Público
Público

GOVERN CATALÀ A BRUSSEL·LES Puigdemont: "L'Estat espanyol acabarà passant vergonya davant els tribunals internacionals"

El president de la Generalitat es queixa de "l'absoluta indiferència" de les institucions europees i explica que amb la seva permanència a Brussel·les defensa la "continuïtat i legitimitat" del seu govern. 

El president de la Generalitat, entrevistat a Brussel·les per Mònica Terribas, a Catalunya Ràdio

PÚBLIC

Carles Puigdemont s'esforça en apurar totes possibilitats per a que el 21 de desembre hi hagi "una llista de país" i argumenta que el govern que s'hagi de formar després d'aquestes eleccions es trobarà en una situació d'emergència, haurà de fer "una feina titànica", "més que la de declarar la República", perquè s'haurà d'enfrontar amb un Estat "embogit", caracteritzat per una "gran pulsió autoritària", que vol "arruïnar econòmicament i devastar Catalunya", "aniquilar" la seva llengua, la seva cultura i  "desprestigiar-la com a nació".

Ho ha explicat en una entrevista concedida per ell mateix i pels consellers que l'acompanyen a la ràdio pública catalana, en la qual ha justificat la seva permanència Brussel·les per "la feina que poden fer durant els pròxims dies, setmanes o mesos".

Indiferència de les institucions europees

El president de la Generalitat ha posat de manifest la falta de coherència de les institucions europees i s'ha preguntat com és possible que "mitjans de comunicació de tot el planeta" els demanin entrevistes, informin sobre el que està passant a Catalunya i les institucions europees mantinguin que es tracta d'un assumpte intern de l'Estat espanyol i "es quedin amb la més absoluta indiferència".

"Aquesta és una causa de Drets Humans" ha assenyalat, "per damunt de la independència".  Europa no ha de poder acceptar que un dels seus estats membres tingui presos polítics, ni la dissolució a mig mandat d'una assemblea legislativa per part del govern central", "no es pot permetre tenir tot un govern a presó o a l'exili".

"No pot ser que Europa empari els abusos" del govern espanyol. "Els governs europeus s'enfronten amb les seves opinions públiques",  "hem de demostrar a Europa que Rajoy s'equivoca", ha insistit el president, que ha demanat ajuda per "contenir les pulsions autoritàries de l'Estat espanyol".

Per què no va convocar eleccions?

L'entrevistadora, Mònica Terribas, li ha preguntat per la disposició a convocar eleccions que va mantenir durant unes hores, abans del darrer ple del Parlament, i pels motius del seu canvi d'actitud. Puigdemont ha respost explicant que va intentar aturar l'aplicació de l'article 155, "que té efectes devastadors" i aconseguir garanties per a la celebració d'eleccions amb normalitat, sense repressió. L'Estat preparava una onada de violència, ha recordat. "Què va fallar?", ha dit. "No van donar garanties, no es van comprometre", "és impossible dialogar amb gent furiosa", "els fanàtics són majoria al govern espanyol", ha explicat.

"Els fanàtics són majoria al govern espanyol"

"Qui va enganyar la ciutadania va ser qui va dir que en absència de violència es podia parlar de tot o qui es va comprometre a acceptar el que aprovés el Parlament de Catalunya", ha afirmat Puigdemont en clara al·lusió al partit socialista.

Defensen la unitat d'Espanya "prescindint de la democràcia". La Constitució, si no garanteix les llibertats de reunió i d'expressió ha col·lapsat, "ha col·lapsat", ha declarat.

LLista de país o una altra fórmula?

Puigdemont i els consellers que l'acompanyen a Brussel·les, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i LLuís Puig, han rebut aquest dimarts el suport de dos cents alcaldes que han viatjat fins a la capital comunitària amb aquest objectiu. Tots cinc han manifestat d'alguna manera la seva disposició a formar part, si cal, d'una llista unitària a les eleccions del 21-D.

Dos cents alcaldes catalans han viatjat a Brussel·les per manifestar el seu suport als consellers de la Generalitat

"Hem de guanyar amb contundència", "amb la fórmula que ens doni més vots", ha dit Toni Comín.

Amb una "llista de país", ha tornat a demanar Puigdemont
, en la que hi sigui tot el govern de la Generalitat, "totes les sensibilitats", "tota la gent que defensa la democràcia, Esquerra, la CUP, independents..." "La regressió és tan bèstia contra les llibertats que si no guanyem junts poden guanyar" els enemics del sobiranisme, ha advertit.

Carles Puigdemont, que s'ha mostrat disposat a encapçalar aquesta llista sobiranista, ha assenyalat que apura les últimes hores per aconseguir un acord.

Si s'acceptés que el programa guanyador es pot aplicar, el govern que surti de les eleccions seria legítim 

Puigdemont ha emfasitzat la necessitat de defensar la legitimitat del govern que presideix. "Ha d'haver continuïtat de la legitimitat", ha dit, tot i que  si les eleccions del 21-D es poden fer amb llibertat, si s'accepta que el programa guanyador es pot aplicar "el govern que surti serà legítim".

Emergència nacional, "reciprocitat"

"Aquestes eleccions son d'emergència nacional", "cal una candidatura d'emergència nacional", "estem tornant al franquisme", ha afirmat Clara Ponsatí. Amb la diferència que "aleshores, un cop arribaves a Perpinyà estaves segura i ara no", ha recordat la consellera d'Ensenyament, al mateix temps que manifestava el seu estupor pel fet que "forces democràtiques" estiguin avalant "el combat contra els seus adversaris polítics ficant-los a la presó".

La consellera expressava d'aquesta manera la seva preocupació pels "simptomes" de "tolerància extraordinària" que es detecta a Europa en relació a actituds antidemocràtiques.

Combat contra adversaris polítics ficant-los a la presó

Puigdemont ha parlat fins i tot de la necessitat de refundar "l'esperit de l'Assemblea de Catalunya". "Tenim l'obligació d'alçar-nos democràticament", poc abans d'explicar que personalment es troba "fort i ferm", a més "d'indignat, trist i preocupat pel que pugui passar al país sota les grapes d'aquest gent".

El conseller de Cultura Lluís Puig ha volgut posar de manifest que a Brussel·les els arriba "l'escalf i el coratge de gent de tot arreu".

I el conseller de Salut Toni Comín ha assenyalat que el moviment sobiranista ha de fer un esforç més gran que el que ha fet fins ara. Ha apel·lat a la "reciprocitat", afirmant que no seria normal que la ciutadania acceptés la situació en la que es troba el govern sense fer sacrificis majors.

Cal lliurar "tres batalles", segons ell. La jurídica té sentit perquè "el que digui la justícia belga pot tenir repercussió als tribunals espanyols". L'electoral "caldrà guanyar-la amb contundència", ha reiterat. I la del relat, perquè segons ha dit, cal explicar que "la democràcia espanyola és fallida" i que en aquests moments "el PSOE és l'error del sistema". "Estem en un combat entre autoritarisme i democràcia".

Nova denúncia contra el govern català

El govern espanyol ha demanat al Tribunal de Comptes que posi en marxa una investigació sobre les despeses realitzades per l'organització del referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre. Segons Hisenda, el govern català i les entitats sobiranistes van gastar 3,4 milions d'euros per dur a terme la consulta.

El ministeri afirma que va demanar fins a 14 vegades al govern català informació sobre les partides destinades al referèndum, però que no va obtenir respostes satisfactòries. Ara demana al Tribunal que, si accepta la investigació, reclami una fiança de al propi govern, a l'Assemblea Nacional Catalana i a Òmnium Cultural.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?