Público
Público

REFERÈNDUM 1-O Aquesta és l'estratègia jurídica sobiranista per intentar deixar fora de joc al TC

Al·legaran que l'Estat espanyol ha cedit a la UE les seves competències sobre drets fonamentals i cohesió territorial, de manera que hauria de ser el Tribunal de Justícia de la UE el que dirimeixi sobre aquestes qüestions.

Publicidad
Media: 4
Votos: 1
Comentarios:

Artur Mas, durant la declaració institucional del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat pels membres de la mesa. EFE/Alejandro García.

El Tribunal Constitucional espanyol no pot jutjar els polítics sobiranistes ni desactivar les lleis que han impulsat el procés d'independència català, ja que en aquestes causes es dirimeixen qüestions regulades per la UE i, per tant, queden sota competència comunitària. Aquest és el pilar sobre el qual es basarà l'estratègia jurídica preparada per un equip multidisciplinari contractat per ERC per defensar l'encaix del procés en l'ordenament jurídic de la UE.

L'objectiu últim és que sigui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el que decideixi si l'autodeterminació és un dret contemplat a la Carta de Drets Fonamentals dels Ciutadans de la Unió. En el document de 45 pàgines que detalla aquesta estratègia, a què ha tingut accés aquest mitjà, es raona que la Carta recull com a drets conceptes oberts com "dignitat humana", el que per als sobiranistes "implica que, tal com passa a la jurisprudència comparada, s'obre el catàleg a figures que no estan contingudes explícitament ".

No obstant això, el nucli de l'argumentació se centra en les competències cedides per Espanya a la UE que ha buidat de contingut la Constitució. L'equip jurídic independentista defensa que "no es poden atorgar poders o reconèixer drets a un estat en una constitució si aquests no es posseeixen o s'han cedit a tercers". D'aquesta manera, interpreten que nombrosos articles de la Carta Magna són ara "decoratius", ja que la UE ha legislat sobre ells, i les seves disposicions sempre prevalen sobre les lleis nacionals. "Molts dels procediments que el govern espanyol ha interposat davant el TC hauria d'haver posat davant el TJUE, perquè el TC no té ja aquesta sobirania", opina en una entrevista amb Público el coordinador de l'equip, l'advocat Josep Jover.

Llibertat d'expressió i cohesió territorial

Sempre segons el parer de l'equip jurídic contractat per ERC, això hauria passat en diversos aspectes que afecten el procés. Així succeiria amb la llibertat d'expressió, recollida en l'esmentada Carta de Drets Fonamentals dels Ciutadans de la Unió i sobre la qual es fonamentaria el dret a convocar la consulta de l'1 d'octubre. Però la pèrdua de sobirania espanyola arribaria també a aspectes com la cohesió territorial, una competència compartida amb la UE regulada en diverses directives i reglaments de les institucions comunitàries.

La reglamentació europea no contempla la possibilitat que una part d'un estat membre s'independitzi, però segons apunta el document amb l'estratègia jurídica sobiranista, la UE determina que en qüestions de sobirania compartida, "els estats membres han d'exercir la seva competència en la mesura que la Unió no hagi exercit la seva ". Jover abunda que "hi ha, per exemple, una Carta sobre com s'ha de desenvolupar l'autonomia de les regions. Lògicament la UE no ha legislat dient que els catalans es puguin independitzar, però legislar l'ha legislat". Per això, conclouen els independentistes, qualsevol conflicte sobre si aquesta regulació aconsegueix o no l'autodeterminació ha de dirimir-se en el TJUE.

"Espanya només és sobirana de la resta que queda. L'aplicació del famós article 155 o de la Llei de Seguretat Nacional quedaria limitada a aquells sectors on l'Estat Espanyol té la sobirania, no on ja l'hagués cedit o compartit amb la Unió Europea", assenyala el document, i emfatitza: "l'Estat central no pot portar aquest assumpte davant el seu Constitucional. Ja no té la sobirania sobre aquesta matèria. Ha de formular un contenciós administratiu amb el potestatiu reenviament prejudicial al TJUE. Això buidaria de contingut més de la meitat de les impugnacions de l'Estat davant el TC de les lleis autonòmiques ".

Carles Puigdemont, durant el debat sobre la Llei de Transitorietat al Parlament. PAU BARRENA / AFP

Una Constitució inalterada, un sistema constitucional "transformat"

Si bé l'equip jurídic contractat per ERC assenyala que la Constitució de 1978 es caracteritza per la seva rigidesa, ja que "no té mecanismes fàcils" que permetin modificar-la i "la seva estructura interna és, doncs, la pròpia de les constitucions imposades"; defensa que la Carta Magna ha canviat profundament des de la seva entrada en vigor, a causa de les constants cessions de sobirania davant la UE. Una cosa que la mateixa Constitució preveu en el seu article 93.

"La Constitució espanyola actual no és la mateixa que la que va ser aprovada inicialment el 1978. El seu contingut i la seva eficàcia normativa s'han vist enormement alterats pel dret europeu", argumenta el text. "No obstant això", continuen els juristes sobiranistes, "el sistema constitucional s'ha transformat de manera substantiva en un procés de mutació continuada que s'ha anat produint mitjançant les successives lleis orgàniques".

Cal recordar que Catalunya va votar massivament a favor de la Constitució del 78. En totes les seves províncies el sí va superar el 90% (la mitjana nacional va ser del 88%) i la participació va superar la mitjana nacional. Catalunya i Andalusia van ser les comunitats que van mostrar un major suport a la Carta Magna.

Un manual per defensar el procés

El text al qual ha tingut accés públic es constitueix com un manual per encaixar el procés en l'ordenament jurídic comunitari, així com oferir un suport a les defenses dels polítics que han estat imputats o inhabilitats per impulsar-lo. "No ens han contractat per defensar Carme Forcadell", explica Josep Jover, "sinó per dissenyar les eines jurídiques a nivell comunitari perquè les defenses puguin usar-les".

A l'equip jurídic sobiranista pertanyen Verónica Luque, advocada de Bilbao experta en llibertat d'expressió; José Giménez Alcover, advocat de Barcelona expert en Dret Comunitari; María José Gràcia Becerril, especialista en normativa comunitària i secretària de Gelida; Carles Sánchez Ruiz, ex-subdirector general de la Policia de Terrassa; Sheila Hernández, matemàtica de Barcelona; Natalia Escánez Comino, advocada experta en dret civil internacional de Ripollet, Carmen Moliné Jorques, advocada especialista en dret comunitari de Barcelona; Jordi Pursals García, capità de Policia jubilat i exprofessor de Drets Humans i deontologia a l'Acadèmia de Policia de Sant Celoni; Josep Soteras Robert, activista cultural de Barcelona; C.J. Ribalta, advocada especialista en Dret Comunitari de Madrid; Alejandro Benito Otero, historiador i regidor de Sant Adrià de Besòs; Inyaki Galve Murillo, doctor en Químiques i activista de Barcelona; Jordi Morató-Aragonés Pàmies, advocat administratiu i ex magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Josep Mula i Faja, especialista en comunicació; David Companyon, ex secretari de la Mesa del Parlament; tots ells coordinats per Josep Jover.