Público
Público

Paco Ibáñez canta de nou al Palau per "combatre la foscor" 

L'artista 'vascolencià català-francès' prepara un recital per a un concert, aquest dimecres, que pretèn que sigui excepcional. "Estem en una cruilla i cal dir prou", afirma el cantautor sempre convençut del poder de la poesia. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Paco Ibáñez.- EFE

BARCELONA. La frase de Gabriel Celaya, tantes vegades cantada per Paco Ibáñez, "Estamos tocando el fondo", és més certa que mai en aquests temps "gairebé obscens, en els quals hi ha 100 gernikas per dia a Alep i ningú protesta", ha dit a Efe el cantautor, que prepara un recital on "cridarà a la revolta".

El concert tindrà lloc aquest dimecres 28 de desembre, a Barcelona, al Palau de la Música Catalana, dins del Festival Mil·lenni, en el que Ibáñez inclourà cançons amb lletres subversives, com "aquell poema de Luis Cernuda que anima a aixecar-se contra els 'vientres sentados' que dominen 'al llarg i ample de la terra' i emeten 'henchidas necedades".

"Aquest no serà un concert més -ha assegurat el músic-, perquè estem en una cruïlla i cal dir ja n'hi ha prou, que fins a aquí hem arribat, n'hi ha prou de futbol i consumisme vulgar que paralitza a la gent i li impedeix reaccionar".

"Cal reaccionar, i qui no reacciona és còmplice", ha sentenciat l'artista, de 82 anys, que porta sis dècades de compromís i lluita, sempre amb la veu i la paraula com a armes.


Com ja és habitual en els concerts del "vascolencià català-francès", com ell es defineix, el recital del Palau de la Música començarà amb el poema de José Agustín Goytisolo "En tiempos de ignominia como ahora" perquè "vivim temps d'ignomínia a escala planetària", adverteix Ibáñez.

Acompanyat de Mario Mas a la guitarra i César Stroscio al bandoneó, l'intèrpret tornarà a pujar a l'escenari del Palau vestit de negre, com sempre, amb la guitarra sobre la seva cama recolzada en el tamboret que va dissenyar per a ell Frederic Amat.

Dempeus, perquè ell "no s'agenolla davant ningú", Paco Ibáñez oferirà una selecció del seu ampli repertori, que és tota una antologia de la poesia en llengua castellana des del segle XVIII fins als nostres dies.

Georges Brassens tampoc acostuma a ser absent en els concerts de Paco Ibáñez, gran admirador del poeta i cantant francès, autor de frases tan belles com "aquell final de 'Le parapluie' que diu 'et je l'ai vue toute petite / Partir gaiement vers mon oubli", recorda l'Ibáñez que va viure la seva joventut exiliat a França.

Una arma carregada de futur


"La bellesa és revolucionària", segons aquest home convençut del poder de la poesia, "no només quan és contundent pel seu contingut polític, sinó també quan parla amb sensibilitat de l'amor o qualsevol altra cosa" perquè, com diu Celaya, "La poesia és una arma carregada de futur".

Els concerts de Paco Ibáñez són llocs "on sentir emocions i agafar forces" per després sortir al carrer i "combatre la foscor", diu l'intèrpret.

La seva ambició és alimentar la sensibilitat dels seus contemporanis perquè "si aconsegueixes emocionar a algú amb una cançó", potser aconsegueixis que surti de la sala "amb una mirada sobre el món més precisa".

El propi Paco Ibáñez viu els seus concerts com un aliment per a l'ànima, tan necessari com l'aliment del cos.

"Els concerts són el meu arròs amb llet", diu el cantant, que a la seva avançada edat no té "per res" previst retirar-se, i li costa entendre, encara que respecta, la decisió de Raimon, que fa poc va anunciar que el proper any abandonarà els escenaris.

Des de la seva casa de Barcelona fa recompte dels seus projectes per a l'any que ve: "un concert a Valladolid, un altre a Castelldefels, el de l'amfiteatre de la Sorbona de París i la reedició de diversos discos que ja us aniré anunciant", conclou.