Público
Público

PRESOS POLÍTICS 'Presos Polítics', a Lleida: l'art com a reparació històrica simbòlica

La inauguració de l'obra 'Presos Polítics a l'Espanya Contemporània' al Museu de Lleida ha estat envoltada de polèmica amb les esbroncades que s'ha endut l'alcalde de la ciutat per part d'alguns assistents a l'acte que l'han titllat de "feixista" i de culpable de la marxa de les obres de Sixena

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Inauguració de l'obra 'Presos Polítics', aquest dijous al Museu de Lleida. Mònica Mombiela

Expectació màxima i cues de gent a l'entrada de la sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida per poder ser els primers, aquest dimecres a la tarda, a veure l'obra censurada fa dues setmanes a Madrid. Només han passat quinze dies de la polèmica que va provocar la retirada de la sèrie fotogràfica Presos Polítics a l'Espanya Contemporània a la fira Arco i ara ha arribat a Lleida. Tothom que es va quedar amb les ganes de poder gaudir d'aquesta obra de Santiago Sierra la pot visitar per primer cop al museu lleidatà.

La inauguració no ha estat exempta de polèmica. No només pel significat de l'obra que s'hi exhibia sinó també per alguns convidats que no han estat massa ben rebuts d'entrada. A les sis en punt s'iniciava l'acte institucional amb la presència de més de 200 persones de les diferents entitats lleidatanes, i encapçalat pel director del Museu, Josep Giralt, el propietari de l'obra i empresari lleidatà, Tatxo Benet, i els patrons del museu, entre ells l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. Fins a aquí tot correcte.

Giralt ha començat agraint el gest de Tatxo Benet de portar l'obra fins a la capital de Ponent, i ha explicat que "d'entrada em va semblar molt bé la proposta però hem hagut de fer mans i mànigues per canviar tota la programació prevista fins a l'any vinent per encabir-la". Tot i així el director del Museu de Lleida creu que oportunitats com aquesta "s'han d'aprofitar al màxim perquè faran que ens visiti molta gent".

Quan el propietari de Presos Polítics ha pres la paraula ho ha fet amb un discurs molt punyent i compromès on ha criticat durament el paper de l'ajuntament en tot el procés que ha viscut l'equipament cultural. "Aquesta ciutat ha sofert especialment la humiliació i se li han posat en qüestió les llicències culturals i lingüístiques per part de la principal institució de la ciutat", ha sentenciat Benet i ha provocat que tot l'auditori present esclatés amb aplaudiments i xiulets davant la serena presència del paer en cap, Àngel Ros. Les referències polítiques i l'aplicació del 155 han estat el leitmotiv de la resta de parlaments fins que ha arribat el torn de paraula de Ros. En aquell moment desenes de persones presents a la sala han començat a xiular i escridassar a l'alcalde, que no podia fer-se sentir entre la multitud. Ha estat Tatxo Benet qui ha hagut de demanar als assistents que no coartessin la llibertat d'expressió de Ros però ha estat bastant difícil escoltar les paraules del paer en cap. Després de ressaltar la grandesa del Museu com un "espai de llibertat" i de demanar respecte cap a la seva persona, ha tancat el seu discurs entre esbroncades. Tot seguit ha hagut de ser escortat fins al seu vehicle oficial, ja que a fora del Museu l'esperaven més ciutadans amb pancartes i xiulets que no han parat d'increpar-lo, dient-li "feixista" i culpant-lo de la marxa de les obres cap a Sixena.

Un clam a la llibertat dels presos polítics

Les 24 imatges amb retrats pixelats d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, entre d'altres, es poden veure a la sala d'exposicions temporals del centre d'art lleidatà fins al proper 22 d'abril. Es fa per exprés desig del propietari d'aquest conjunt de fotografies, l'empresari lleidatà Tatxo Benet, que va adquirir l'obra per 80.000 euros, tot just unes hores abans que saltés la polèmica de la censura. Benet ha explicat abans de la inauguració que "no vaig comprar l'obra amb cap intenció concreta, perquè quan la vaig adquirir no tenia ni idea que l'obra seria censurada". Un cop es va saber, l'empresari de Ponent arran de la petició d'un familiar va decidir que es podia exposar a Lleida. "Una persona de la meua família em va suggerir que la portéssim al museu de Lleida que va patir la intervenció policial de l'11 de desembre i a mi em va semblar una gran idea, ja que les imatges d'aquell dia em van causar una gran commoció" recorda Tatxo Benet. "Crec que va ser un cop molt fort per l'autoestima dels lleidatans. Si aquesta exposició serveix com una mena de reparació simbòlica, jo ja em sentiré satisfet".

L'empresari lleidatà ha estat acompanyat dels representants institucionals de Ponent, com l'alcalde de la ciutat Àngel Ros que ha deixat clar que en tot moment li va semblar "un error que es treiessin les obres d'ARCO" i ha recordat que "l'ajuntament de Lleida va oferir al propietari de les obres que si volia estava a la seva disposició el centre audiovisual Magical, ja que les podem qualificar dins l'àmbit de Visual Art". També ha opinat la presidenta del grup municipal del PP a Lleida, Dolors López que creu que se li està donant molt ressò mediàtic a una mostra que "fa una denúncia política però només des d'una determinada ideologia que no compartim".

Qui no ha vingut a Lleida és l'autor de les imatges, l'artista madrileny Santiago Sierra, que ja va anunciar la setmana passada que volia allunyar-se del primer pla públic i "deixar que el conjunt fotogràfic faci el seu propi recorregut".

La mostra serà itinerant

Després de Lleida, Barcelona. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ja ha anunciat en un comunicat que la polèmica sèrie fotogràfica Presos polítics a l'Espanya contemporània s'exhibirà en aquest espai cultural de la capital catalana a la primavera. Segurament serà just després de veure's al Museu de Lleida (del 7 de març fins al 22 d'abril). El propietari de l'obra també ha anunciat que "viatjarà a d'altres ciutats catalanes o espanyoles que m'ho han demanat i que estan en una llista". D'entre elles, destaquen Madrid o bé el País Vasc.