Mc Koco caminava per Barcelona fa uns dies i va sentir uns trets. Anava acompanyat d'altres rapers llatinoamericans: tots es van posar contra la paret de manera instintiva, buscant protecció davant les bales. Els van tranquil·litzar: simplement eren uns petards que uns nens havien llançat.

Mc Koco -Ángel Valladares (Hondures)- ho explica rient: "Per a nosaltres el normal són les bales, no els petards". Fan que sí amb el cap altres cantants de hip hop que l'acompanyen, com Diana Avella o Leonard Rentería, de Colòmbia, o La Straw Mc -Yesenia Fuentes- de El Salvador. Tots venen de països amb els índexs de mortalitat més alts del planeta: tots van conèixer el hip hop quan tenien poc més de deu anys. La majoria creuen que els hi va salvar la vida.

"Vaig conèixer el hip hop al carrer, quan tenia deu anys. A casa hi havia violència i masclisme contra la meva mare. El hip hop em va allunyar de les pandillas. Vaig veure com amics meus de tota la vida es mataven entre ells pel fet de ser de pandillas rivals. Realment, al meu país no podria fer el que estic fent ara, asseure'm aquí i parlar sobre les pandillas", explica La Straw Mc, a una taula rodona al Casal de Barri Pou de la Figuera de Barcelona.

També explica que a El Salvador -potser el país més perillós del món junt amb Hondures- la batalla no és només contra la violència de les pandillas, sinó també contra la persecució de les dones que han decidit avortar. "Per avortar et castiguen amb 50 anys de presó; per matar algú, uns 30, i per violar, uns 20. Moltes dones han de fugir del país", lamenta.

Una alternativa a la pistola

Tots ells expliquen que la cultura del hip hop -rapejar, dibuixar grafitis...- pot servir com a camí alternatiu per a nens i adolescents. Saben que no és una solució simplista: molts cops han de fer tallers a barris deixats i violents, a presons o a actes públics massius, on poden acabar sent el punt de mira de la violència.

"A mi em van assassinar el cunyat i vaig haver de fugir amb la família de Buenaventura, la meva ciutat. Però no vull marxar del país. He rebut amenaces per haver-me posicionat a favor del sí al referèndum sobre la pau de Colòmbia. Sé que estic al punt de mira dels paramilitars, que dominen la meva regió. Tinc por que el nou govern em retiri la protecció. Cada dia marxo de casa sense saber si tornaré", explica Rentería.

Per la seva part, Mc Koco explica com un grafiti va poder paralitzar una escena de violència que es produïa repetidament al seu país: "A Hondures, les barras [aficionats de futbol] del Madrid i el Barcelona no són com aquí. Allà es maten, sempre hi ha 4 o 5 assassinats. Vam aconseguir que les dues barras treballessin juntes en un grafiti, aturant la violència. El govern, però, va decidir esborrar el dibuix. És una pena, amb tot el que representava".

Un camí professional

Tots insisteixen en que el hip hop pot treure a la gent de la violència o les drogues, però no només s'ha de limitar a això. S'ha d'oferir un futur professional a la gent que pren aquest camí, no una vida bohèmia en abstracte, que condueix a la precarietat.

"D'acord, els joves deixen els carrers. I llavors què? Hem de formar els joves en una cultura laboral, que es professionalitzin i puguin viure de manera digna. S'ha de formar als joves en els seus drets polítics i en bones condicions laborals. Han de ser artistes però també professionals", insisteix Avella. La cantant colombiana explica que ella va aconseguir entrar a la universitat gràcies al hip hop. Llicenciada en Llengua castellana, ha practicat mètodes educatius de lectura i escriptura per a nens a través d'aquest gènere musical.

"Jo un dia necessitava un flyer per anunciar un dels meus concerts. No tenia per pagar-lo, així que el vaig decidir fer jo. Gràcies a això, a aquestes coses que vaig anar aprenent, ara em dedico professionalment a la publicitat", explica Mc Koco. Tots ells seguiran cantant i treballant en un context on "vestir-se amb flow és ser un pandillero". I continuaran lluitant per revertir aquesta imatge.