BARCELONA. Les gairebé tres hores de cimera han servit per constatar que el conjunt del sobiranisme -que aplega les forces i entitats partidàries de la independència i les que es queden en la defensa del dret a decidir- torna a la pantalla de reclamar un referèndum acordat amb l'Estat espanyol. Ni que sigui temporalment si tenim en compte les diverses intervencions dels assistents, ja que ni el govern de Junts pel Sí ni la CUP han renunciat al termini del setembre perquè la consulta sobre el futur de Catalunya sigui una realitat. En canvi, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha mostrat partidària de «no fixar terminis concrets» per assolir l'objectiu. La trobada també ha servit per tirar endavant el Pacte Nacional pel Referèndum, que estarà pilotat inicialment per un comitè executiu format per vuit persones que pretenen reflectir la «pluralitat» i «transversalitat» de l'acord, en paraules del president català, Carles Puigdemont.

El nou intent de buscar l'entesa amb l'executiu estatal -que no ha donat cap símptoma de pretendre canviar la seva negativa rotunda a permetre o acceptar cap consulta vinculant- ha permès recuperar el suport que tenia el dret a decidir i, per exemple, el conjunt de l'espai dels Comuns ha participat a la trobada i ha avalat el retorn a un referèndum «acordat, amb el màxim reconeixement internacional i amb garanties», segons ha afirmat Colau.

A la trobada, celebrada al Parlament, hi han assistit una vuitantena de persones -representants d'institucions, partits polítics i organitzacions socials, veïnals, sindicals o empresarials- i ha servit per visualitzar l'ampli suport que genera el referèndum com a via per resoldre el conflicte polític català. Les persones que estaran al capdavant del nou Pacte Nacional pel Referèndum, que pren el relleu de l'antic Pacte Nacional pel Dret a Decidir, són l'exdiputat del PSC i dirigent d'Avancem, Joan Ignasi Elena, que en serà el coordinador; l'exalcaldesa socialista de Badalona, Maite Arqué; l'exregidora del PSC a Barcelona, Itziar González; els exdiputats d'ICV Francesc Pané i Jaume Bosch -membre del corrent independentista de la formació-; l'exconsellera d'Educació i antiga diputada convergent Carme-Laura Gil; l'exdiputada d'ERC Carme Porta, i el director de la revista 'Catalana International View' i ONGC, Francesc Dalmases.

La alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president de la Generalitat, Carles Puigemont; l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, a la seu de la Cambra catalana que ha acollit la cimera EFE/Toni Albir

Colau ha defensat no posar dates concretes per evitar "generar frustració"

Un cop finalitzada la cimera, el primer a comparèixer davant la premsa ha estat el president Puigdemont, que ha celebrat que el pacte d'aquest divendres vol «ampliar l'espectre més enllà de les organitzacions polítiques» i suposa un «salt endavant». En aquest sentit, la voluntat és iniciar una campanya per guanyar adhesions al referèndum també fora de Catalunya, a nivell estatal i internacional, que es vehicularà a través d'un manifest de moment inexistent. Sobre ell, Ada Colau ha volgut matisar que caldrà «temps» per assolir el consens necessari pel consens. En qualsevol cas, la redacció recaurà en el comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum. De fet, no tindrà l'impuls del Govern. Tot plegat, segons Puigdemont, ha de servir per «ampliar i eixamplar el sentit i el suport del referèndum».

Diferències entre els Comuns, ERC i la CUP

Les majors discrepàncies en la interpretació de la jornada s'han concentrat en les intervencions de Colau, Oriol Junqueras i la CUP. L'alcaldessa de Barcelona i líder dels Comuns ha afirmat que s'ha constatat que «el referèndum no era una pantalla passada, sinó un pas ineludible per decidir el futur de Catalunya i fent-ho donant la paraula als ciutadans de Catalunya». Segons Colau, en els darrers temps s'ha pogut comprovar que a l'Estat «s'han mogut coses», perquè malgrat els nuls gestos del govern de Rajoy, a les eleccions generals «més de cinc milions de ciutadans van votar a favor també del referèndum per a Catalunya». En concret, Colau ha volgut destacar el suport que l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, dóna a l'exercici efectiu del dret a decidir dels catalans.

Això sí, també ha volgut afirmar que «ara no seria útil repetir un 9-N, però això no vol dir que no sigui legítim». Colau ha defensat no fixar dates concretes per celebrar el referèndum, per evitar «generar frustració», i ha reconegut que això pot suposar que es trigui més temps, però que es tracta de «fer-ho bé». En qualsevol cas, ha explicat que ara ha de traslladar la proposta al seu espai polític, per valorar-la i donar una resposta, però ha celebrat que hi hagi un «consens generalitzat» en reimpulsar «un espai ampli on l'element central no és la independència, sinó la democràcia».

Anna Gabriel: "no necessitem cap aval, perquè la legitimitat per fer el referèndum ja hi és"

El vicepresident del govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha valorat positivament la cimera i ha dit que «no renunciarem a un acord» per celebrar el referèndum. Ara bé, ha insistit en què l'executiu manté el seu pla de celebrar la consulta vinculant com a tard el setembre, amb independència que hi hagi acord o no. «Mai condicionarem la democràcia al fet que ens donin permís, perquè aleshores no estaríem parlant de dret a decidir, sinó de dret a demanar», ha afirmat. Junqueras s'ha mostrat convençut que no hi haurà acord amb l'Estat, perquè «l'experiència ens demostra que no és possible un referèndum pactat» i ha manifestat que confia que les entitats i formacions partidàries «ens acompanyin a nosaltres [els partidaris del referèndum unilateral] quan constatin que no és possible».

Aquesta darrera idea també l'ha compartit la CUP, segons ha exposat la seva portaveu parlamentària, Anna Gabriel. La dirigent de la formació de l'esquerra independentista ha afegit que la cimera ha estat positiva per mostrar l'ampli suport al referèndum i que veuen amb bons ulls la campanya d'adhesions que es vol impulsar, però matisant que «no necessitem cap aval, perquè la legitimitat per fer el referèndum ja hi és».

Sota el signe de la judicialització

Aquest mateix divendres, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anunciat que el judici a l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització de la consulta del 9-N arrencarà el 6 de febrer i, en principi, s'allargarà fins el dia 10. La Fiscalia i les acusacions populars demanen 10 anys d'inhabilitació pels tres antics càrrecs de la Generalitat. Just abans de l'inici de la cimera del referèndum, Mas ha manifestat que el judici és una «aberració democràtica» perquè el que van fer va ser «escoltar la gent i posar les urnes», coses que considera «no s'haurien de veure com a negatives». Curiosament, Mas ha tingut un paper molt discret a la cimera. Segons fonts consultades per Públic no ha arribat a prendre la paraula per expressar la seva opinió a la reunió a porta tancada

Els assistents han anat a la seu del Parlament de Catalunya amb altres dues informacions del dia:

El Tribunal Constitucional (TC) havia decidit anul·lar la creació de les tres ponències conjuntes del Parlament sobre les denominades "lleis de desconnexió", després d'estimar "recursos d'empara" presentats per Ciutadans i el PSC.

I el TC també havia decidit invalidar una part de la Llei catalana d'Acció Exterior, perquè entén que amb aquesta norma La Generalitat envaeix competències de l'Estat.