El president Carles Puigdemont té plantejats escenaris alternatius de resposta a la decisió del govern espanyol de suspendre l'autogovern de Catalunya, però de moment no explicita els seus propòsits.

En joc es troba la possible convocatòria d'eleccions anticipades, la proclamació de la independència, la combinació d'una i altra opció i l'eventual moratòria per a l'aplicació de l'article 155 que pogués establir el Senat i que alguns polítics plantegen com a escenari desitjable.

Alguns dirigents socialistes, que han vist aparèixer serioses discrepàncies dins del partit sobre l'anunciada suspensió de facto de l'autogovern de Catalunya, han afirmat que si Puigdemont convoqués eleccions, l'aplicació de l'article 155 no tindria sentit.

Diferents ministres del govern del PP però, entre ells els de Justícia, Rafael Catalá, i el d'Interior, Juan Ignacio Zoido, han afirmat que en cap cas la crida a les urnes aturaria la tramitació de l'article.

Possible compareixença al Senat

El govern de la Generalitat assenyala que la decisió que es prengui dependrà del que acordin les forces polítiques que avui li donen suport. Serà una resposta política, però no es coneix en quin moment es donarà.

El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha assegurat aquest dimarts que el president Puigdemont, té la "voluntat" d'anar al Senat per explicar el seu rebuig a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Vol anar, però "sembla que hi ha la voluntat que això no sigui possible", ha afirmat Turull després de la reunió del Consell Executiu de la Generalitat

El president del Senat, Pío García-Escudero, ha remès un burofax al President Puigdemont, en el qual li comunica el termini per presentar al·legacions a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i el convida a defensar-les personalment a la Cambra.

L'escrit ha estat remès aquest mateix dimarts al matí a Puigdemont després de la reunió de la Junta de Portaveus del Senat i de la sessió constitutiva de la comissió "ad hoc" creada per tramitar les mesures que el Govern vol aplicar a l'empara d'aquest article.

García-Escudero li comunica que disposa fins al dijous a les 10,00 hores per presentar "tots els antecedents, dades i al·legacions consideri pertinents" ia designar, "si ho estima procedent", a la persona "que assumeixi la representació a aquests efectes" , d'acord amb l'article 189 del Reglament.

També li explica que la Mesa d'aquesta comissió conjunta "ha manifestat el seu criteri favorable a que Vostra Excel·lència, si ho considera oportú, pugui intervenir en la mateixa", això sí, en la sessió convocada pel mateix dijous a les 17,00 hores, i sempre d'acord amb el reglament de la Cambra.

De la mateixa manera, li recorda que la Junta de Portaveus del Senat ha manifestat aquest dimarts el seu criteri favorable per a que "pugui intervenir" si ho creu convenient a la sessió plenària que el proper divendres 27, a partir de les 10,00 hores, abordarà el debat i votació de les mesures proposades per l'Executiu a partir del dictamen que la vigília emeti la comissió creada des d'avui amb aquest propòsit.

Pío García-Escudero adjunta al seu escrit un document amb les mesures proposades pel Govern, entre les quals figura la destitució del propi Puigdemont i de tot el seu Govern, i que per posar-se en marxa necessiten del suport de la majoria absoluta del Senat, una cosa que l'Executiu té garantit amb el suport del PP, PSOE i Ciutadans

L'escenari "més negatiu", segons la CUP

Per a la CUP, l'opció d'una convocatòria anticipada a les urnes els sembla l'escenari "més negatiu possible". Els seus dirigents han afirmat que tenen constància que aquesta possibilitat es troba sobre la taula del govern de la Generalitat, i per aquest motiu han volgut enviar "un missatge a Junts pel Sí i al president Puigdemont", advertint que el Govern i el Parlament han d'assumir i proclamar allò que el poble ja va votar l'1 d'octubre, es a dir: "declaració d'independència, proclamació de la República i inici del procés constituent".

El regidor de Vic Joan Coma i el diputat Carles Riera han constatat  que "altres actors rellevants, del PSC i del PSOE, donen suport a la convocatòria d'eleccions autonòmiques i "només autonòmiques", perquè suposen que d'aquesta manera tal vegada es podria pensar en una aplicació més moderada de l'article 155.

Han qualificat aquesta possible convocatòria com "l'eina més negativa, demolidora i mortal per aturar el procés d'autodeterminació i d'independència".

En cas contrari, han dit, si s'opta per "l'obediència al poble i la desobediència a l'Estat" es trobaria "la força de la societat civil per guanyar la batalla democràtica". En aquest escenari, "amb el Parlament suspès i en rebel·lia, el govern suspès i en rebel·lia", i "sense grans instruments per a la construcció efectiva de la República", creuen que caldria afrontar una "llarga" i "dura" etapa de resistència a través "d'espais de contrapoder popular i municipal".

La CUP, d'altra banda, ha dit tenir constància que l'Estat estudia la provocació d'actes de violència per atribuir-los al moviment independentista en general i, més en concret, a la seva organització.

"La nostra estratègia és i serà únicament la desobediència civil i la insubmissió no violenta", han dit. Per això en Carles Riera ha volgut remarcar que desqualifiquen "des d'ara" "qualsevol acte violent" del qual se'ls vulgui acusar.

La batalla per la independència, han reconegut, no serà només legal. També es durà a terme, han assenyalat, "per mitjans no legals". "Ens consta, han afirmat, "no obstant això, que davant la determinació no violenta  i pacífica", del seu moviment, dins dels plans de contingència de l'Estat, hi poden haver provocacions.