Público
Público

El retorn de Ramon Usall a la ficció mostra la puixança de la novel.la negra lleidatana

L'exdiputat de la CUP presenta 'Seixanta-vuit', la segona novel·la protagonitzada pel detectiu Rafel Rovira, un antiheroi que comparteix moltes fílies i fòbies de l'autor. La capital del Segrià s'ha convertit en un escenari molt comú d'obres del gènere negre.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Ramon Usall. PAGÈS EDITORS.

La novel·la negra fa anys que està de moda. Segurament l'inici del darrer boom del gènere arrenca amb els autors nòrdics que, com el suec Stieg Larsson -autor de la trilogia Millenium-, van vendre milions d'exemplars durant la primera dècada del segle XXI. A casa nostra, fa desenes i desenes d'anys que hi ha exponents de novel·la negra, però darrerament el fenomen s'ha expandit i tots (o gairebé) els racons del país s'han convertit en escenaris d'obres del gènere. Fa uns mesos, en Sebastià Benassar en fa va fer una bona radiografia a Vilaweb. Un clar exemple d'aquest boom és la ciutat de Lleida, escenari principal -o secundari- d'obres recents com Ful, de Rafa Melero; El misteri del bressol buit, de Montse Sanjuan; l'obra de relats Assassins de Ponent, o Seixanta-vuit, signada per Ramon Usall i editada per Pagès.

Aprofundim en aquest darrer títol, la segona novel·la protagonitzada pel detectiu privat Rafel Rovira, que va debutar literàriament el 2008 amb Tots els camins porten a Romania (Pagès Editors). Més enllà de ser llicenciat en Sociologia, doctor en Història i professor de secundària, Usall és conegut a nivell català sobretot per la seva etapa -breu- de diputat de la CUP al Parlament. Militant històric de l'esquerra independentista, va encapçalar la candidatura de la formació anticapitalista a la demarcació de Lleida a les eleccions del 27 de setembre de 2015. Tres mesos després, però, va anunciar que renunciava a l'escó per "qüestions personals" i el va substituir Mireia Boya.

A Seixanta-vuit, el que havia de ser la recerca a París de l'antic promès de la seva professora de francès de joventut, acaba desembocant en una història d'assassinats i espionatge que retrata, de manera crítica, alguns protagonistes de la revolta que va sacsejar la ciutat de la llum fa més de quaranta anys. Usall explica a Públic que a l'hora de fer novel·la negra, més enllà de la solució a un crim, el que li interessa és "plantejar reflexions al voltant de determinades situacions històriques".

Si en l'anterior obra desprenia una mirada crítica sobre la Romania de Ceausescu, ara l'autor retrata l'evolució de molts dels protagonistes de la revolta del 68, que en molts casos van institucionalitzar-se i virar cap a posicions conservadores, molt allunyades del que pregonaven aquell maig. "És cert que això es pot utilitzar en la majoria de revoltes, però també hi ha gent que no renega del passat, sinó que el defensa i se'n manté orgullós", apunta. De retruc, també ofereix reflexions al voltant del maoisme que van adoptar alguns grups després de la revolta.

Una visió "glocal"

Més enllà de les qüestions històriques, com qualsevol bona novel·la negra, Seixanta-vuit també ofereix una "descripció de la societat del seu temps". En paraules d'Usall, "per a mi una qüestió molt atractiva de la novel·la negra és que et permet fer un retrat de la contemporaneïtat des de la llibertat que et dona la ficció narrativa, sense la necessitat de tenir el mateix contrast d'informació i rigorositat que requereix un article periodístic". En aquest sentit, per exemple, a la novel·la apareixen debats candents a la societat lleidatana i s'hi planteja una mirada crítica, com ara la sostenibilitat -i la necessitat- d'una infraestructura com l'aeroport d'Alguaire, que suma molts pocs passatgers i acumula pèrdues econòmiques.

La portada de 'Seixanta-vuit'.

Sobre el boom de la novel·la negra de proximitat, per dir-ho d'alguna manera, Usall comenta que la gent "vol conèixer la realitat més propera", tot i que matisa que en el seu cas considera que ofereix una perspectiva "glocal", perquè combina la realitat propera "amb el que passa al món". Finalment, reconeix que el protagonista de la novel·la comparteix les seves "fílies i fòbies", de manera que en Rovira és clarament d'esquerres, independentista, fa bandera del casc antic de Lleida, és seguidor dels Desperdicis i té al·lèrgia als uniformes. "A la narrativa hi ha una posada en escena de les meves passions, però intenta estar camuflat. En qualsevol cas, m'atrau especialment la figura de l'antiheroi i així és el protagonista", conclou. L'exdiputat cupaire afegeix que té al cap noves històries i que la idea és que el detectiu Rafel Rovira protagonitzi noves novel·les en un futur.