Público
Público

La querella contra Llarena, per impedir que "l'expressió de la voluntat popular" es porti a la pràctica

Querellants per la República té ja redactada un querella criminal contra el jutge del Tribunal Suprem, a la qual ha tingut accès 'Públic', pels presumptes delictes de prevaricació i vulneració dels drets fonamentals. La querella la poden signar més d'un miler de votants del 21D que ja han fet els tràmits necessaris. 

Publicidad
Media: 2
Votos: 2

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena/EFE

Per "impedir que l'expressió de la voluntat popular" expressada a les urnes "sigui portada a la pràctica". Aquesta és l'argumentació fonamental de la querella col·lectiva contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i els magistrats de la Sala d'Apel·lacions Miguel ColmeneroFrancisco Monterde i Alberto Jorge, que prepara la plataforma Querellants per la República, i que tenen intenció de presentar a finals de mes. Una querella criminal per prevaricació i vulneració dels drets fonamentals, per impedir la investidura de Jordi Sànchez. Que ja està redactada –a manca només d'algunes modificacions menors–, i que poden signar com a mínim més d'un miler de votants del 21D: els que ja han fet els tràmits necessaris, segons fonts de la plataforma.

La querella, a la qual ha tingut accés Públic en el seu estat de redacció actual, es presenta per "un delicte continuat contra els drets cívics i els drets fonamentals", d'acord amb l'article 542 del Codi Penal, "en concurs amb un delicte continuat de prevaricació", recollit en l'article 446 del mateix Codi Penal. Per al primer dels presumptes delictes, l'argumentació és que, en impossibilitar –per dos cops– la investidura de Sànchez, s'ha vulnerat el dret de sufragi actiu dels votants del 21D. Per aquest motiu, els signants han hagut de fer tota una sèrie de tràmits legals per acreditar la seva condició d'electors en els comicis. Per al segon, els querellants consideren que aquestes decisions es van prendre sense invocar cap article legal, sabent que eren injustes.

Segons argumenta el text, els magistrats haurien incorregut en aquests delictes en diverses resolucions que van tenir com a resultat impossibilitar els dos intents d'investidura de Sànchez. I, molt especialment, tres de concretes. Per part de Llarena, es tracta de les seves resolucions del 9 de març, en què aquest denega la petició de Sànchez per poder assistir al ple del Parlament de la seva pròpia investidura, i del 12 d'abril, en en què fa el mateix per al ple del segon intent d'investidura del propi Sànchez, a més de denegar-li també la possibilitat de participar en la sessió per via telemàtica. Per part de la Sala d'Apel·lacions, la resolució en qüestió és la del 17 d'abril, que rebutjava el recurs de la defensa de Sànchez a la decisió de Llarena del mes de març (referent al primer intent d'investidura de Sànchez). Està pendent la resolució de la Sala al recurs a la resolució de Llarena del 12 d'abril (segon intent d'investidura), que es podria afegir a la querella si s'emet abans que es presenti aquesta.

El de Sànchez, el cas "més groller"

Fonts de la plataforma precisen que el Suprem hauria vulnerat el drets fonamentals en altres ocasions en la causa contra el sobiranisme, però que el cas de la investidura de Sànchez "és el més groller i el més flagrant", perquè havia estat designat candidat pel president del Parlament, Roger Torrent, i perquè també hi consta un "requeriment" del Comitè de Drets Humans de l'ONU, que insta l'Estat espanyol a complir mesures cautelars per garantir el compliment dels drets polítics del diputat de JxCat, que el tribunal va considerar com a no vinculant.

Les mateixes fonts expliquen que el tribunal va denegar permís a Sànchez per acudir a la seva investidura "sense invocar cap norma legal", sinó només "principis d'oportunitat", com ara "que hi podrien haver aldarulls". En aquest sentit, la querella es refereix a resolucions del jutge Llarena en què aquest argumenta que "la limitació dels drets polítics d'un individu resulta adient quan vingui fundada en altres finalitats constitucionalment legítimes". Però afegeix que Llarena "no especifica quin altre dret fonamental" entraria en col·lisió amb el permís a Sànchez per acudir a la investidura, per la qual cosa l'hi denega "sense cap raó legal".

La querella conclou que, amb totes aquestes resolucions, es pretén "impedir que l'expressió de la voluntat popular" expressada a les urnes "sigui portada a la pràctica", i que es fa usant "la pitjor de les coaccions, una resolució judicial sabent que és injusta".

Fonts de Querellants per la República expliquen que la querella l'han preparat "una vintena d'advocats que es presenten com un equip allunyat de personalismes", i que prop de 3.000 persones els han comunicat la seva intenció de signar-la. D'aquests, més de mil ja han complert tots els tràmits per presentar-la –acreditar la seva condició de votants el 21D, signar un poder notarial i un full de protecció de dades–. Esperen, no obstant, que el nombre de querellants sigui superior, fruit, entre d'altres coses, de les xerrades informatives que estan donant arreu del territori.