El Pacte Nacional pel Referèndum acaba la seva tasca amb una demostració de força. I de convocatòria. I amb un missatge clar i rotund: que els catalans volen celebrar un referèndum sobre la independència perquè "som nació, perquè així ho hem decidit la majoria". I que aquest referèndum no és una reivindicació independentista, sinó "democràtica".

Així s'ha expressat aquest divendres el portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, en l'acte central (i final) de la iniciativa que encapçala. Un acte celebrat en un Palau de Congressos de Catalunya ple a vessar, en què aquesta ha presentat en públic les "més de 500.000 signatures" de suport a la celebració del referèndum que ha recollit en els darrers tres mesos, i l'adhesió de més de 4.000 entitats.

En un breu i milimètricament estudiat discurs, Elena ha situat clarament el subjecte de la sobirania quan ha proclamat que "som nació perquè així ho sentim la majoria dels catalans", i que per aquest mateix motiu volen celebrar el referèndum, amb el consens "d'un 80% dels catalans". Unes paraules que suposen en certa manera una resposta a la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, que aquest mateix divendres havia emplaçat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a presentar al Congrés la seva proposta de referèndum.

Una invitació que situa la sobirania sobre aquesta qüestió al Parlament espanyol, i que Puigdemont -que dilluns pronuncia una conferència a Madrid- ja havia respost afirmant que acudiria a l'hemicicle només si prèviament hi ha un acord amb el govern de Mariano Rajoy, per "no fer un Ibarretxe".

Elena, en un discurs no tant adreçat a les bases sobiranistes convençudes com dirigit a captar nous suports, així com a pressionar el govern central i els partits espanyols, ha negat un dels arguments preferits dels qui s'oposen a celebrar un referèndum, que és que aquest "divideix". "Això no va d'independència, això va de democràcia", ha assenyalat en el seu discurs, puntualitzant que aquest fet és "el que més incomoda els contraris al referèndum". "Els que diuen que el referèndum divideix son justament els que parlen d'uns i d'altres", ha asseverat, a la vegada que proclamava que la reivindicació del referèndum també pertany a aquells que hi votarien 'no' a la independència.

"Vivim una revolta democràtica, també una revolta dels que volen votar no", ha firmat Elena. Que ha insistit que "el 'sí' i el 'no' no divideixen", i que el que divideix, en canvi, és tractar els catalans "com a menors d'edat".

En la mateixa línia -flanquejat de la resta de membres de l'executiva del Pacte Nacional, i amb presència entre el públic de la plana major de la política catalana, incloent-hi el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i representants de tots els partits que defensen el referèndum-, Elena ha interpel·lat el Govern central per demanar-lo que "es tregui la bena dels ulls" i "negociï", així com s'ha adreçat a "l'Espanya moderna" per demanar-li el seu suport.

Una imatge de l'acte, celebrat al Palau de Congressos. EFE / QUIQUE GARCÍA

Un discurs, el d'Elena, que estat interromput amb crits de "votarem". I que ha rebut una sonora ovació en la seva frase final, quan ha proclamat que Catalunya és un país "divers", i "amb diversitat de llengües", però que "sempre, sempre sempre, som i serem un sol poble".

"Independència", el mot absent

L'acte, en què no s'ha pronunciat ni un sol cop la paraula "independència" -excepte a l'inici, quan el públic ha saludat amb crits independentistes l'entrada a la sala de Carme Forcadell-, ha tingut de rerefons l'oferta-repte de Santamaría, respecte a la qual s'han pronunciat altres partits. Pels Comuns, el seu líder parlamentari a Madrid, Xavier Domènech, s'ha mostrat a favor que Puigdemont defensi el referèndum a Madrid, perquè "s'han d'aprofitar tots els escenaris". Ara bé, en conversa amb periodistes ha matisat que aquesta "mà estesa" no s'adiu amb la "judicialització" del procés. Des de la CUP, en canvi, l'exdiputat Quim Arrufat ha considerat que la proposta de Santamaría "no té entitat", i ha recordat que els partits catalans ja van demanar "fa tres anys" al Congrés celebrar el referèndum.

L'acte, perfectament coreografiat, ha seguit un impecable crescendo en les seves intervencions. Començant per un vídeo amb suports d'algunes de les moltes entitats que donen suport al referèndum, seguint amb intervencions -des de la platea- de representants de gents gran, estudiants o nouvinguts, i amb parlaments -des de l'escenari- de convidats vip del món de la cultura, com l'escriptora Bet Olid, el veterà cineasta Pere Portabella i el poeta granadí Luis García Montero, que s'ha guanyat una atronadora ovació quan ha proclamat -en castellà-, que "vostès tenen dret a decidir el seu futur democràticament".

Suports internacionals

Després de mostrar els suports al referèndum des de la resta de l'Estat, personalitzats en Garcia Montero, el crescendo ha seguit amb els suports internacionals, en forma de vídeo amb imatges de les 40 personalitats d'arreu del mon que han signat el manifest "Let catalans vote", entre les quals els premis Nobel Rigoberta Menchu, Dario Fo, o Adolfo Pérez Esquivel, o noms del mon de la cultura com el critic Harold Bloom, els escriptors Antonio Lobo Antunes o Andrea Camilleri, el cineasta Ken Loach, la històrica activista pels drets dels afroamericans Angela Davis, l'exfutbolista Johan Cruyff -el més aplaudit- o l'actor Viggo Mortensen. Personalitats, algunes d'elles ja desaparegudes -com Fo y Cruyff-, i és que el manifest es va presentar el 2014.

No hi ha faltat tampoc la música, amb el Canto a la Libertad de José Antonio Labordeta com a moment més aplaudit. Ni els cartells, amb què els assistents a l'acte han proclamat que volen votar "perquè és el meu dret" i "perquè sóc demòcrata", en doble versió catalana i castellana. Uns cartells que han mostrat en el moment que els polítics de primera línia assistents a l'acte han pujat a l'escenari a fer-se la foto de família. I que els han mostrat mirant no pas als representants polítics, sinó girats cap a les càmeres de la premsa.