Público
Público

PROTECCIÓ JURÍDICA Persones migrants a Europa convoquen un tribunal del poble per demanar justícia

Barcelona acollirà al desembre la primera audiència del Tribunal Permanent dels Pobles, que per primera vegada es proposa jutjar la violació amb impunitat dels drets humans d'aquest col·lectiu i demana la seva protecció jurídica

Publicidad
Media: 5
Votos: 1
Comentarios:

Presentació del Tribunal Permanent dels Pobles, ahir a Barcelona. / FOTOMOVIMIENTO

Per què hi ha tantes persones desaparegudes a Europa? Per què moren en el seu intent d'arribar al continent? I, sobretot, per què la justícia europea no fa res per impedir-ho? Aquestes són algunes de les preguntes que afecten, i també es fan, les persones migrants i refugiades que s'han vist durant dècades -i sobretot recentment- forçades a marxar dels seus països d'origen i que s'han trobat amb un mur d'expulsió i violació sistemàtica dels seus drets quan el destí és algun dels estats de la Unió Europea. Aquesta constatació ha provocat que els mateixos pobles migrants hagin decidit proveir-se d'una eina pròpia en defensa dels seus drets humans, anomenada Tribunal Permanent dels Pobles (TPP), per poder demanar i accedir a la justícia.

Gianni Tognoni: "Aquesta sessió suposa un nou camí per les persones migrades que no són reconegudes com a poble perquè no tenen protegits els seus drets".

Barcelona ha estat la ciutat escollida per presentar aquest dissabte aquest tribunal de caràcter internacional i popular que per primera vegada es proposa jutjar la violació amb impunitat dels drets humans de persones migrants i refugiades. “El TPP serveix per donar visibilitat a les persones migrants com a subjectes de drets i no com a víctimes”, ha explicat Gianni Tognoni, secretari general del Tribunal Permanent dels Pobles, i ha argumentat sobre l'acte: “Aquesta sessió suposa un nou camí per les persones migrades que no són reconegudes com a poble perquè no tenen protegits els seus drets. Estan fora del dret internacional, de l'atenció dels estats”. L'objectiu: acabar amb “un intolerable crim de la humanitat”.

En aquest cas, s'ha decidit convocar el TPP arran d'una crida internacional de centenars d'associacions en defensa dels drets humans, entre les que van començar la Transnacional Migrant Platform Europe (TMP-E), el Centre Filipí. ACATHII i el Transnational Institute. La ciutat catalana ha celebrat la presentació del TPP a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona perquè, com ha explicat una de les membres de les organitzacions convocants Jara Henar (Stop Mare Mortum) a Públic, Barcelona alberga una gran comunitat filipina que ha participat activament en la crida al Tribunal. A més, serà la ciutat on se celebrarà la primera audiència del TPP prevista per desembre del 2017 amb el propòsit d'aconseguir reaccions judicials.

Per a què serveixen aquest tipus de tribunals?

Com han explicat els seus convocants al llarg de la jornada de presentació, aquest TPP és un tribunal d'opinió que vol garantir els drets del poble dels migrants quan els estats i la comunitat internacional els vulneren. Tognoni ha recordat que es tracta d'una “eina dels pobles per defensar-se al llarg de la història quan no són subjectes de drets”. Aquest tipus de tribunals van començar a convocar-se l'any 1979, amb molta incidència a l'Amèrica Llatina, i ja ha celebrat 40 sessions arreu del món amb sentències que després han provocat respostes de la comunitat internacional.

Presentació del Tribunal Permanent dels Pobles, ahir a Barcelona. / FOTOMOVIMIENTO

Les organitzacions convocants han defensat la seva utilitat per visibilitzar els casos de violació de drets d'aquestes persones, buscar responsabilitats en governs i corporacions, i demanar l'accés a la justícia. Jille Belisario, de la TMP-E, ha defensat el TPP “com un espai de resistència per retornar la dignitat a les persones migrants”.

Federico Pacheco, de la Coordinadora Europea de Via Campesina, l'ha defensat per protegir els drets “de les persones campesines expulsades per les multinacionals” i “per incidir en les institucions a tots els nivells”. Jara Henar, de Stop Mare Mortum, per aconseguir “vies legals i segures d'entrada”; i David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans a Catalunya, ha recordat que “l'essència dels drets és pel fet de ser persones” i que, per tant, “la solidaritat és un deure jurídic”. El representant del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Lamine Sarr, ha estat un dels més aplaudits en recordar que és la Llei d'estrangeria la que els aboca a fer una feina il·legal, i ha demanat la seva derogació.

Les acusacions i els testimonis

Al llarg de la sessió del TPP, davant de centenars de persones a l'Aula Magna de la UB, s'ha presentat la part de l'acusació formada per diversos activistes i juristes, i tot un seguit de testimonis que han explicat els seus casos de violació dels drets humans en relació a les causes dels desplaçaments forçats, la vulneració de drets del trànsit, les fronteres i l'acollida. Tot això sota la vulneració afegida a les persones migrants per qüestió de gènere, diversitat sexual i infància. El jutjat del TPP, format per personalitats de renom internacional, ha recollit totes les acusacions de cara a l'audiència del desembre. Entre els jutges, es trobaven Leticia Gutiérrez (Mèxic), Jennifer Chiriga (Sud-àfrica) i Carlos Beristain (País Basc).

Beatriz Plaza Escrivà: “El 100% de les dones migrants que arriben a Europa han patit algun tipus de violència”.

Una de les acusacions formulades per Beatriz Plaza Escrivà (Plataforma Ongi Etorri Errefuxiaturak) en relació als drets de les dones migrades ha donat pas als testimonis de dones com Kadhija Najlaoui, de la Reclaiming Migrant Domestic Workers Rights Campaign del Regne Unit, que ha explicat els abusos i les discriminacions que pateixen les treballadores domèstiques migrants a Europa. “S'han de fer canvis legals perquè les treballadores migrants estiguin lliures de l'explotació i puguin tenir drets”, ha defensat.

Una altra dona representant de l'organització de les persones migrants africanes ha colpit amb el seu testimoni com a lluitadora contra la mutilació genital femenina. “Les dones estem sotmeses a una triple discriminació: dones, migrants i perspectiva de gènere. Exigim la visibilització i empoderament de les dones”, ha demanat entre aplaudiments. Com ha recordat Plaza Escrivà segons dades de l'ACNUR, “el 100% de les dones migrants que arriben a Europa han patit algun tipus de violència”.

L'acusació en defensa dels drets dels menors i joves migrants, exercida per Luciano Banchio (Espacio del Inmigrante), també ha donat testimoni a dues joves com Fatima Zouir, qui ha denunciat la violència institucional que pateixen els menors en territori d'acollida, i Nemel Reyes, de l'Associació Filipina de Joves Migrants. Banchio ha demanat el TPP per jutjar la violació dels drets dels infants migrants tant en el trànsit com en el país d'acollida.

Contra l’Europa Fortalesa

Helena Maleno, de Caminando Fronteras, ha participat com acusació davant la vulneració de drets en el desplaçament migratori i ha sigut contundent contra el negoci de la UE amb les fronteres: “Les fronteres són espais de negoci per les empreses de guerra. Són espais de guerra on es fan detencions selectives i hi ha una invisibilització de les víctimes, que no les busca ningú, només les seves famílies. Només la indústria de la guerra deixa passar als que seran esclaus”, ha denunciat. La seva acusació ha comptat amb el testimoni de Mussie Zerai, fundador de l'Agència Habeshia, que dóna assistència a demandants d'asil i qui ha fet suport directe al Mediterrani.

L'acusació de Brid Brennan, del Transnational Institute, ha donat pas a les denúncies contra un model corporatiu global que sobreviu a base de l'explotació de les persones migrades. “El repte del TPP ha de ser combatre la impunitat de les grans transnacionals”, ha demanat. “La lluita no és només dels migrants, és del 99% de la població mundial contra un sistema que afavoreix a l'1% amb més riquesa”, ha denunciat també la jutgessa mexicana.

Els centenars de convocants del TPP sobre les violacions amb impunitat dels drets humans de les persones migrants i refugiades han demanat sumar-hi a més actors de l'estat espanyol, però també dels països d'origen i destí, per arribar a l'Audiència de finals d'any i a una segona el 2018 amb encara més persones implicades.