Junts per Catalunya ha retirat la sol·licitud per a que Carles Puigdemont pugui votar per delegació en el Parlament de Catalunya. El seu viatge a Dinamarca, la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de no reactivar l'ordre europea per a la seva detenció , demanada per la Fiscalia, i aquesta retirada de la petició de delegació de vot han modificat de nou les preses de posició del govern i la justicia espanyols per impedir la seva nova investidura com a President de la Generalitat, tenint en compte que és l'únic candidat.

El propi Puigdemont ha assegurat aquest dimarts des del Parlament de Dinamarca que està "treballant" per poder ser a Catalunya i poder iniciar el diàleg amb les autoritats espanyoles. "Un diàleg franc, lliure i sense  apriorismes", ha dit en roda de premsa després de reunir-se amb diputats danesos de diferents partits polítics.

"Soc aquí, al Parlament danès, per iniciar un debat polític, lliurement, perquè ara no és possible a l'Estat espanyol", ha advertit, no obstant això. "Si jo anés ara al Parlament català, seria arrestat", ha recordat abans de demanar de nou que l'Estat espanyol reconegui "la decisió de les urnes del 21 de desembre".

"La meva obligació és treballar per la restauració democràtica", ha declarat també, i ha insistit en què l'inici del diàleg seria una bona noticia per a tothom, per Catalunya i per Europa. "Això és un assumpte europeu", "no és només un assumpte intern", ha insistit.  
 
Puigdemont, que té prevista una reunió dimecres a Brussel·les amb el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha assenyalat la contradicció que suposa considerar-lo com a pròfug de la justícia i al mateix temps acusar-lo de voler ser detingut i amb aquest argument retirar o denegar ordres de detenció a Bèlgica o Dinamarca, com ha fet el jutge del Suprem Pablo Llarena.

"Jo no descarto res", "convido a les autoritats espanyoles a que em deixin tornar", ha insistit.

Vigilància a les fronteres

 El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha assegurat que experts de la policia i de la Guardia Civil treballen de forma "molt intensa" per evitar que Puigdemont pugui ser present al Parlament català el dia de la investidura, encara no fixat.

"Estem indubtablement molt preocupats, perquè no se sap què és el que pot fer i estem veient totes les possibilitats que té per evitar-les", ha afirmat el titular d'Interior, que ha explicat que el límit territorial de Catalunya amb Europa és "molt extens" doncs hi ha molts "camins rurals pels quals es pot entrar", a més d'assenyalar que també podria venir "per helicòpter, per ultralleuger o en vaixell".

"Nosaltres procurarem que no entri ni en el maleter d'un cotxe", ha afegit Zoido, a més de qualificar d'irresponsable la conducta de Puigdemont, a qui ha tornat a demanar que es lliuri a la kusticia espanyola.

Respecte a les crítiques a la decisió del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena de rebutjar emetre una euroordre per detenir Puigdemont a Dinamarca, perquè segons ell tenia l'objectiu de "burlar l'ordre legal que regeix l'activitat parlamentària" i poder delegar el seu vot en la investidura, el ministre ha assegurat que no es poden fer lectures esbiaixades.

Zoido ha interpretat la decisió de Llarena i ha afirmat que el jutge del Suprem ha valorat totes les condicions i possibilitats i que el que ha volgut és que l'ordre constitucional no es subverteixi.

El president del Govern central, Mariano Rajoy, per la seva banda, ha afirmat respecte a la situació a Catalunya que "no hi ha cap alternativa" a la llei. Sense referir-se explícitament a Puigdemont, ha assegurat que "per part d'algun governant de Catalunya" s'ha produït "una falta de respecte a la llei" i un "intent de contraposar-la a la democràcia"

La Mesa del Parlament posposa la decisió

La Mesa del Parlament ha decidit aquest dilluns posposar la seva resposta a la sol·licitud dels diputats encausats a Bèlgica per votar en el ple d'investidura delegant el vot en un altre diputat.

S'ha decidit amb els vots majoritaris que sumen JxCat i ERC, que han volgut "deixar sobre la taula per més endavant" aquesta decisió, han informat fonts parlamentàries.

La Mesa ha de decidir si accepta o rebutja que els diputats encausats a Brussel·les puguin votar per delegació en el ple: ho havien demanat els cinc que es troben a l'exili però la retirada de la sol·licitud per part de Puigdemont i la necessitat de comptar amb vots suficients per garantir la investidura afegeix dubtes sobre el que faran els altres quatre. 

La Fiscalia vol que Forn i Sànchez segueixin a presó

La Fiscalia del Tribunal Suprem, d'altra banda, ha presentat aquest dimarts escrits en els quals s'oposa a la petició d'excarceració formulades pel conseller d'Interior i diputat electe Joaquim Forn i per l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, en entendre que persisteix en tots dos el "risc de reiteració delictiva".

Els defensors de tots dos diputats electes van presentar la seva petició sol·licitant la seva llibertat divendres passat, un dia després de desmarcar-se a la seva declaració davant el magistrat del Suprem Pablo Llarena de la via unilateral en el procés independentista a Catalunya i assegurar que a partir d'ara actuarien seguint les vies constitucionals.

En el seu escrit davant el jutge, l'exlíder de l'ANC va acatar expressament la Constitució i l'Estatut de Catalunya, mentre que Forn va assegurar que "mai i de cap manera" va posar als Mossos d'Esquadra al servei del projecte independentista.

Aquests arguments no conjuren el risc que puguin reincidir en els seus delictes, segons la Fiscalia, que demana que tots dos segueixin en presó preventiva.