Público
Público

Independentistes i Comuns rebutgen al Parlament la criminalització dels CDR

JxCat, ERC i la CUP refusen incorporar a l'ordre del dia crear una comissió d'investigació sobre el suposat espionatge de periodistes i polítics per part del Govern, una decisió que indigna tota l'oposició. Aquest divendres el Parlament debatrà, i més que probablement aprovarà, la modificació de la llei de la presidència, per permetre la investidura a distància. Malgrat això, la normativa quedarà anul·lada, perquè el govern espanyol la impugnarà immediatament.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Els membres de la Mesa del Parlament, durant el ple d'aquest dijous | Parlament de Catalunya.

No hi ha govern de la Generalitat, però el Parlament viu un cert retorn a la normalitat aquesta setmana, amb la celebració d'un ple ordinari que culminarà aquest divendres i que ha servit per tornar a evidenciar les àmplies diferències polítiques entre els diversos grups de la cambra. Sempre, òbviament, amb l'excepcionalitat política del moment, amb l'absència d'executiu autonòmic i dirigents polítics independentistes a la presó o l'exili, com a teló de fons. En totes aquelles qüestions més directament vinculades al procés, els grups independentistes han aprofitat la seva majoria per sortir-se amb la seva. A l'espera del debat sobre la reforma de la Llei de la presidència, que es farà divendres, la sessió ha servit per defensar l'actuació dels mitjans públics i denunciar la criminalització dels Comitès de Defensa de la República (CDR), a banda de reclamar informació sobre el desplegament de la llei de renda garantida, aprovada el 20 de juliol de l'any passat.

Els moments més tensos de la sessió, més enllà de la distància abismal a l'hora de valorar i qualificar les actuacions dels CDR, s'han viscut a l'inici. Bàsicament perquè Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han aprofitat la junta de portaveu per rebutjar la proposta de Ciutadans de retirar del ple la proposta de reforma de la Llei de la presidència. La formació que encapçala Inés Arrimadas s'agafava al dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries, que va indicar que la proposta de reforma és inconstitucional. La modificació pretén permetre la investidura a distància d'un candidat. Ara bé, sembla difícil que pugui mantenir-se operativa gaires hores, tenint en compte que el govern espanyol ja té a punt el recurs d'impugnació per enviar-la al Tribunal Constitucional (TC), per torpedinar qualsevol via que obri la porta a la investidura de Carles Puigdemont.

A més a més, la majoria independentista també s'ha aliat per retirar de l'ordre del dia la proposta conjunta de les forces no independentistes –C's, PSC, Comuns i el PP– de crear una comissió d'investigació sobre el suposat espionatge de periodistes i polítics per part del Govern. Els partits independentistes han argumentat raons de forma. En concret, que s'havia decidit posar un límit d'una proposta de resolució per grup per a aquest ple. Les formacions no independentistes, no obstant, han vist motivacions polítiques en la decisió.

Ja dins de l'hemicicle, la sessió ha arrencat amb una proposta de resolució del PP crítica amb l'actuació dels mitjans de la CCMA, que no ha tirar endavant gràcies als vots dels tres grups independentistes, que han comptat amb el suport o l'abstenció dels diputats de Catalunya en Comú Podem en alguns dels punts de la resolució. El ple, per cert, ha estat el segon en què tots els diputats independentistes han pogut emetre el seu vot. Incloent-hi Puigdemont iToni Comín, que l'han delegat –igual que els diputats empresonats Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva– en els portaveus dels seus grups.

Durant el debat, la diputada del PP Andrea Levy ha assegurat que els darrers mesos TV3 i Catalunya Ràdio han actuat d'una manera "sectària" que ha "adulterat! el "debat polític a Catalunya", mentre que Fernando de Páramo, de C's, ha manifestat que TV3 ha actuat de manera "descontrolada" els darrers mesos. JxCat, ERC i la CUP han defensat els mitjans públics catalans, mentre que la diputada d'En Comú Podem Jessica Albiach ha ironitzat sobre la petició del PP, tenint en compte la seva gestió a TVE, Canal 9 o TeleMadrid, que ha citat com a exemples de "manipulació informativa".

Els CDRs al Parlament

Des de fa uns quants mesos els CDR estan en el punt de mira d'una part important dels mitjans estatals, que s'han encarregat de construir el relat per criminalitzar-los . Després que la Fiscalia de l'Audiència Nacional pretengués considerar com a "terrorisme" l'actuació d'aquest moviment, el Parlament ha aprovat una proposta de resolució que denúncia la criminalització dels CDR per part de l'"aparell de l'Estat espanyol". La proposta ha estat presentada conjuntament per la CUP, JxCat i ERC i manifesta que el Parlament considera que la "protesta, les mobilitzacions, la desobediència civil pacífica, resistent i no violenta" una forma d'acció política "absolutament legítima". La resolució ha sumat també els vots de Catalunya en Comú Podem, mentre que C's, PSC i PP s'hi han oposat.

Durant el debat, la diputada de JxCat Mònica Sales ha defensat les accions dels CDR, "un moviment totalment pacífic, perquè a nosaltres no ens trobaran al costat de la violència". Rubén Wagensberg, d'ERC, ha anat més enllà i ha considerar que no s'hauria de debatre sobre la "criminalització" dels CDR, perquè això seria com debatre "si és legítim o no mobilitzar-se", quan "en una democràcia no s'ha de posar mai en dubte, perquè sinó s'estaria posant en dubte la democràcia". Pel diputat republicà, el que volen els grups del 155, és simplement "reprimir el moviment".

Maria Sirvent, de la CUP, ha afegit que és la "potència transformadora dels CDR" el que explica que s'hagi iniciat una "campanya de criminalització per part de l'Estat que disfressen de terrorisme formes de lluita no violenta i que són motor de canvi i transformació social". També s'ha mostrat crític amb el relat que vincula els CDR amb violència el diputat de Catalunya en Comú Podem Joan Josep Nuet, per a qui les accions del moviment són "pacífiques i no violentes". "Els CDR són una part de la llarga cua de gent que se la persegueix pel que diu i el que pensa, com cantants, pintors o escriptors", ha denunciat Nuet ha denunciat,per afegir "quan es criminalitzen aquestes persones es criminalitzen drets i llibertats de tots".

La interpretació dels altres tres grups ha estat radicalment diferent. Per al líder del PP, Xavier García Albiol, no és cert que els CDR siguin pacífics. "Qualsevol diria que estem parlant d'un moviment idíl·lic i que són persones inofensives. El relat que ens volen fer arribar es que són personatges inofensius, com si haguessin sortit d'un conte de fades, i en canvi, mostra la cara mes intransigent i degradada de l'independentisme", ha afirmat. Des de Ciutadans, Sonia Sierra, ha assegurat que ells condemnen "atacs de tot tipus de violència", però ha dedicat gran part de la seva intervenció a carregar contra els docents catalans i en defensar els alumnes de Sant Andreu de la Barca que, segons la interpretació del seu partit, han estat humiliats.

A més a més, el ple també ha aprovat una proposta de resolució de Catalunya en Comú – Podem que demana al Departament de Treball, Afers Socials i Família que faciliti al Parlament informació sobre el desplegament de la llei de la renda garantida de ciutadania. Tot i matisos diverses sobre de qui és la responsabilitat, bona part de les intervencions han posat l'accent en destacar que l'absència de govern de la Generalitat no permet desplegar la normativa. La majoria dels punts de la resolució s'han aprovat per unanimitat, si bé en alguns aspectes els grups d'ERC i JxCat s'han abstingut o oposat.