Público
Público

PRESOS POLÍTICS El Parlament presenta denúncia contra jutges del Suprem per vulnerar els drets dels  diputats empresonats i exiliats

El president del Parlament surt al pas de la disputa entre el govern espanyol i el Tribunal Suprem sobre el possible acostament dels presos i afirma que l'única decisió justa seria l'alliberament dels presos polítics.  

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, en declaracions a TV3 / Televisió de Catalunya

En la defensa dels drets polítics "no podem moure'ns ni un mil·límetre", va dir Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, quan va anunciar que la Cambra catalana presentaria formalment aquest divendres una denúncia contra diversos magistrats del Tribunal Suprem, inclòs Pablo Llarena, per impedir als diputats que estan a la presó exercir els seus drets polítics individuals, i per tant els drets dels ciutadans que representen.

La denúncia s'ha presentat en un moment en què sembla que la preocupació social sobre els presos i preses polítiques catalanes hagi passat de l'exigència d'alliberament a la petició de trasllat a centres penitenciaris catalans.

L'atenció política i mediàtica s'ha centrat, si més no per unes hores, en els missatges contradictoris llançats pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, sobre qui pot decidir quina presó resulta més "convenient" per mantenir privats de llibertat, preventivament, dirigents polítics catalans per la seva implicació en el procés sobiranista.

El president del Parlament ha sortit al pas d'aquesta disputa entre poder executiu i judicial i ha afirmat que "l'única decisió justa seria la llibertat" dels presos polítics.

La denúncia presentada aquest divendres va ser aprovada per la Mesa del Parlament el passat mes d'abril i ha estat redactada pels lletrats de la Cambra i acusa quatre magistrats del Suprem d'haver comès delictes de "detenció il·legal, vulneració de drets fonamentals i prevaricació judicial". Es tracta, concretament, 
del jutge instructor de la causa contra dirigents sobiranistes, Pablo Llarena, i de tres magistrats que integren la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem.

Tots ells han obstruït, segons que ha explicat Torrent, "el normal funcionament de la Cambra legislativa catalana", perquè "han retingut il·legalment diputats" de la mateixa.

 Grande Marlaska i Llarena, desentesos  

Roger Torrent, en declaracions a TV3 ha qualificat de "lamentable" el fet que el ministre Grande-Marlaska, i el jutge Pablo Llarena "es vagin passant la pilota un a un altre" en la qüestió del possible acostament dels dirigents sobiranistes empresonats. Ara "veurem si aquest canvi d'actitud que pregona el PSOE es materialitza en coses concretes", ha afirmat el president del Parlament català.

El jutge Pablo Llarena va recordar que la competència sobre l'acostament de presos preventius, com és el cas dels encausats pel procés sobiranista, no és competència seva, sinó d'Institucions Penitenciàries, és a dir, del Govern espanyol.

I Grande-Marlaska s'ha desentès del tema. Fonts del seu ministeri, consultades per l'agència EFE, han assenyalat que no tenen previst traslladar els dirigents catalans empresonats a centres penitenciaris catalans. Oriol Junqueras,  Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, seguiran doncs privats de libertat a Estremera, Alcalá-Meco i Soto del Real, a centenars de quilòmetres dels seus familiars.

La portaveu del Govern, Isabel Celaá, va afirmar divendres passat que la competència sobre trasllats de presos preventius no és d'Institucions Penitenciàries, sinó del jutge que instrueix el cas, paraules que va confirmar posteriorment el ministre de l'Interior.

Aquest divendres Celaá ha reconegut que la competència és d'institucions penitenciàries, que depèn d'Interior, però s'ha limitat a afirmar que ha d'haver comunicació amb el jutge instructor, per confirmar si ha enllestit diligències, i poder "actuar pel bé de tothom". La ministra, en qualsevol cas, ha afirmat que el tema del possible acostament de presos als seus pobles, catalans o bascos, no ha estat tractat en la reunió d'aquesta setmana.

Grande-Marlaska, en declaracions a Onda Cero, va dir que, quan hi hagi sentència ferma, la competència sobre trasllats serà d'Institucions Penitenciàries, però en el cas dels preventius, es troben a la disposició de l'òrgan judicial que ha dictat la resolució. En qualsevol cas, segons Marlaska, el trasllat "es podria i s'hauria" d'avaluar si el jutge no tingués cap "inconvenient".

L'"habitual", segons Interior, és que el jutge determini en quina presó s'interna als presos preventius perquè estiguin propers a l'òrgan judicial i així facilitar la pràctica de les proves.

Però Llarena va desmentir rotundament al ministre. En un acte dictat aquest dijous, va deixar clar que la competència és d'Institucions Penitenciàries, segons determina la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), el Reglament Penitenciari, la jurisprudència del Tribunal Constitucional i la del Tribunal Suprem.

El magistrat, a més, va negar en el mateix acte la possible sortida en llibertat provisional  del vicepresident destituït pel govern espanyol, Oriol Junqueras, l'ex-presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'ex titular d'Afers Estrangers Raúl Romeva, perquè considera que "el risc de reiteració delictiva" i el "perill de fugida" per part dels encausats encara existeix.

El jutge instructor reitera d'aquesta manera la seva voluntat de mantenir empresonats els dirigents polítics catalans fins que arribi el judici, si més no. El risc de cometre delicte no ha desaparegut, segons ell, pel fet de no formar part de l'actual govern. I pel que fa a una possible "fugida" considera que aquesta temptació augmenta davant una pena d'intens gravamen i més a mesura que s'aproxima el judici

Llarena assenyala a més en el seu darrer acte que altres set implicats en els fets investigats es troben a diferents països d'Europa, i lamenta explícitament no haver trobat "cooperació judicial internacional".

El magistrat del Suprem, no obstant això, va deixar sense efecte les mesures cautelars personals acordades en relació als ex-membres de la Mesa del Parlament processats per desobediència,  Anna Simó, Lluís Corominas, Lluis Guinó i Ramóna Barrufet.


¿Te ha resultado interesante esta noticia?