Público
Público

Miquel Iceta demana un pacte d'Estat i Montilla reclama eleccions anticipades

El primer secretari del PSC explica a Madrid les mesures que segons ell podrien fer possible l'encaix de Catalunya a l'Estat, mentre que l'ex-president de la Generalitat diu que Puigdemont pot evitar el "xoc de trens", però no explica si al Senat votarà Sí o No a l'aplicació de les mesures que deixaran sense competències el Govern català i el Parlament.

Miquel Iceta, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) durant la seva conferència a Madrid / EFE Paco Campos

La presidenta del Parlament ha convocat el Ple de la cambra legislativa catalana a les 10 h del matí del proper dijous, "pel debat general sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya i els seus possibles efectes", i el mateix dia, a la tarda, és possible que el president Carles Puigdemont  es traslladi a Madrid per explicar al Senat el rebuig de les institucions catalanes a les mesures que, en virtut d'aquest article, vol aplicar el govern espanyol per buidar de competències tant la Generalitat com el Parlament.

A banda de les decisions que ha de prendre el president de la Generalitat sobre l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència i sobre l'eventual convocatòria d'eleccions autonòmiques, les diferents forces prenen i precisen posicions. Els dubtes més seriosos es troben en l'actitud que adoptin finalment els representants dels socialistes catalans.

Sense resoldre aquesta incògnita, Miquel Iceta el que ha fet és proposar un pacte d'Estat per a Catalunya, que resolgui el desafiament que representa l'encaix de Catalunya a la resta de l'Estat espanyol.

No pretenc reclamar cap privilegi, ni trencar la igualtat de drets entre tots els espanyols, ni trencar la sobirania nacional”, ha volgut deixar clar el primer secretari dels socialistes catalans en una conferència pronunciada aquest dimarts a Madrid, en la qual ha insistit en la necessitat de buscar solucions polítiques al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol.​

Un pacte d'Estat, segons ell, que podria conciliar tendències polítiques oposades, però que hauria de reconèixer les característiques singulars de la societat catalana, la seva identitat nacional i la seva vocació d'autogovern.

Miquel Iceta ha assenyalat a més, com a condició d'aquest pacte, la presa de consciència de la necessitat de tenir en compte el conjunt de la societat catalana, d'"acontentar a tots i amb això beneficiar també al conjunt d'Espanya". "Això no va d'acontentar els independentistes, sinó de seduir a una àmplia majoria".

Més en concret, ha parlat de les 46 demandes que va plantejar Carles Puigdemont a Mariano Rajoy, que segons ell la major part són susceptibles d'acord, excepte en la reclamació del referèndum d'autodeterminació.

Ha tornat sobre la conveniència de renegociar el finançament, ha demanat un tracte just amb les inversions en infraestructures i ha entrat de nou en el tema de l'Estatut, també en aspectes que el Tribunal Constitucional va considerar que havien de quedar fora de les competències autonòmiques. 

Ha plantejat un cop més la necessitat de protegir la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya i ho ha fet amb una proposta d'aprovació d'una llei pel reconeixement de la pluralitat lingüística d'Espanya, també als organismes internacionals.

Ha parlat sobre "la importància estratègica i simbòlica de la ciutat de Barcelona, com a gran capital catalana, espanyola i europea" i ha insistit, sense concretar més, en la proposta socialista, favorable a la "reforma federal de la Constitució espanyola”.

La intervenció a Madrid del líder dels socialistes catalans resulta particularment significativa en aquesta setmana, en la qual el Senat analitza i vota sobre la suspensió de facto de l'autogovern català, ja que plana el dubte, no tant sobre què farà el Partit Popular, que té majoria absoluta i sembla decidit a seguir endavant amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, sinó pel que faci definitivament el PSOE, que ha vist de nou les seves files dividides, particularment les del PSC, com a conseqüència del suport anunciat per la seva direcció a les mesures aprovades pel govern de Mariano Rajoy, que buiden de contingut les competències de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.

Montilla no dóna pistes

Durant la mateixa tarda, es prestava especial atenció a la intervenció de l'ex-president de la Generalitat José Montilla a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament, ja que en la seva qualitat de senador, estava citat a comparèixer al costat dels altres senadors designats per la Cambra legislativa catalana.

Senadors designats pel Parlament a la Comissió d'Afers Institucionals

Senadors designats pel Parlament a la Comissió d'Afers Institucionals

Montilla el que ha fet ha estat repartir crítiques gairebé a parts iguals entre el govern del PP i el de Junts pèl Sí, com si tinguessin el mateix grau de responsabilitat en el conflicte, per acabar dient que la solució la té el president Puigdemont, a qui ha demanat que convoqui eleccions, "per patriotisme" i"perquè és imperatiu evitar el xoc de trens", ha dit, sense aclarir si votarà a favor o en contra de l'aplicació de l'article 155.

"La unitat del poble de Catalunya ha deixat d'existir" o "mai s'havia vist un govern segrestat per entitats respectables que no representen a tothom", han estat algunes de les frases més cridaneres de la seva intervenció a la Comissió.

'Autogovern' sota control del PP, des de Madrid

El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, que també és senador per designació parlamentària ha justificat el previsible anunci del seu vot favorable en que, segons ell, la via del 155 és "l'unica manera de garantir l'autogovern de Catalunya".

En nom de C's, el senador Francisco Javier Alegre ha dit que "aplicar la Constitució" a Catalunya "és una obligació", perquè "Puigdemont i Junqueras es troben fora de la llei". Ha anunciat que per tant votarà a favor del 155 i, de la mateixa manera que Montilla, ha demanat la convocatòria d'eleccions autonòmiques, "per tornar la veu als ciutadans", ha dit.

"Parar màquines", demana CSQEP

Sara Vilà, de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), ha proposat "parar màquines" i evitar tant la declaració d'independència (DUI) com l'aplicació del 155. Les mesures aprovades pel govern Rajoy, segons ella, representen un "càstig col·lectiu" per tots els catalans i la DUI no faria res més que empitjorar les coses. "Ningú ha de sortir derrotat ni humiliat", "cal buscar una solució pactada", ha demanat, a més de anunciar el seu "rebuig frontal a l'aplicació de l'article 155".

El Senat, una cambra deslegitimada, segons ERC

Mirella Cortés, d'ERC, ha afirmat que no reconeix cap legitimitat al Senat per decidir sobre el govern de Catalunya i ha denunciat la paradoxa de que unes forces que tenen una representació residual al Parlament puguin decidir sobre el futur de Catalunya a la mal anomenada cambra de representació territorial.

En sentit similar s'ha pronunciat el senador d'ERC Bernat Picornell, que ha recordat les implicacions d'un bon nombre del senadors del PP en casos de corrupció i ha assenyalat que el Senat és una cambra deslegitimada per decidir sobre Catalunya.

'Cop d'Estat vestit de legalitat', segons el PDeCAT

Elisabeth Abad, del PDeCAT, ha dit que el que es vol fer amb l'article 155 és una agressió a la voluntat de tot un poble, que la dissolució del Parlament és un atemptat contra la democràcia, "que representa un cop d'Estat vestit de legalitat" i que votarà 'No' a l'atac la democràcia que representa que la Generalitat estigui en mans d'un govern no elegit.

I Josep Lluis Cleries, també del PDeCAT, ha recordat que les eleccions a Catalunya només les pot convocar el President de la Generalitat, i que Mariano Rajoy no ho és "gràcies a Déu", ha dit.

Ha anunciat un 'No rotund' a l'aprovació de l'aplicació de l'article, perquè limita llibertats fonamentals com les de reunió, expressió i informació i ha dit que no podia entendre que alguns senadors catalans volguessin limitar aquestes llibertats al Parlament.






¿Te ha resultado interesante esta noticia?