Cosa ben estranya: els senyors diputats arriben al Parlament com si fos una jornada normal, encara que tothom sap que no ho és. La il·lusió, però, s'ha esvaït aviat: el ple, que havia de començar a les deu, s'ajorna una hora. Als passadissos es discuteixen les esmenes de la CUP, Ciutadans presenta una petició de reconsideració que la Mesa del Parlament desestima. Xivarri i corredisses dels periodistes. A les onze i vint es reprèn la sessió. El president del Parlament, Roger Torrent, saluda: "Bon dia als diputats i diputades que són aquí i als que no poden ser aquí". I anuncia que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han delegat el seu vot en Jordi Turull i Marta Rovira, respectivament.

El primer ple de la legislatura venia precedit, com els darrers de l'anterior, d'interès i polèmica. Aquest dijous es presentaven quatre propostes de resolució: de Catalunya En Comú Podem, del PSC, de Junts per Catalunya (JxCat) i de Ciutadans (C's). Cadascuna tenia un nom diferent, però totes tenien un denominador comú: servir com a desllorigador de la situació actual. Els socialistes parlaven d'una resolució "per l'acord i el canvi"; Ciutadans, de "desbloqueig de la situació de crisi institucional i política"; els comuns, de "restabliment de l'autogovern, la sobirania del Parlament i el desbloqueig"; i els juntaires, de "restitució de les institucions catalanes".

Sense sorpreses, la majoria independentista al Parlament ha acabat votant a favor de la resolució de JxCat i ha reconegut la legitimitat de Puigdemont. El procés independentista avança i entra així en una nova fase.

Catalunya En Comú Podem: "El país no pot esperar més"

Al seu inici, els diputats de C's Carlos Carrizosa y José María Espejo-Saavedra han intentat torpedinar la sessió. "La reconsideració de Ciutadans és sobre uns acords que la Mesa no ha admès", els ha recordat Torrent. Després d'això, el líder de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, ha pogut prendre la paraula. "Finalment comencem un debat polític", ha celebrat, i s'ha adreçat a Carrizosa i Espejo-Saavedra per acusar-los d'haver muntar un cop més un "espectacle" que "no beneficia ningú".

Domènech ha recordat "l'aspiració de Catalunya al seu autogovern", cosa "que neix de les aspiracions del poble de Catalunya", i ha lamentat que ara mateix hi hagi "més debats de partit, que de país", en referència a les negociacions entre JxCat i ERC per arribar a un acord de govern. "No ens portin a més bloqueigs", ha advertit. Segons Domènech, ara "cal començar a caminar per superar la situació actual". "El país no pot esperar més", ha reblat abans d'insistir que "ja s'han acabat els fulls de ruta".

Al seu torn, Miquel Iceta ha demanat que corrin els temps i la cambra pugui iniciar la seva activitat legislativa en matèria de sanitat o drets socials. "Se segueix aplicant el 155 perquè no hi ha govern", ha assegurat Iceta, per a qui "la paràlisi política genera inestabilitat", afectant els ciutadans, particularment els més econòmicament febles. El polític socialista ha criticat les negociacions entre JxCat i ERC per ser "a porta tancada". També per les incerteses que genera: "A dia d'avui no sabem quants presidents tindrem", ha afegit. Iceta ha qualificat de "broma" la possibilitat d'un govern a Bèlgica, ha parlat de presidents de "veritat" i de "fireta" i fins i tot no ha descartat la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions. Per a Iceta, aquestes propostes de "constituir una institucionalitat paral·lela" no poden substituir ni al govern ni al Parlament a Catalunya i "està abocada al fracàs".

"És obvi que la via unilateral ha fracassat", ha sentenciat el socialista. Aquesta "ha tingut enormes costos", perquè, entre d'altres, "no hi havia res preparat" després de la declaració d'independència. "No hi ha un mandat democràtic per la independència, que tampoc podria reeixir de manera unilateral i il·legal", ha insistit Iceta, per a qui el "respecte" i la "reconciliació" haurien de presidir aquesta legislatura. Finalment ha demanat un acord per avançar en l'autogovern de Catalunya abans d'anunciar que el seu partit votaria les resolucions dels comuns i C's, però no la de JxCat.

La resolució de JxCat, "punt de partida del projecte republicà"

El diputat de JxCat Quim Torra ha començat recordant que al ple "no hi són tots els diputats" i apuntant que "a alguns ja els està bé" aquesta situació. Ha criticat la resposta del govern espanyol, que ha descrit com a "despotisme gens il·lustrat" dins d'una "deriva autoritària". Madrid, ha seguit, ha mostrat "les seves més cares més fosques" i ha creat "un clima de terror irrespirable". La resolució presentada avui per JxCat "és el punt de partida del projecte republicà". "Reafirmem el nostre compromís amb el diàleg" i "serem lleials a la voluntat dels catalans expressada a les urnes", ha afegit. Torra ha lamentat "des de la repressió policial fins a l'ús pervers de les instàncies judicials", i ha anunciat que "es farà justícia". El diputat juntaire ha aprofitat el seu torn de paraula per mostrar solidaritat cap a tots els encausats en diversos processos judicials i defensar l'escola catalana. "Ningú no ens farà callar", ha assegurat. "La causa de la República catalana és justa i honorable", ha declarat al final de la seva intervenció, abans d'agrair el vot favorable a la resolució.

La líder de C's, Inés Arrimadas, en un discurs en castellà, ha reivindicat que la primera sessió de la legislatura s'ha celebrat gràcies al seu partit. La intervenció de la cap de l'oposició ha estat especialment dura: "No tenen ni full de ruta ni futur", ha afirmat. I ha afegit afirmacions com que "s'han passat tant de frenada, se'ls ha vist tant el llautó, que han despertat la Catalunya silenciada", que el president del Parlament "és la versió 2.0 de Forcadell", que el procés "és insofrible" i serà "recordat com un malson", o que els independentistes "s'han gastat els diners en coses que no serveixen per res". "Quant de temps mantindran aquesta ficció, farsa, mentida, que no es creuen ni vostès?", s'ha preguntat. Arrimadas ha criticat igualment Carles Puigdemont i Anna Gabriel per haver-se refugiat a Bèlgica i Suïssa. I ha pronosticat que Catalunya continuarà sent una comunitat autónoma d'Espanya dintre de "deu, quinze o vint anys".

En una línia semblant s'ha expressat el president del PP català, Xavier Garcia-Albiol, que ha fet la meitat del seu discurs en castellà. Després d'agrair a Ciutadans la convocatòria del ple -i abans de criticar-los per "voler guanyar però no gvernar" en referència al fet que no hagin intentat optar a la investidura-, ha dit que s'ha tractat d'un "premi de consolació parlamentària" perquè no hi ha a qui adreçar-se en una situació de "desgovern". Carregant les tintes, ha dit que el procés ha estat "surrealista" i "rocambolesc", i que una part de la població viu satisfeta "en un autoengany", mentre la majoria independentista –que "és parlamentària però no social" i lliura una "guerra santa" contra l'Estat– està instal·lada en "el dia de la marmota". En el tram final del seu discurs ha defensat el paper del govern espanyol: "No oblidem que tot ha estat simbòlic perquè l'Estat ho ha impedit".

"Quan nosaltres retrocedim una passa, l'Estat n'avança dues"

"El nostre projecte és un projecte de prosperitat, esperança i progrés", ha assegurat en la seva intervenció la republicana Marta Rovira. La secretaria general d'ERC també ha començat recordant els polítics presos, i igualment ha recordat que l'independentisme va fer front el 21-D a "les eleccions més adverses". Com altres diputats, ha defensat el llegat de l'1-O, que "ens queda per sempre", i la proclamació de la República catalana, descrita com "un projecte de prosperitat, d’igualtat d’oportunitats, d’esperança i de progrés". Del 155, Rovira ha dit que "ha escapçat el Govern i és un cop contra les institucions catalanes que està afectant la salut pública i la renda garantida". "Amb el 155 es volen carregar els grans consensos de país i els fonaments d’aquest sol poble que hem construït entre tots", ha afegit. Rovira ha admès no obstant que "massa vegades hem tractat la ciutadania amb paternalisme i ha estat un error". "Una societat capaç de defensar les urnes com ho va fer l’1-O", ha continuat, "és prou madura per entendre la complexitat, els obstacles i la diferència de perspectives".

"Hem arribat a final de cicle", ha sentenciat al seu torn el portaveu de la CUP Carles Riera. Tot i haver criticat les "polítiques recentralitzadores" i l'activació del 155 per part de l'Estat, que ha qualificat de "cop d'estat", el diputat cupaire també ha apuntat contra JxCat i ERC per haver obviat "la presa de poder republicà en termes de poder ppular". Riera ha volgut recordar que "ni l'Estat espanyol ni la Unió Europea" van voler obrir en el seu moment un diàleg amb la Generalitat i, adreçant-se tant a JxS com a ERC, ha dit que "van desactivar" el moviment popular indpeendentista. "Quan nosaltres retrocedim una passa, l'Estat avança dues", ha advertit, i encara ha afegit que "desdir-se del camí fet és una de les pitjors polítiques antirepressives que poden fer-se", perquè enforteix l'Estat i afebleix el republicanisme. Riera ha conclós demanant que es materialitzi la República i es posi en marxa el procés constituent. "Avui hau"desdir-se del camí fet és una de les pitjors polítiques antirepressives que poden fer-se"ríem d'estar parlant de la restitució de la República" i no de les institucions, ha afirmat.