Amb més de tres quarts d'hora de retard ha arrencat el judici a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau com a acusats d'organitzar la consulta del 9 de novembre de 2014. Mas ha estat el primer a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i d'entrada ha aclarit que no contestaria les preguntes ni de la Fiscalia ni de l'acusació popular. L'actual president del PDECat ha admès que la iniciativa de celebrar la consulta va ser seva i del seu govern, que va seguir les directrius que venien d'ell mateix. Ara bé, ha matisat que un cop va arribar el decret del Tribunal Constitucional (TC) que suspenia la consulta, aquesta va transformar-se en un procés participatiu que ja no estava organitzat directament per l'administració, sinó per voluntaris. 

Mas ha començat explicant el context en què va arribar la celebració del 9-N i ha recordat que va decidir avançar les eleccions al novembre de 2012 per comprovar si el massiu clam del carrer a favor de "Catalunya, un nou Estat d'Europa", tenia una "traducció a les urnes". Dels comicis en va sortir un Parlament en què més de dos terços dels diputats donaven suport al dret a decidir i durant la legislatura es van aprovar resolucions a favor de celebrar una consulta, de manera que "vam actuar complint programes, resolucions i mandats. Vam actuar democràticament", ha insistit Mas. El 9-N, "no va ser un caprici individual, ni una sortida de to, ni una ocurrència, va ser conseqüència d'amplis acords parlamentaris, i d'eleccions democràtiques que ningú va impugnar ni qüestionar", ha subratllat. 

Arran de la resolució del TC, sempre segons la declaració de Mas, es va decidir canviar el format, tot i que es van mantenir la pregunta i dates acordades. "L'objecte final era el mateix, conèixer l'opinió del poble de Catalunya" i això, segons ell, "era plenament democràtic i plenament legal". Amb el canvi de format, "l'administració ja no tenia capacitat de portar a terme la consulta", sinó que això només seria possible amb el suport i la participació de milers de voluntaris. Per a Mas, l'administració havia col·laborat prèviament en l'organització, però ja no era la responsable directe de l'organització de la consulta. 

Finalment, ha declarat: "sóc el responsable de tot. Sóc el màxim responsable de la idea del procés de participació, de com s'havia d'organitzar , donar les ordres, i d'haver-la tirat endavant. Sempre es va dir que la consulta inicial i el procés participatiu del 9-N, no tindrien vinculacions legals".

Ortega insisteix que l'organització va recaure en els voluntaris

Acabada la declaració de Mas ha arribat el torn de Joana Ortega, vicepresidenta del Govern durant el 9-N i actualment retirada de la política activa. Ortega ha explicat que el cos de voluntaris, format per més de 40.000 persones, va ser l'ànima del procés participatiu i que va fer possible la jornada. Així mateix, ha manifestat que no va rebre cap requeriment per part del TC, a diferència d'Artur Mas, i ha insistit que la fonamentació legal del "procés participatiu" era diferent de la consulta prevista en un primer moment i ha afegit que es recolzava en la llei de consultes populars, que no estava suspesa.

Sobre la web de la consulta, ha explicat que no hagués tingut cap efecte tancar-la perquè ja estava replicada per entitats cíviques i llocs web de fora del país. Finalment, ha reiterat que cap funcionari va estar implicat en l'organització del procés participatiu, i que tota l'operativa va ser organitzada i executada pels voluntaris.

Missatge de Puigdemont

Una hora abans de l'inici del judici, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha emès un missatge institucional en què ha afirmat que "avui molts ens sentim jutjats". El president ha assegurat que els tres encausats seran jutjats "per una causa que mai hauria hagut d'arribar als tribunals" i ha afegit que "el 9-N va enviar un senyal" i va ser un "dia d'alegria i d'enfortiment democràtic, carregat d'esperança per a un poble que se l'ha guanyada a pols, contribuint com cap altre al sosteniment de la nostra societat i del conjunt de l'Estat".

Puigdemont, que com la resta del govern es desplaça del Palau de la Generalitat al passeig Lluís Companys -davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)- per donar suport a Mas, Ortega i Rigau, ha enviat un missatge clar a l'Estat espanyol: "Els responsables d'haver judicialitzat les reivindicacions polítiques i de cometre tota mena d'abusos per perseguir idees trobaran la mateixa resposta: la d'un poble que, amb totes les diferències, matisos i diversitats, vetlla per la seva dignitat". I ha afegit: "La dignitat que avui defensaran Mas, Ortega i Rigau davant del tribunal".

A banda dels membres del govern, desenes de milers de persones s'han concentrat davant el TSJC, convocades per l'ANC, Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

A nivell d'acusacions, Artur Mas s'enfronta a una petició d'inhabilitació de deu anys per part de la Fiscalia, mentre que en el cas d'Ortega i Rigau es queda en nou. La Fiscalia atribueix a l'expresident els delictes de prevaricació administrativa i desobediència greu i considera les exconselleres "cooperadores necessàries", bàsicament en considerar que van ignorar l'ordre de suspensió cautelar del 9N dictada pel Tribunal Constitucional (TC).

Reaccions polítiques molt diverses

L'inici del judici pel 9-N i la massiva mobilització independentista -amb unes 40.000 persones concentrades- ha provocat una allau de valoracions polítiques de signa molt divers, des del suport total i absolut als encausats i el rebuig a la judicialització de la política fins a les crítiques al "victimisme" del sobiranisme català. La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha manifestat que aquest dilluns "el poble de Catalunya ha tornat a donar una lliçó de civisme". "[La mobilització] és la prova que realment que hi ha moltíssima gent que se sent molt orgullosa del que va passar el 9-N. Tal com s’ha demostrat, el poble de Catalunya té la voluntat ferma de decidir el seu futur. Això no s’aturarà", ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio.

El vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras, ha subratllat que "ara toca defensar la democràcia i exercir els drets democràtics, com el dret a vot". "Estem aquí per servir la causa de la democràcia i de la justícia", afegit el també president d'ERC. L'espai dels Comuns també ha refusat en bloc el judici pel 9-N, mentre que els socialistes han estat més ambigus, ja que Miquel Iceta ha manifestat que no considerava Mas "un delinqüent", però que tampoc tenia cap intenció de participar en les mobilitzacions de suport. També ha afegit que la justícia ha de poder actuar "amb independència i sense pressions". Més contundent en el rebuig al judici ha estat l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i rival d'Iceta a les primàries del  PSC, Núria Parlon, com ha expressat en un tuit. 

Les reaccions també han arribat per part dels partits estatals. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha qualificat la mobilització davant el TSJC, de "numeret" impropi d'una "societat democràtica". En declaracions a la Cadena COPE, ha afegit que "la democràcia és el respecte a les institucions, mentre que el que s'està fent avui no és respectar el poder judicial" i ha subratllat que si s'ha arribat a judici és perquè el 9-N "es va incomplir una norma". El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha demanat no seguir el joc del sobiranisme i "la seva èpica barata de laboratori" i ha demanat que no se cedeixi a la seva pressió, ja que segons ell només busquen tapar "amb una gran cortina de fum" al "partit del 3 per cent".  

Podem ha trencat amb el discurs uniforme a nivell estatal i els números u i dos del partit, Pablo Iglesias i Iñigo Errejón, han refusat que el 9-N hagi arribat als tribunals.