Público
Público

REFERÈNDUM 1-O Els Comuns donen suport a l'1-O només com a "mobilització"

La Coordinadora Nacional de Catalunya en Comú considera la convocatòria com un "acte d'afirmació pel dret a decidir", però manté que "no és el referèndum que Catalunya mereix i necessita"

Publicidad
Media: 5
Votos: 1
Comentarios:

Xavier Domènech i Ada Colau, a l'assemblea fundacional dels Comuns. PÚBLIC

Els Comuns diuen sí però no a l'1-O. La Coordinadora Nacional de Catalunya en Comú, que s'ha reunit aquest dissabte a Terrassa, ha aprovat la proposta de la direcció -que ja va avançar Públic dijous- de donar un suport parcial al referèndum sobre la independència de Catalunya anunciat per a l'1-O: hi donen suport en tant que "mobilització legítima" i "acte d'afirmació pel dret a decidir", però no el consideren com el referèndum "vinculant" i "amb garanties" que Catalunya "mereix i necessita", i pel qual afirmen que seguiran treballant.

El posicionament s'ha aprovat per àmplia majoria, amb 85 vots a favor, per 29 de la proposta que demanava donar un suport més clar al referèndum i fins i tot fer campanya per la participació -tot i que "de forma crítica"-. La tercera proposta, que advocava per rebutjar frontalment l'1-O, en interpretar-lo com a "estratègia electoral" de Junts pel Sí, ha estat retirat abans de la votació.

"Seguir treballant" pel referèndum

El text aprovat afirma que l'1-O "no és el referèndum que Catalunya mereix i necessita a fi de solucionar de forma definitiva el seu futur polític", i es compromet a "seguir treballant" per un "referèndum efectiu i amb garanties". No obstant això, els Comuns consideren "lògic" que "amplis sectors" de la ciutadania vulguin participar en la convocatòria, davant "l'immobilisme" del govern del PP. Per tant, hi donaran suport com a "mobilització legítima", i "acte d'afirmació pel dret a decidir, de la mateixa forma que donaran suport a totes aquelles "mobilitzacions que facin avançar el dret a decidir", segons precisa el document.

El text també interpreta que l'1-O és una "una fugida cap endavant" de Junts pel Sí, a causa d'una "lectura errada" del resultat de les eleccions del 27S que "ha anat deixant cada vegada més gent enrere", i que ha fet que "una part significativa de la població catalana no se senti convidada a participar l'1 d'octubre".

No criden a la participació

Aquest suport parcial al referèndum no anirà, almenys de moment, més enllà, perquè la formació no contempla fer ara per ara cap crida a la participació en l'1-O, ni que sigui com a "mobilització". Aquesta posició, però, no és definitiva, i el partit prendrà una decisió definitiva sobre si cridar o no a la participació al setembre, quan esperen que el Govern ja haurà donat més detalls sobre la convocatòria de l'1-0.

"Aquest és un debat que anirem tenint en els pròxims mesos", ha explicat sobre la possible crida a la participació el líder de la formació, Xavier Domènech, en declaracions a la premsa després de la reunió. "Hi ha una part de tots nosaltres que desitja poder afirmar el dret a decidir davant la falta de resposta del PP, però també, dins del nostre espai i dins del país, hi ha tota una part que no contempla la participació, perquè entenem que algunes coses no s'han fet bé", ha afegit. En quant al resultat del referèndum, Domènech ha repetit que consideren l'1-O com a "mobilització", i que "no entenem que sigui un referèndum vinculant". "Un referèndum és un espai de resolució de conflictes, i no ens trobem davant d’una proposta de resolució de conflictes sinó d’afirmació de la sobirania de Catalunya", ha afegit.

Domènech presumeix de la "pluralitat" dels Comuns

"Som l'únic espai polític que expressa la pluralitat de Catalunya", ha afirmat Doménech, que ha recordat que la resta de formacions catalanes "estan clarament decantats" pel 'sí' o pel 'no' en el referèndum. "En el nostre cas no és així, i és bo que no sigui així", ha sostingut. El posicionament aprovat avui per la Coordinadora del partit, de fet, pot acontentar -parcialment- tant els seus sectors més sobiranistes -alguns dels quals són clarament independentistes- com els més contraris a fer costat de cap forma al procés independentista. En el mateix sentit, tant els partits que s'oposen al referèndum com els que l'impulsen poden considerar, de portes enfora, que els Comuns s'alineen amb les seves posicions.

Tot i això, el president de la Generalitat i dirigent del PDECAT, Carles Puigdemont, ha advertit als Comuns que corren el risc de situar-se, "al costat" dels expresidents del govern central José María Aznar, Felipe González y José Luis Rodríguez Zapatero -que han deixat clar el seu rebuig al referèndum-, i que, en algun moment, hauran de decidir "de quin costat" estan. "El PDECAT no ha d'intentar transferir el que no està resolent a altres espais polítics", ha respost Domènech a les pressions dels postconvergents.

Els sectors dels Comuns a favor i en contra de l'1-O

Des que es va anunciar l'1-O, i fins a la reunió d'avui, destacats dirigents de l'àmbit dels Comuns havien deixat clar el seu posicionament davant la convocatòria. Els diputats de Catalunya Sí que es Pot Joan Coscubiela i Lluís Rabell havien reiterat el seu ja conegut rebuig total, mentre que el quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens s'havia mostrat a favor de participar-hi, i l’urbanista Jordi Borja -considerat com un dels referents intel·lectuals dels Comuns-, fins i tot va prendre la paraula en l'acte sobiranista de l'11 de juny a Barcelona, organitzat per les principals entitats independentistes catalanes. Els líder de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachín, i d'EUiA, Joan Josep Nuet, també es van deixar veure dimarts passat al Parlament, en l'acte de Junts pel Sí i la CUP que presentava la proposta de llei que ha de regular el referèndum.

El primer tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, per la seva banda, va deixar clar dijous que ell, personalment, aniria a votar l'1-O "si hi ha urnes", però sense contradir la postura de la direcció, de Doménech i de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que l'1-O s'ha d'entendre com a "mobilització" i no pas com a referèndum.