Nou gir dels esdeveniments d'ençà la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. El servei de premsa del Tribunal de l'Estat Federat de Schleswing-Holstein, amb seu a Kiel, ha fet públic aquest dimarts un comunicat en què assenyala que la jutgessa que va dictar que el president cessat ha de continuar detingut mentre es resol la seva extradició valora que "el contingut de l'ordre de detenció europea ofereix indicis que l'entrega de la persona buscada podria ser considerada improcedent". La forma condicional del verb és aquí clau: el caràcter improcedent de l'ordre de detenció de Puigdemont depèn de l'estudi detallat que porti a terme el Tribunal de Schleswig-Holstein de les acusacions contra ell, atès que el delicte de rebel·lió no existeix a Alemanya i els magistrats haurien d'analitzar si el d'alta traïció, que sí que contempla el codi penal del país, n'és equiparable.

Tanmateix, cal recordar que el de rebel·lió no és l'únic càrrec que s'imputa a Puigdemont. El setmanari Der Spiegel ha entrevistat el l professor Martin Heger de la Universitat Humboldt de Berlín, descrit com un dels majors experts en dret penal del país. Segons explica Heger, Alemanya acabarà extradint Puigdemont acollint-se a la base legal, ja que fins i tot si es desestima el delicte de rebel·lió encara restaria el de malversació de fons públics, que Alemanya no podria obviar. En el cas que les autoritats alemanyes decideixin no extradir Puigdemont, "aleshores és un home lliure: podria viatjar per tota la Unió Europea, on vulgui, o podria romandre a Alemanya".

L'agència de notícies Reuters va consultar un altre jurista alemany, Nikolas Gazeas, qui va respondre de manera molt semblant a la de Heger. "Si el tribunal dictamina que una extradició únicament seria legítima per a certs delictes individuals, aleshores tindrà un impacte en el procediment penal a Espanya perquè la llei d'extradició internacional es basa en el principi de l'especialitat que estableix que només els delictes pels quals el delinqüent va ser extraditat poden ser jutjats", ha explicat Gazeas. "Si un tribunal alemany dictamina que la rebel·lió no és un delicte extraditable, això significaria, si el govern alemany està d'acord amb la sentència i els seus efectes, que Puigdemont no podria ser acusat de rebel·lió a Espanya i només dels delictes pels quals va ser extraditat", afegia al precisar que "això seria probablement el delicte de malversació, una ofensa amb un rang de sentència molt més baix i que no està en el focus principal d'Espanya."

Puigdemont va declarar "amb calma i correcció"

Segons ha relatat a NDR –la radiotelevisió pública per al nord d'Alemanya– el fiscal general de l'estat federat de Schleswig-Holstein, Georg Güntje, Carles Puigdemont va transmetre "una impressió de calma i correcció durant la declaració del dilluns" i va presentar ell mateix les objeccions a la seva extradició. El mitjà afegeix que si les autoritats alemanyes decideixen finalment entregar Puigdemont a Espanya, aquest tindrà la possibilitat de presentar una apel·lació al Tribunal Constitucional alemany de Karlsruhe per posar fi al procés d'extradició o, com a mínim, endarrerir-lo, així com de presentar una sol·licitud d'asil polític.
Un procés en qualsevol dels casos que podria durar mesos i fins i tot superar els seixanta dies que proporcionen la majoria de mitjans de comunicació espanyols i catalans. El periodista Ralf Streck recorda aquest dimarts des de les pàgines de Telepolis que per a l'extradició del membre d'ETA Tomas Elgorriaga Kunze, detingut el 2014 a Friburg, es va necessitar un any, i que el país que va sol·licitar aleshores l'extradició no va ser Espanya sinó França, que compta amb un sistema judicial amb una millor imatge internacional que no pas l'espanyol, segons precisa. En aquest sentit, el fet que Puigdemont tingui un perfil polític molt més alt fa l'extradició encara més complicada en termes polítics.

D'esdevenir-se aquest últim escenari, segons apunten alguns mitjans alemanys hi hauria el temps suficient perquè els partits independentistes es posin d'acord per convocar un ple al Parlament de Catalunya i investir Puigdemont president, portant la qüestió de la independència en una dimensió, la internacional, en la qual fins ara no havia entrat com ho ha fet des del passat diumenge.