Público
Público

El Raval, el camp de batalla on els veïns lluiten per sobreviure

Després del desallotjament de l'hort del Xino, un dels pocs solars okupats que quedaven al barri, els seus moviments socials es reorganitzen.

Publicidad
Media: 5
Votos: 2
Comentarios:

Un dels murals de l'Hort del Xino. HORT DEL XINO

La Marta viu al carrer Riereta, al cor del Raval. Explica que cada dia se li acosta algú pel seu carrer, generalment un noi jove i se li presenta així: "Hola, sóc X, inversor, saps si en aquesta finca hi viu algú?". És la cara palpable d'un prisma gairebé invisible, el de l'especulació immobiliària que arrasa els barris del centre de Barcelona. Del gimnàs Sant Pau a l'edifici del carrer Lancaster del que MK Premium, el fons inversor propietari, ha aconseguit treure ja a gairebé tots els veïns, la lluita és sense quarter. A l'antic Xino, on el caràcter ho marca tot, pocs són els espais que resisteixen indemnes.

L'últim a ser atacat ha estat l'hort del Xino. En funcionament des de juny del 2009, es va anar transformant fins a convertir-se en un jardí mediterrani en el qual es realitzaven activitats de tot tipus, fins i tot hi acudien estudiants de bio arquitectura dels Estats Units a aprendre en ell. Però els amos, dues parelles de gallecs, tenien altres plans per al solar.

Al novembre del 2016, la immobiliària que anunciava l'espai va denunciar davant l'Ajuntament de Barcelona la presència de rates. L'inspector que va corroborar la versió ho va fer des de fora, mirant a través de la porta, segons recull el mateix informe. I al febrer d'aquest any, Liven Business, una empresa d'inversions immobiliàries, es va fer càrrec de les accions necessàries per desratitzar el solar. L'assemblea no pot provar-ho perquè encara no és oficial, però fonts del registre els han transmès que aquest mateix inversor és el nou propietari del terreny. El seu objectiu seria, presumptament, construir 25 pisos de luxe.

Les màquines excavadores van entrar el 14 de febrer amb l'objectiu de desratitzar el solar, comunicant-ho a l'Ajuntament però sense sol·licitar llicència. Van destrossar totes les plantacions i van pintar el mur que barra el recinte. Com que l'assemblea va tornar a ell dies després, de nou Liven Business, a través de la subcontracta Eurotrim Import, va repintar l'exterior i va intentar tapiar la porta.

"No tenien llicència per cap d'aquestes accions" explica una de les portaveus, "i van plantar els contenidors d'obra al carrer i fins i tot es van posar a barrejar el ciment la vorera". Enmig de tota la confusió, la xarxa de moviments socials del Raval va aconseguir articular-se perquè es presentés allí una altra inspectora de l'Ajuntament que va frenar l'acció de l'empresa perquè no tenia autorització per segellar l'entrada a l'hort.

Denúncia de l'assemblea

Lluny de retirar-se, l'assemblea ha denunciat a la propietat actual i a la presumptament futura per un "delicte de coaccions" i un altre "de danys així com pels quals es desprenguin de la recerca [dels fets]", diu la querella a la qual Públic ha tingut accés. Al mateix temps, negocien amb l'executiu municipal perquè aquest requalifique l'ús del sòl i permeti el seu ús pels veïns, encara que el consistori no ho confirma de moment.

Fa un parell de setmanes, a l'Àgora Juan Andrés Benítez es va presentar la xarxa Raval Resistim, una campanya que pretén unir o almenys posar en contacte a les diferents lluites del barri, des del col·lectiu de Putas Indignadas fins a la Residència d'Estudiants Autogestionada (REA), un Centre Social Okupat al nord del Raval. 40 persones van empaperar el barri amb cartells en els quals es dóna un número de mòbil al qual qualsevol pot acudir a "donar l'alerta i tots responen", explica Iñaki García, un dels impulsors de l'Associació El Lokal. Així, es pretén preveure desnonaments de veïns o desallotjaments d'espais okupats.

Activitat recent a l'Hort del Xino. HORT DEL XINO

"No és una plataforma, ni funciona de forma orgànica, però a totes les lluites els uneix la idea de defensar al barri", explica García. A pesar que l'Ajuntament "vulgui enrotllar-se" com ho defineix, "hi ha molta gent que no coneix l'existència de l'Oficina d'Habitatge i és més ràpid acudir a un telèfon mòbil". A més, perquè "los malos", com qualifica els inversors que busquen finques en el Raval, "saben del desconeixement dels ciutadans i actuen amb molta rapidesa i astúcia".

L'Àgora Juan Andrés Benítez

Dels espais que queden al barri, el més emblemàtic és l'Àgora Juan Andrés Benítez, okupat pels veïns a l'octubre del 2014. La seva intenció era convertir-lo en un espai de vida, en contrast amb la petjada que des de feia un any havia deixat l'assassinat, suposadament comès pels mossos, de l'empresari al carrer Aurora.

L'espai estava comprat per fer un hotel quan va arribar la crisi. Després de tres hipoteques impagades, va acabar en mans de la Sareb. Amb la col·laboració d'okupes rurals de Can Masdeu i el col·lectiu Males Herbes, de treballadors de Parcs i Jardins, van netejar l'espai. L'executiu de Xavier Trias, alcalde en aquell moment, no va denunciar l'okupació. "L'assassinat de Juan Andrés era recent i els ànims no estaven per desallotjar-nos, així que podíem fer el que volguéssim sempre que tinguéssim d'acord als veïns", relata el membre del Lokal.

En ell hi ha ara com ara una cabanya, un bany, un petit hort/jardí i uns murals que fins als turistes fotografien. El central, per cert, en el qual el barri convertit en arbre derrota en una partida d'escacs a les marques que componen la idea mainstream de Barcelona, el van dissenyar els xavals del Casal d'Infants amb estudiants de la Massana. No s'han fet mai festes nocturnes, però sí assemblees o cinema d'estiu. I pràcticament tots els "actes públics" dels moviments del barri es presenten allí. "És la referència", conta García.

Malgrat sentir-se bastant protegits i comptar amb el suport de l'Ajuntament per mantenir l'espai com un lloc comunitari, la resposta de la Sareb, segons els membres de l'Àgora, "encara no és positiva". Mentre es mantingui el silenci del banc dolent, segueix amb vida.

Si el símbol del barri és aquest espai a l'aire lliure, el centre d'infraestructures és El Lokal. Allí es guarden altaveus, taules, cadires o paelles que s'han comprat amb els diners que es recapten en menjars populars i altres actes. També actuen com a referències El Espacio del Inmigrante, ara en mans de l'Ajuntament, o la REA, que celebra a mitjans d'abril el seu primer aniversari.

El Raval té desenes de fronts oberts, des de l'okupació de la Rimaia, una finca d'habitatges que mai es va comercialitzar a Ronda Sant Pau, fins a la construcció d'un hotel de luxe de la cadena Praktik en el solar de les Drassanes on ara se celebra el Flea Market. No és que el barri no estigui acostumat a una agressió constant de la gentrificació, perquè d'exemples serveixen la instal·lació del MACBA, el CCCB o la Filmoteca de Catalunya, però García reconeix que el que es viu ara no ho havia vist abans. I això que per a les Olimpíades del 92 recorda el següent: "els que estàvem en contra érem pocs i la transformació de la ciutat va arrasar, va ser un erm". El seu company Toni comenta que llavors les modificacions tenien altres facetes, "es va obrir la platja en el Poblenou, es van construir les rondes". Coincideixen que avui l'atac no té cap avantatge pels veïns i ve d'empreses opaques, internacionals i "amb la llei de la seva part". Això sí, el que es troben en 2017 és una contestació molt més preparada i organitzada que mai.