Milers de persones s'han manifestat aquest dissabte a València sota el lema 'País Valencià, un país obert', en la qual s'ha commemorat el 25 aniversari de l'assassinat de l'activista antifeixista valencià Guillem Agulló.

La marxa, convocada per Acció Cultural del País Valencià, i a la qual s'han adherit altres organitzacions, sindicats i partits polítics, ha començat a les 18 hores a la plaça de Sant Agustí i ha discorregut sota un intens dispositiu policial. Quan els manifestants s'aproximaven a la delegació del Govern, al carrer Colón, un reduït grup de simpatitzants d'extrema dreta s'ha intentat acostar a la marxa, encara que el cordó policial ho ha impedit.

Manifestació a València en commemoració del 25 d'abril / EUROPA PRESS

A la manifestació han participat representants de plataformes que demanen la llibertat dels presos polítics catalans, que han portat llaços grocs, i representants d'Òmnium Cultural. Alguns manifestants han portat pancartes de solidaritat amb Catalunya i cartells grocs amb les fotos de persones que han estat víctimes d'agressions de l'extrema dreta i de les que es troben exiliades o privades de llibertat, preventivament, per ordre del Tribunal Suprem per la seva implicació en el referèndum d'autodeterminació que va tenir lloc a Catalunya el passat '1 d'Octubre.

Manifestants a València amb cartells contra la repressió política i judicial / EFE

La manifestació ha conclòs en els Jardins de Vivers on l'alcalde de la capital valenciana ha inaugurat el passeig de Guillem Agulló. En aquest punt ha tingut lloc un homenatge al jove assassinat en 1993 i a "totes les víctimes de la intolerància", amb diversos discursos i actuacions musicals dissenyades per a l'ocasió.

L'objectiu de la marxa, ha destacat el president de Acció Cultural, Toni Gisbert, és "respondre a les ideologies d'odi amb un projecte de país obert i plural, que es reconeix en la seva llengua i cultura i que, alhora, és respectuós amb la diversitat que conforma les societats contemporànies"., informa Europa Press. "Ha de ser des del respecte i el diàleg que construïm la convivència i un futur millor", ha destacat.

Gisbert ha apostat per un missatge de "construcció en clau de futur" i de "diàleg" en el 25 aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló.

En la marxa han participat entitats molt diverses a més de la pròpia Acció Cultural. Des de representants de Compromís com la coordinadora del Bloc, Àgueda Micó, i Esquerra Unida, com el diputat Ricardo Sixto, fins a la recentment guardonada amb el premi Guillem Agulló de les Corts Valencianes i presidenta d'Honor de la Plataforma contra la Islamofobia, Amparo Rosel.

En a l'acte han participat, a més dels manifestants, representants de l'Ajuntament de València, com l'alcalde, Joan Ribó, i la tinent d'alcalde, Sandra Gómez.

Així mateix, artistes com Pep Gimeno 'Botifarra', Miquel Gil, Feliu Ventura, Al Tall o Xavi Sarrià, entre uns altres, s'han pujat a un escenari habilitat en els jardins per recordar amb la seva música al jove.

Guillem Agulló, assassinat per la ultradreta

La nit de l'11 d'abril de 1993, Guillem es trobava a Montanejos (Castelló) amb un grup d'amics passant les vacances de Pasqua quan un grup de militants d'extrema dreta de València es va dirigir a ell. Entre tres persones, ho van subjectar perquè Pedro Cuevas li assestés una ganivetada mortal al cor. Després van marxar cridant 'Arriba Espanya'.

L'assassinat d'aquest jove de 18 anys va aixecar una onada d'indignació, que es va traduir en mobilitzacions, manifestacions de denúncia i tot tipus d'actes. També es va constituir una acusació popular formada per diversos col·lectius i organitzacions que es van personar en la causa.

El 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una organització nazi a la Comunitat Valenciana, el Front Antisistema (FAS), que es dedicava a vendre armes prohibides i organitzar "caceres" contra immigrants i militants d'esquerres.

L'anomenada 'Operació Panzer' va permetre detenir a 27 persones, entre elles l'assassí de Guillem Agulló. És per això que diversos organitzacions van decidir fer un pas endavant i van formar la plataforma Acció Popular contra la Impunitat, que reuneix més de 30 organitzacions socials, culturals, polítiques i sindicals.

La plataforma va fer arribar al Congrés i a la Comissió Europea les seves denúncies sobre els "atacs impunes" de l'extrema dreta, com la vintena d'atemptats amb explosius contra ONG i les seves polítiques, agressions contra immigrants, mesquites, i boicots habituals de grups ultres contra actes d'associacions culturals.