Público
Público

PLURILINGÜISME VALÈNCIA Marzà: 'Qui va als jutjats a aturar decisions polítiques està trencant la sobirania popular'

El conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana creu en el plurilingüisme "perquè millorarà el coneixement de les llengües". Malgrat la suspensió judicial del decret, defensa el seu model "més enllà de si es un decret o el que siga"

Publicidad
Media: 1
Votos: 1
Comentarios:

Vicent Marzà, conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana. FOTO: Paco Beltrán

Vicent Marzà va néixer a Castelló de la Plana fa ara 34 anys. Diplomat en Magisteri per la Universitat Jaume I, especialitat d'anglès i francès, té un màster en lideratge de la transformació socioeducativa per la Universitat Ramon Llull. Membre de Compromís, des del 2015 és el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, un càrrec en el que es troba com peix en l'aigua. Les seues decisions no han estat exemptes de polèmica i la seva tasca diària s'ha traslladat als jutjats on la Diputació d'Alacant, governada pel PP, ha recorregut el decret de plurilingüisme, mentre centres privats han fet el mateix amb la supressió dels concerts educatius de Batxillerat. La seva intenció és una reforma en profunditat del model educatiu. Conscient que el conflicte no va a parar, té clar el seu objectiu, que els estudiants dominin tres llengües sense passar per caixa.

Després de dos anys al front de la Conselleria quin es el seu balanç?

El fem positiu sense ser triomfalistes. Estem contents en les millores que hem pogut introduir millorant el dia a dia de la gent amb 300.000 xiquets que tenen banc de llibres, 4.000 mestres més contractats, que estiguen en disposició de baixar les taxes universitaries un 15 per cent, que haja augmentat el consum cultural i que s'estiguen generant més empreses. Hem augmentat un 163 per cent el presupost en arts escèniques... Hi ha uns indicadors que han millorat. Estem contents en tant que hem aconseguit en millorar la vida del dia a dia de la gent. Sense triomfalismes perquè ni ha moltes coses a millorar. Quan vam arribar teniem una situació nefasta després de 20 anys de polítiques totalment contra els interessos dels valencians i de les valencianes, només a favor dels interessos particulars d'alguna gent, i això no es pot revertir en dos anys. Estem contents, perquè havíem d'entrar també a trencar el marc de com es feien les coses. No hem vingut a maquillar el sistema sino a transformar-lo i aixó passa per no fugir de certs debats. 

La xarxa de llibres va ser la primera de les seves mesures, va ser difícil d'implantar?

És una d'aquelles qüestions que alguna gent qüestionava. Estàvem plenament convençuts que s'havia de fer, i si ho feiem ho havíem de fer al principi per a que estiguera la gestió consolidada en els següents cursos. Enguany hem destinat 29 milions d' euros per la reposició de llibres, per tant ja s'estan ajustant les dificultats tècniques i administratives. L'objectiu s'està assolint, que les famílies tinguen banc de llibres, que no hi haja ningú que tinga vergonya de dir-li al professor que no pot pagar els llibres al seu fill i per tant que tinguem aquest instrument a l'abast del conjunt de la ciutadania. Es difícil de gestionar un canvi com aquest, però no ens arruguem. 

Quina és la situació de cara a l'inici de curs, amb el decret de plurilingüisme?

"Tothom domina el castellà, només el 30 per cent de la població valenciana, el valencià; i no arriba al sis per cent, l'anglès"

L' objectiu és que tots els alumnes de veritat i d'una vegada per totes dominen el valencià, el castellà i l'anglès. Això no ha passat fins ara. Tothom domina el castellà, només el 30 per cent de la població valenciana, el valencià; i no arriba al sis per cent, l'anglès. Pert tant, és una irresponsabilitat total continuar el que s'està fent fins ara. Sabíem que podíem generar confrontacions i dificultats. I hem anat al que ens diuen el experts que s' ha de fer. Amb un objectiu, que és dominar aquestes tres llengües i de forma efectiva. El fonament pedagògic és tot i el procediment jurìdic també ha passat tots el procediments que toca. És un decret ben fet i no implica contradicció jurídica ni pedagògica.

Què  ha passat amb el decret?

Alguna gent que no ha tingut suficient força per decidir el Govern, quan perd les eleccions se'n va al jutjat per intentar recuperar-les. No té sentit , la política l'han de fer els que tenen una legitimitat i, per tant, popular, és a dir, la gent ha votat per a fer uns canvis i respectant la legalitat, sinó no tindríem l'informe favorable del Consell Jurídic, ni el de l'Advocacia, ni hi hauria un escrit de la Fiscalia que diu que no es vulnera cap dret fonamental. Pensem que hi ha qui està tractant de portar el caos portan-lo tot als tribunals, com el PP i la dreta, per a evitar que es vegi que ells no han fet absolutament res per a que els xiquets aprenguin les tres llengües, que són totalment incapaçós de donar una solució, no ens han dit que volen, no hi ha una alternativa. Volen derivar-ho tot a un entramat de recursos.

Pensa que el PP vol ressuscitar la batalla de la llengua?

El PP torna a demostrar, i la dreta en general, que es dediquen a rescatar fantasmes, nosaltres a rescatar persones, a millorar la vida de la gent. No està tenint el resultat que ells voldrien, i això es veu en les votacions que han fet els centres educatius, el 98 per cent de centres educatius han decidit per majories de dos terços en el consell escolar, quin era el programa amb el que volien estar.

És significatiu que el PP de la Diputació d'Alacant presenti un recurs després de saber el resultat, va contra la voluntat popular de les famílies. El plurilinguisme millorarà el coneixement de les llengües, i tots serem més plurilingües, segur. Siga en un instrument siga en un altre, més enllà de si es un decret o un altre o el que siga. Tenim els recursos suficients per a que els xiquets aprenguin, eixe és el nostre objectiu i això es vetllar per l'interés general. Una paraula que repeteixen molt és el xantatge lingüìstic. Xantatge és que per aprende anglès t'hagis de pagar una acadèmia privada, nosaltres volem que en el sistema públic es puga aprendre anglès, castellà i valencià sense passar per caixa. És una confrontació de models. 

El poder judicial es fica al poder executiu?

Vicent Marzà. FOTO: Paco Beltrán

No compartim les resolucions que han hagut perquè estem legitimats per a fer els canvis que hem fet i sobretot perquè el procediment ha estat plenament d'acord amb la legislació. Jo només recordo l'ordre de plurilingüisme del PP, no va respectar la negociació col·lectiva que és prescriptiva, no va fer reunió amb els sindicats per a fer eixa ordre i no es va paralitzar cautelarment, tot i que es va demanar per algun sindicat i van dir que no calia parar-ho quan en el procediment no s'havia respectat. Va ser quan anaren a altres instàncies quan li van donar la raó a eixe sindicat. Perquè diem això? Perquè nosaltres hem de defensar la nostra posició perquè és legítima, està plenament justificada, pedagògicament evidentment, i jurídicament, i si no compartim el que determinades sales determinen nosaltres ho recorrem, respectant el que diuen. Nosaltres som de complir la legalitat. Des que va haver una mesura cautelar l'estem aplicant, això no vol dir que estiguem d'acord amb ella.

Doncs que va passar a l'inici de curs?

Nosaltres el que estem defensant és que les aplicacions que hem fet d'eixa mesura cautelar ja estan tenint uns efectes, però tot allò que està vigent, pel que fa a l'ordenació de l'inici del curs, els centres educatius tenen les nostres instruccions. Que deixe el PP ja de posar por als mestres i professors, els responsables som nosaltres, el secretari autonòmic i jo mateix. Hem dit "nosaltres som els responsables" i som els que enviem les ordres per a que el centres educatius estiguen trànquils, que els canvis que hagi d' haver som nosaltres els que els hem de donar, però de moment no és necessari més enllà dels que ja hem executat. Hem canviat per exemple els criteris per a un curs de formació per marxar a l'estranger i no tenim en compte ja el decret de plurilingüisme.

El Tribunal Superior de Justícia ha demanat els noms dels responsables.

"La normalitat en els centres educatius continuarà i qui preserva eixa normalitat és la Generalitat"

EL TSJ ens va demanar qui son els responsables d'executar la sentència i hem dit que som nosaltres, perquè som els responsables polítics. Complim el que diga el jutge, no compartim el fons i per això ho recòrrem. La normalitat en els centres educatius continuarà i qui preserva eixa normalitat i els interessos generals son els competents, que és la Generalitat i no els partits polítics que intenten generar un caos que no hi ha.

Seguirà endavant amb el decret?

El que fem és seguir endavant per l'aposta pel plurilingüisme i en tot allò que nosaltres tenim clar que ajuda a que els xiquets i xiquetes millorem l'aprenentatge de llengües. El que diem és: si l'instrument es paralitza, nosaltres no podem continuar aplicant eixe instrument de la manera que s'haguera fet sino s'haguera paralitzat i això ho estem fent. No estem per exemple desenvolupant el decret, no estem anant més enllà del que ja s'havia fet abans de la paralització cautelar. Ara, el que no pot dir ningú és que tot allò que s'hagi fet, s'hagi de repetir. Ha estat plenament vigent el decret mentre s'han anat prenent decisions... Els centres educatius han d'estar tranquils, perquè tenen les instruccions molt clares, que si a algú li han de demanar responsabilitats, és a nosaltres i el que han de fer és educar a eixos xiquets. I les famílies han d'estar tranquil·les també tot i el que diu el PP.

Un altre front judicial son el concerts educatius que han recorregut diferents col·legis...

El que nosaltres el tenim claríssim és que els diners públics son sagrats, costen molt de pagar pel conjunt de la ciutadania i han de servir per ser gestionats de forma eficient i això implica que el servei públic d'educació ha de ser públic. I si necessitem més servei i no ho podem fer des del públic, per la nefasta planificació anterior perquè no s'ha invertit, perquè no s'han construït escoles e instituts, haurem de concertar determinats serveis per a que eixa oferta estiga. El que no pot ser de cap manera és que doblem l'oferta ja existent, destinant més recurssos públics, que això és el que han fet, amb el batxillerat, perquè no és habitual que estiguin concertats de forma generalitzada, és on va anar més enllà el PP. Nosaltres diem: s'ha acabat el concert, perquè s'ha acabat per termini i només tindràn concerts aquells que siguin necessaris. El que no podem fer és concertar a tot el que ho demane, perquè és gestionar de forma ineficient. 

Però els tribunals els han donat la raó.

"Si en teoria s'està fent un servei sense ànim de lucre, difícilment es pot tenir mig milió d'euros en caixa per a pagar"

Els tribunals no els han donat la raó, el que han fet és dir no està clar el fons de la qüestió, però en cas que acabaren donant la raó a la administració, els centres haurien de tornar els diners del concert, per tant demanen al centre que avançe eixes quantitats, algun d'ells fins a mig milió d'euros. Quan avançen eixe mig milió d'euros ja podrem paralitzar cautelarment per a estudiar el fons. M'estranya que uns centres educatius que fins ara han estat dient que els diners de l'administració no eren suficients i que estaven demanant a les seves famílies que pagaren, cosa que no s'ha de fer, perquè tenen recursos i es via concerts, de cop siguen capaços de tindre mig milió d' euros... Doncs igual si que havia un marge de benefici en el que estavan fent... Ens ha de fer reflexionar a tots, perquè si en teoria s'està fent un servei sense ànim de lucre, difícilment es pot tenir mig milió d'euros en caixa per a pagar.

Amb la situació dels interins va prendre alguna mesura per evitar que 1.200 es quedin sense treball?

Hi ha dues qüestions. Una més concreta que deriva d'una ordre que fa el PP a demanda d'alguns dels sindicats i en voluntat del govern anterior. Es signa el 2013 i diu que en setembre de 2017 tota la gent que estiga a la borsa ha de tindre una titulació de valencià per poder donar valencià en el conjunt de centres. Estem d'acord en el que és va fer. D'això fa quatre anys i en eixos quatre anys han tingut temps per a traure eixe títol. En quatre anys un és pot traure una carrera, en quatre anys un és pot traure la capacitació, i més sabent que la necessita per a continuar treballant. L'ordre diu que tota persona que no tinga la titulació s'expulsa de la borsa i que mai més pot tornar a treballar. Nosaltres que hem fet? Dels dos anys que portem hem multiplicat el cursos, hem ofert cursos per a que la gent es forme per a que puga traure el títol, i ara mateix hi ha un curs extraordinari pera que puguin treure el títol. No els expulsem de la borsa. Els desactivem. Quan tingan el títol tornaràn a la mateixa posició de la borsa. No estem tirant gent al carrer. Son persones que han tingut quatre anys. Hi ha gent que està per baix de la borsa, que ha fet l'esforç i s'ha tret el títol. Hem trobat el punt que és just.

Hi ha hagut suficient oferta? La crítica que fan es que molts han anat a la privada pagant 1.000 euros pel títol?

Nosaltres hem fet cursos. Al poc d' entrar, a la privada li enviarem un requeriment per a que adaptaren el professorat que teníen. Al mateix temps hem fet més cursos i molt més exàmens lliures. Han tingut oportunitats. Hi ha oferta i l'hem augmentada. Les universitats públiques també. Eixa mancança ara ja no hi és. No estem en la situació d'abans, que quasi es veien abocats a la privada. Ara hem fet una oferta d'ocupació ampla, són 13.000 places d' oposició. Seguirem necessitant vora 6.000 plaçes d' interins. Els que guanyin una oposicio la tindràn, els que malauradament no pugan entrar seguiran tenint feina a les borses. Hi ha espai per a la gent que està i per a la gent que vé de fora. Hem lluitat amb el Ministeri, no fa cas a una reivindicació històrica de canviar el mòdel d'oposició, l'accés al cos és competència estatal, no és just , no s'han plantejat canviar. Allò lògic seria que els que estan dins del sistema no haurien de competir amb els que estan fora. 

S'ha sentit com un espàrring els darrers dos anys?

"Hem de canviar el sistema transformant-lo des de l' arrel, i això passa per fer els canvis que estem fent"

Més que spàrring, si un ve a transformar la situació d'arrel, cert establishment i certs poders i privilegis adquirits no van a reaccionar bé. Des del punt de vista polític ho pot esperar, el que també veig és que evidentment hem tingut molta notorietat pública perquè hem plantejat eixes qüestions. Afectem al futur de la societat. Hem tingut un model educatiu que ha reproduït les desigualtats. Els xiquets que venien de famílies pobres acabaven tenint titulacions molt baixes i treballs molt precaris. No podem continuar fent això i hem de canviar el sistema transformant-lo des de l' arrel, i això passa per fer els canvis que estem fent i per tocar certs equilibris que ningu s'havia atrevit a fer. Començàrem en Xarxa llibres, va a haver un revolt de certa gent que estava en contra, hi ha 10.000 persones més amb beques i millors condicions d'accés. Un no ha de fugir dels debats si en el fons sap que podem explicar-ho tot.

Ja en clau personal, quin llibre està llegint?

L'últim de Carles Capdevila, La vida que aprenc. Son reflexions que fa al voltant de la vida, de l'educació.

Quin tipus de música li agrada?

Escolte tot tipus de música. M'agrada molt Aspencat, bàsicament escolte música en valencià i música francesa per alló d'haver estudiat allà. Tinc connexió cultural amb França. Escolto música antiga, actual, contemporània... de tot.

Un lloc per perdre's?

Si ho dic vindrà gent... M'agrada perdre'm a la montanya. El Penyagolosa es d 'on vinc, on naix la nostra muntanya màgica. M'agrada anar als Pirineus, fer alpinisme i molta muntanya, que ajuda a pensar, a mirar lluny i estar tranquil un mateix també.