones de Democràcia Nacional ja tenen citacions judicials i alguns veïns han rebut multes per incitació a la violència.

"És una religió de pau"

Els membres de la mesquita i les entitats veïnals mai han pensat a tirar la tovallola. "És una religió de pau", argumenta Hassan Wabr, membre de la mesquita. "Hem demanat al nostre déu molta paciència". Ell i molts altres musulmans del barri han fet un esforç titànic per resoldre els dubtes dels veïns que a la fi s'han atrevit a fer una cosa tan simple com acostar-s'hi i conèixer-los. Un acte que en els temps que corren sembla heroic. També l'Ajuntament va enviar mediadors que responguessin les preguntes dels que tenien por i les organitzacions del barri van reaccionar des del minut u.

La història de la mesquita de Nou Barris no és una excepció, adduint motius tècnics se n'han tancat algunes al Maresme en els últims anys. Però es creia que una gran ciutat com Barcelona se salvaria d'episodis així per la repercussió mediàtica. "Podríem estar davant d'un rebrot", exposa Víctor Pallejà, expert en Món Àrab. Els atemptats de la Rambla i, en general, els ocorreguts a la resta d'Europa en els últims anys, "reforcen una posició ferotge contra la comunitat musulmana i molta gent creu que pot prendre el carrer aprofitant que ja està bastant agitat, reflexiona, "intentant copar espais".

Més que un augment del racisme, Pallejà veu un "rearmament ideològic" d'aquells que ja estaven en contra de la normalització de l'Islam en la nostra societat. És a dir, els racistes i islamòfobs se senten més legitimats i impunes a l'hora d'atacar la comunitat musulmana. En aquest sentit, aquest tipus de "tropa" ha pensat que seria més fàcil atacar Nou Barris que, per exemple, al Raval, on no tenen força i s'enfrontarien a una comunitat molt més organitzada. O almenys en aparença perquè a Nou Barris els veïns han aconseguit guanyar la batalla.

"Rebuig a la llibertat religiosa"

Míriam Hatibi, activista i portaveu de la Fundació Ibn Battuta, sosté que el debat "se centra moltes vegades en coses que no tenen a veure amb el centre de culte, i la gent parla més sobre la presència de l'islam que sobre la mesquita". Així, el centre de culte és el lloc físic en el qual es diposita tot el rebuig a la llibertat religiosa. Critica que un dels cartells que penjava a Nou Barris deia "mesquita no, convivència sí": "el problema d'aquesta persona no és amb la mesquita, és amb l'Islam, com poden apostar per la convivència i oposar-la a la mesquita si són centres completament oberts al barri i als seus veïns, siguin musulmans o no?", s'irrita Hatibi.

Mentre l'obertura d'una església catòlica no suposa cap xoc veïnal perquè la societat ja entén que el cristianisme forma part del país, no succeeix així amb les mesquites "perquè hi ha encara una tendència a pensar que l'Islam ve", assenyala l'activista. "I, és clar, al fet que ve a trencar el que hi ha". Tot i que és optimista sobre el futur, estima que encara hi ha moltíssim per fer i que l'única manera de créixer amb la tolerància implica començar a assumir que els musulmans també són d'aquí. Que el nostre país també és divers en religions. Els que obren les mesquites com la de Nou Barris són d'aquí. Com tots els altres.