Público
Público

Oda a la desobediència de Forcadell, Asens i David Fernàndez

Amb motiu de la presentació de la biografia del considerat 'Gandhi català', Lluís Maria Xirinacs, personalitats de les esquerres catalanes llegeixen el seu llegat com una necessitat d'avançar en una mateixa lluita social i nacional a Catalunya.

Publicidad
Media: 5
Votos: 2
Comentarios:

Carme Forcadell, durant l'acte de record a Xirinacs. LAURA SAFONT

La Plaça Sant Jaume de Barcelona va ser el lloc escollit dimarts a la tarda per presentar la biografia del sacerdot, polític, activista, doctor en filosofia i autor català, Lluís Maria Xirinacs, una dècada després de la seva mort anunciada (va deixar constar en una nota que volia passar els seus últims dies “en soledat i silenci” quan l'estiu del 2007 va ser trobat mort en un bosc del Ripollès). Aquest episodi és un dels molts que conformen la llarga obra biogràfica Xirinacs, el profetisme radical i noviolent (de l'editorial Balasch) redactada per Lluís Busquets i Grabulosa, amic personal i coautor de llibres amb Xirinacs, qui durant l'acte l'ha descrit com el 'Gandhi català' per dedicar la seva vida a denunciar les opressions i reclamar més llibertats, sobretot del poble català.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; el quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens; i l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, han participat en l'acte d'homenatge tot considerant el seu llegat necessari per avançar en les lluites per la sobirania, tant social com nacional, de Catalunya; i recordant-lo com un dels màxims exponents de la desobediència civil després d'una vida marcada per diverses vagues de fam, empresonaments, proclames públiques, marxes pacífiques, difusió de teories globals, entre d'altres, durant l'època del franquisme i la Transició. Fins i tot, com ha explicat l'autor de la biografia, va ser candidat a rebre el Nobel de la Pau l'any 1975.

Com han recordat, Xirinacs va personalitzar la lluita pels drets humans amb mètodes no violents, com la vaga de fam que va encetar l'any 1975 durant 12 hores diàries per demanar a la presó Model l'amnistia dels presos polítics i que va arribar dos anys després, i també la lluita per la defensa de la sobirania de Catalunya que el va portar a reclamar l'any 2000 una Assemblea de Països Catalans a la mateixa Plaça Sant Jaume, una proclama pública que va inspirar dotze anys després la creació de l'actual Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Forcadell, qui va presidir aquesta entitat, ha defensat durant l'acte que la seva lluita va ser “permanent per la llibertat”, tan nacional, política com pels oprimits. Al respecte, ha considerat sobre el moment present: “Al nostre país la llibertat social no es pot deixar d'associar de la llibertat nacional. La nostra llibertat la frena les divisions internes. No es pot aconseguir si no la guanyem per nosaltres mateixos”.

La presidenta del Parlament ha recordat que el seu primer acte “de coherència” va ser rebutjar la dotació econòmica que l'Estat espanyol donava als sacerdots (per la qual cosa es va passar al sacerdoci secular i el va abandonar l'any 1990) i, després de reconèixer una vida dedicada a lluitar per les llibertats, ha defensat: “Les seves demandes van anar un pas endavant respecte de la societat catalana. Es mereix un major coneixement i reconeixement per part del poble català”.

Un referent dels moviments socials

Un altre dels episodis que ha marcat el llegat social de Xirinacs va ser quan l'any 2002 va pronunciar un discurs públic en defensa de la sobirania de les nacions al Fossar de les Moreres que li va valdre ser processat per l'Audiència Nacional espanyola i ingressar, de nou, a presó tres anys després però alliberat el mateix dia gràcies a la pressió popular. És en aquest context on tant David Fernàndez com Jaume Asens el van conèixer, el primer demanant el seu alliberament a peu de carrer i el segon com el seu advocat.

Així ha descrit l'exdiputat de la CUP a Xirinacs: “Parlar de la seva memòria és parlar d'un esperançador futur. Continua sent referent i referència ineludible, especialment pels moviments socials que lluiten per la redemocratització del país”. Sobre aquesta herència pels moviments socials actuals, ha defensat que representa “l'escola de la desobediència civil pacífica”. “És el màxim referent de la desobediència civil”, ha insistit.

Per a Fernàndez, “les seves paraules estan a l'ordre del dia de l'agenda del país” i són “actuals” perquè Xirinacs ja parlava de procés constituent, ruptura democràtica o la necessitat d'una alternativa cooperativista al capitalisme. Sobre el moment actual de Catalunya, Fernàndez ha suposat: “Xirinacs mai demanaria permís ni perdó per demanar un referèndum. Segur que us diria que cadascú el pot fer, el poble”.

Jaume Asens també ha admès que “qui més pot reivindicar-lo és la gent dels moviments socials i de l'esquerra independentista que van estar amb ell”. El tinent d'alcalde a l'Ajuntament ha defensat que Xirinacs “ara estaria content” per molts motius, i ha fet referència a la irrupció de la CUP al Parlament, al 15M, a què una activista de la PAH sigui alcaldessa de Barcelona, pel fi del bipartidisme polític, pel 9N, en definitiva: “Estaria content que Catalunya visqués un procés constituent per construir una República catalana”. “Moltes de les coses que passen són una victòria pòstuma de les seves idees polítiques”, ha considerat.

Asens ha recordat, a més, que Xirinacs -qui va ser senador per Barcelona entre 1977 i 1979- va denunciar que el procés constituent del 78 “es va construir per dalt i no amb el poble”. Per això, segons ell, es va fer incòmode per la classe política. “Va connectar amb la gent que impugnava el règim del 78, amb els moviments socials, i per això es va fer un referent per a ells”, ha explicat, tot assumint la necessitat que va defensar Xirinacs d'imposar límits al poder polític.

L'autor de la biografia, Lluís Busquets, ha demanat als càrrecs públics presents a l'acte que s'aprofiti la demolició de la presó Model per posar el nom de Xirinacs a un dels nous ambients que s'urbanitzaran en el nou espai. “Les generacions futures se sentiran orgulloses del món i de vosaltres”, ha conclòs.